Archivo-Colección Huís Benejam www.archivocine.com Octubre 2018 Archivo de cine Institución o parti¬ cular que colecciona y conserva material de cine. Coleccionista Persona que colecciona. Coleccionismo Hecho de coleccionar sistemáticamente objetos de un interés histórico o artístico especial o simple¬ mente raros. Coleccionar e$ un blaer refbonsaí'mad. Patricia Phelps de Cisneros Mecenas y coleccionista una el motivo de este archivo Mi afición al coleccionismo empezó a finales del año 1960 a partir de los programas de mano. Fue en el año 1995 donde me fijé en un material de cine que hasta el momento no lo había tenido en cuenta. En dicho año se celebraba el centenario del cine y me propusieron hacer una exposición en el Círculo de Bellas Artes de Sabadell, una exposición que después se pudo ver en diversas ciudades de Catalunya. Al coleccionar solamente programas de mano, el cual desapareció a principios de los años 80, me encontré con la imposibilidad de completar la exposición que me propusieron. Por este motivo fui a visitar distintos empresarios de cine por si me podían facilitar material necesario para completar la exposición. Y estoy agradecido a muchos de ellos ya que me dieron el material que necesitaba y además descubrí un mundo que desconocía. La despensa de los cines. Eran salas repletas de carteles, guías, carteleras... En los años 90 empezaron a funcionar las multisalas y muchos cines antiguos iban cerrando por la imposibilidad de poder competir con estos recién llegados y eso significava la destrucción de la mayoría de material que durante años habían ido guardando. Al comprobar la destrucción que se hacía del material surgió en mi un sentimiento de salvaguardar dicho material y eso me motivó empezar un archivo de cine. Es un archivo " joven", pero con la ilusión de hacerse mayor y con ganas de recoger información de las películas estrenadas en nuestro país. Lluís Benejam Salas de cine en Figueres que han cerrado Sala Edison Inauguración 21 diciembre 1904 - Ultima sesión 13 septiembre 1984 Teatre-Cine El jardí Inauguración 5 julio 1914 - Ultima sesión 22 noviembre 1987 Cinema Juncaria Inauguración 30 abril 1964 - Ultima sesión 20 septiembrel994 Las Vegas Inauguración 19 diciembre 1964 - Ultima sesión 8 mayo 2000 Cinema Pare Inauguración 6 abril 1989 - Ultima sesión 31 mayo 1999 Savoy Inauguración 22 diciembre 1977 - Ultima sesión 20 noviembre 2004 Muestrario de material que se puede encontrar en Archivo-Colección Lluís Benejam http://archivocine.com cartel Cartel: Hoja de gran tamaño manuscrita o impresa que se fija en lugares públicos para anunciar una película. Con la llegada de las multisalas el cartel puede llegar a desaparecer. Lo que durante muchos años era habitual: ver carteles de cine en distintos puntos de la ciudad, ahora, se exponen en las mismas salas de cine. En pocos años el cartel tal como lo conocemos puede desaparecer, dando paso a imágenes proyectadas en la pared. Más de 25.000 carteles desde el año 1927, y de distintos paises, forman parte del archivo. guías publicitarias / pressbooks Guía publicitaria o pressbook: Material de papel utilizado por las distribuidoras para facilitar información de las películas a críticos y empresarios de cine. Ayuda al crítico de cine a tener información de la película, tanto técnica como del argumento. El empresario de cine, para la publicidad de la película en los diarios, tiene la obligación de utilizar las frases e imágenes relacionadas en la guía. Cuando no había televisión y la radio era el principal elemento de comunicación, en las guías salía una muestra de cuña publicitaria en la cual sólo había que añadir el día, el lugar y la ciudad donde se hacía la película. Con la entrada de la informática, en pocos años el papel será sustituido por el CD- ROM, donde habrá mucha más información. Más de 26.000 guías publicitarias o presbooks se pueden consultar en el archivo. fotocromos / lobbycards Fotocromo / lobbycard: Hoja en la que salen escenas de una película y que se situaban en los vestíbulos de los cines. Solían ser juegos de 8, 10 o 12 fotografías y servían para que el espectador viera algunas escenas de la película. En los años 30 eran de un tamaño A5, impresas en color gris o marrón. Luego fueron de mayor tamaño sobre cartón duro, para hacerlo más resistente, ya que dicho material junto con la película iba recorriendo por diferentes salas de cine. Finalmente salieron las de tamaño A4 que la sala de cine las compraba y se los quedaba. Con la entrada de las multisalas, este material ha ido desapareciendo. En el archivo también se pueden encontrar juegos completos de carteleras. programas de mano Programa de mano: Hasta principios de los años 80 era habitual que se repartieran en los cines para anunciar la siguiente programación. En la parte delantera salía reproducido el cartel de la película o una imagen de ésta diferente al cartel y en el dorso, la programación de la siguiente sesión. Había de distintos tamaños, incluso algunos eran troquelados. Después de la guerra civil, detrás solían imprimir Arriba España i, Viva Franco o Año de la victoria. Actualmente las distribuidoras editan alguna pegatina o tarjeta postal. El uso masivo desapareció por cuestiones económicas, dado que los propietarios de los cines los tenían que comprar a las distribuidoras y luego tenían que hacerse cargo del coste de la impresión del dorso. Por este motivo, hay muchos programas que en la parte posterior están sin imprimir. Es la afición del coleccionismo de cine que tiene más aceptación. Más de 15.000 programas de mano forman parte del archivo. Documentales Documentales: El documental es un género cinematográfico y televisivo, realizado sobre imágenes tomadas de la realidad. El documental es un cine eminentemente didáctico, que ha pasado por todas las vicisitudes y encuentros positivos de la historia del cine. No es un cine de segunda, pues desde sus inicios el documental ha estado presente con autoridad y eficacia. Más todavía, sus técnicos, debido a la dificultad de las filmaciones, la precariedad de los medios y las adversas condiciones de rodaje con las cuales se encuentran a menudo, han tenido que acrecentar la imaginación con el fin de transmitir sus mensajes, aportando al cine muchos de los inventos y recursos con los cuales actualmente cuenta. La organización y estructura de imágenes, sonidos (textos y entrevistas) según el punto de vista del autor determina el tipo de documental, dando lugar a una variedad de formatos tan amplia en la actualidad, que van desde el documental puro hasta documentales de creación, pasando por modelos de reportajes muy variados. Encontrar información de documentales es muy difícil, por la poca difusión que se hace de los mismos vtr (video o dvd) y TV Vídeoclubs y TV: Hay películas que sólo las encontramos en los vídeoclubs o las podemos ver por televisión. En un principio todas las películas que tienen cartón de exhibición, se estrenan en la gran pantalla aunque sea un día. Si no ha respondido a las expectativas creadas se intenta comercializar a través del vtr (vídeo o dvd). Algunas directamente se hacen para ser explotadas en el mercado casero. Hay películas que las hacen para televisión y después se comercializan en vídeo y también hay otras (normalmente suelen ser segundas o terceras partes de películas que cambian los protagonistas por otros actores menos conocidos) estas sólo las comercializan para vídeo. Hay películas antiguas, con actores muy famosos que en su día no llegaron a estrenarse en España por cuestión de la censura y ahora nos llegan en versión vídeo. El mercado del vídeo genera mucha información, con distintos diseños de los que se hacen por el cine. libros Libros: Que sirvieron de argumento para hacer la película o que se publicaron después de realizarse el film. El archivo dispone de una amplia biblioteca de libros de cine y novelas que han sido llevadas a la pantalla. discos vinilo y CD Disco de vinilo: Es un formato de reproducción de sonido basado en la grabación mecánica analógica. Se ha generalizado la nomenclatura disco de vinilo porgue éste era el material habitual para su fabricación.También podían ser de plástico, aluminio u otros materiales. La primera grabación se debe a Thomas Edison en 1877. Edison inventó el fonógrafo. En el año 1887 el alemán Emile Beliner lo perfeccionó, para dar vida al modelo que hoy conocemos, por aquel tiempo los discos eran de baquelita por eso motivo eran tan frágiles. Existieron hasta 1948 cuando apareció el disco de vinilo y los equipos hi-fi de alta fidelidad. El disco de vinilo está viviendo una segunda juventud, gracias a la labor de sellos discográficos que todavía editan sus vinilos en un mercado para DJ's que prefieren el vinilo al CD. Más de mil piezas entre discos vinii, singles y cd's forman parte del fondo del archivo murales 3 x 2 m Colosales murales (2 x 3 m aprox.) que testifican la destreza del artista alicantino A. Borja. Son una creación de principios de los años 60 y hechos totalmente hechos a mano. Dichos murales se colocaban sobre las puertas de los cines con abundante iluminación, porque era necesario que brillaran lo suficiente para poder ser visto desde lejos. Para la base del cartel se utilizaba un papel grueso unido por distintos trozos. Por término medio, para cada póster solía tardar alrededor de dos horas. Borja trabajó bajo licencia de distribuidoras que operaban entonces en España, y por cada mural le pagaron alrededor de 100 pesetas (0,60 euros). 1972 / ■'ú > 1954 " e LA CONQUISTA DEL OESTE 124 grandes estrellas / 1964 CD promocional Son CD donde se puede encontrar toda la información de la película en cuestión (cartel, pressbook, dossier de prensa, fotos publicitarias, música, trayler, etc.) cd promocional de la película con cd kit d'áudio promocional dosier de prensa, trayler, imágenes, etc. destinado a las emisoras de radio diapositivas publicitarias y prensa Diapositivas publicitarias. Pintadas a mano sobre un fotolito. Se utilizaban antigua¬ mente para dar a conocer próximas películas y también para anunciar empresas y productos. Diapositivas para la prensa. Son diapositivas que las distribuidoras mandaban a los medios de comunicación para que reproducieran alguna imagen. Este sistema casi ha desaparecido ya que las distribuidoras, actualmente, mandan un CD donde se puede encontrar toda la información de la película en cuestión (cartel, pressbook, dossier de prensa, fotos publicitarias, música, trayler, etc.) osear Oscar: Los Premios de la Academia, más conocidos como Oscar, son los premios cinematográficos otorgados anualmente por la Academy ofMotion Pictures, Artes and Sciences de Hollywood, California. Entregado por primera vez el 16 de mayo de 1929 en el Hollywood Roosevelt Hotel el Oscar, es una estatuilla de bronce recubierta con oro, de veinticinco centímetros y medio de alto y unos tres kilos de peso. El coleccionismo de cine es muy extenso y pocas personas tienen la capacidad de poder hacer una colección que englobe todos los temas. Es más fácil centrarse en un determinado tema. Antes de comenzar el archivo de cine fui recogiendo información de las películas ganadoras del premio Oscar en cualquiera de sus apartados y actualmente se puede encontrar en el archivo información impresa de la mayoría de películas ganadoras del premio. En el archivo se puede encontrar información de la mayoría de películas ganadoras del premio Oscar LA CALDA NDTTE DEUlSPETTQniliSHS mummm R*nmr " GENERALE D AECIAIÚ iWlmaMDU ikzxí l the i ¡rada orker h ífi l* iwníuratTrb. ~ Ifnriliiiui jinWl fillruíli" I.WHFMIw mu IS^ Y*J- ->1? A T |JJ|1HVW* É I I J IlLá Ir !l i iIjliiiifHi ti lililí ilpqíi i^n— - ; i" JU ¿ fJUE tu í P StEfl^y F ‘ JAWE ? 4iW?WC LUMJTOlIlUKAZIi r.-mr n JEfc]^ tí IR MOCHE DílflitiUBHH > « »tiÉ S ..• soidícaí vFIFiFI SON lM¡:\R.M0fí rt N* ?/ ■ 1 \ ^rrni 11 luí ju •, ¡fes W Jílltt DM KISS «HlWKMWli RM LfsQMHntiFtaí t~ © ftCABtMfflJÉfWtaS % MU K- ÜMUORPfílCÜUiDE^W Epdiosiáone) realizada} Desde 1982 regularmente presento exposiciones para dar a conocer el material de que dispongo 54 F«ju«f«r» EXPOSICIÓ DE PROGRAMES DE CINEMA DE LA COL LECCIÓ DE LLUÍS BENEJAM BOHIGAS Membre de l'Associació Empordanesa de Col leccionistes fl 11 12 L tfkrtíiifrr* - -i KPitri IWJ 31 ^z tancar TORA SOVA Lluís Benejam, o l art de coi-leccionar programes de cinema lid Je JtkiffitiFC !m> J 6 dé L-iJ lM-r illdütiu C' ¡sol jUniH-nl a l.i wU 4 í"l- iJt L ■: Caíto I- l'níísrru üAnmriñ. 1 ^ di Pro- (futBCi dt Ciiienm Jí Li cri-tatU JVn L.Imh Dnt- i.in. Allkb iqUL‘<l ninlN > ¡vi iíiítwnti pHuNiritRfr q pndcrfl LI úhur til ,IL|Lld M.l £tfKhléS> fñ '■ llélll pO*Zll L'll ,V'II I jL'I>¿ JñlT lr éíl 1.1 II1^ pñqilC C rk ¡ 11.r !■ .-| | nube l\ Jé 1,1 11.1.4 k.'i, * lifc l'tftfHtoJcilL Aím tm munili* rn i B> |Hi| peñuil h|ui- fXpotar un.i riMtn df Piofrume* de L'liic r» «iporti ¡'.m fnin rtbi si i I • £ miE^ss. i-n.i ht- fjáJu que Ii n-ipriii Jt- talire*. rrítfcajii huí mka. Íiu'flr4 d* trcibariera. Af4 h*. J n \fí[ prívíJii^r q*lA rutada aurupaJa en (mí* a IflUi »¿íie ii* Lutih HHAO griftat: MlmapraJi« di p¡*Rím<«. dientan. acr i itr s.. ií\%C fi nini pli ea. pitÍE que pej irritar j nvucu* |¿uir ■hrv ¿al p«dén> l'lú I íiJIcht. Jtdsflm Lliipri- mr Je t f na p I per h ] i>Lalil f ,ir lo i - Stl la g> j> mj■• L -.i ah'' h¡ü-l' tfrt Lluif Iknejam fs. JcJk'j al ¿r-l levfiinnhme i ú aijiii.-'-l .■ j*.ic I j 1 dk'ls pih»i¡ r.i mt's *k L'inunia. m bu. . i ■ 11 J ■ ithpÍI J u-níHi-, ui-mL Kü Jíiin'M.'T ¿ii| I "iiTi.i jran l¡l-:i ii I ir.i < j l| ii.iliial cu dk pmgí'imiL"* >.| li-l puisiccit. fV'T „i j^LliT-LíJ cXJHílkTlS. tk ha iii' i-.lii l i'i un riítúldí iml L 'j'*- ■ |u,id J trv d-asíbfj- >. ,1 k ps _ r Itf S sff^LJdtti- EfntU’ hiíLiy>' Pr ■rn-L-«i¡i . pri'fra- rti-tfí* Je iL-irtp il'nquellt lilniv dirCi’CJCy. uiilJf*kaf¬ ir I Ll» — p i! m. I p ü i i b “-chij hs( .itiv— que *er premiar* .¡.mb el purria r ' (!Ninr Jf I Afi'ddtitji Je Hulla m.k-sl El «fdi bidé e>t,i ikJnMi j \á Ein dé 1 'iiikMiVHiii -mn^dél -u-ivn- Sir Ahiej llti- théik k ij i hEeoé L TtkaCk- VHirfé^pJf* aK pni' lt iikibL'- Je I a I ilrm^rulüj iir* J¡ ¡milis BomJ ! n^éfll (f 1- ( I quail bUn él 1-ji i-ííi r4l Eréh nú'* kk\llL¡idcs ¡j din^ :is'U-• i \ i uñ.i jl [ iii . Ma i hin 3^r:LikJi> Williupi 11^^IüL'ti i , j Jfsupjrt. , |FijLLj rt'Lcnl' niLTil EFf.kr Ktflí> - i peí ulEim él (Urí* J i "Mi \c fii ilc- ú i e j i a p r n | r u m « 1 éuNiisliai,'. pn'uriimin Je s'uienm mHHiyink i ú aí- 1 fin \'c n»ím que oque*» ptkklj prime ni en -eu =■ ^UíL ,|1 -.Iirrer pan ijf |m éid-lfc'i'i »■ d'CP I4^ill Iferrw» i_ii|k i', un.i eijMWÍLÍJ itih-Il iHleCi«4n1 » que lmI Lenit pré^éi'-r pvi jqLk'stüs dhi- .lilj r a k iMbJr. i:i 'ijui p^l ,l1v illl;f ■Vv<-all al IThkM liel úJ |«VkUinrfné. fll riMkn: dél éiiiimn ^ al m^n, Jf l'ail e.irpfli lémjiimVéT*, ^il pnt míe bowk a MI BmpflKk'feir de ¡mMpl mi-Ji e*peíiil>Twni áb jJlfaflU H'lé 3M, Vs ■i Ji i el k ifléflf i. que jkd* ua 11 midir -,| nfln -Iin|-|r,i és,ík¡- Viéik» fctiTl-Jaflt kdl* [i- mK, gíHhí Qfton i d*ré£- el«í> i ditmolis [«ordidtli Fililí preíein^ V\'i pn-éii pHRt F¡ n-fiE. en- p: i in g a ; rf c □ m ■ n a r arii- I u ■,(■■: cuLmenl aqueibu ffcpii+tÉKi qire ctini ¡.i tía í[Ul J_i ifeii I indra IIhst □ la ■aE.i lI •. i. • • i, > - i diz La l'ait.k i!d 1H Jr Jevanihrc .¡I P de Gencc irmliinl w I ' 'ii' ru n Je h a ■■ uld * opr r . >im itni ei Llar Un;cj.im Liks'l pr-.^tiair'.i ik pSc^cn- .i ÁmP la al lukHi Jeque aturda Mniira Mfjui un troíler- d’allra wní-Éc> ffV iííniiji»' i|Uit UsU fU qai la vjibl in pupum ^iLidir-tid: A i ti' |wi Íyíftn ÍP Lbriejcii EJEPDÜIUÚ OE PROGRAMES DE CINEMA tdc u, e:e>l LEtciO b* LLUifi BENEJAM '-?ñ\m fTEcpfttM'tort* á* La mu. r/ HIUferfill. I -piflii*r*- atrm. Or\ I tt rtw pr.*rnaünr E'^lü ni II- ikr Ccnn IHU bfcMn: Cmitm Al iLt H- a t> ilri v*-iprr 1982. Primera exposición individual en la Sala de Exposiciones de La Caixa. Figueres. ¡SÉ; W, Amb el Patrocini de l'Excm. WÍU' AJUNTAMENT DE FIGUERES Homenatge FIGUERE / q TOmfi/ mflLLOL AGRUPACIO CINEMA AMATEUR PAS-ESTRET Figueres Dies 2B de Febrer, 1 ¡ 2 de Mari; del 1905 DIJOUS 28 DE FEBRER A les 4'30 de la tarda: PROJECCIO DE FILMS D EN TOMAS MALLOL PER A ESCOLARS A les 10 de la nít: I? SESSIO DE CINE FORUM AMB FILMS D’EN TOMAS MALLOL i d’en C LAUDE IAMBERT DIVENDRES 1 DE MAR? A les 10 de la nit: 2? SESSIO DE CINE FORUM AMB FILMS D'EN TOMAS MALLOL ¡ d’en CLAUDE LAMBERT. DISSABTE, 2 DE MARQ A les 10 de la nit: 3? SESSIO DE CINE FORUM AMB FILMS D EN TOMAS MALLOL i d’en CLAUOE LAMBERT. Presentat peí critie cinematografíe JOAN FCO. DE LASA. Totes les sessions es taran al CASINO MENESTRAL FIGUERENC i serán comentades per Fautor. Del 25 de Febrer al 3 de Mar? estará oberta al públic una exposició de programes de cinema de la CoMecció particular de LLUIS BENEJAM, al Museu de Joguets (Sala oberta). ENTRAOA GRATUITA A TOTS ELS ACTES Organitzen: CONSELLER1A DE CULTURA i ENSENYAMENT AJUNTAMENT DE FIGUERES CINE CLUB 1985. Actos para reinvindicar que la colección de Tomás Malloll se quedará en Figueres. Academia de Belles Arts Fundada en 1880 Passeig de Manresa, 20 - Tel. 725 09 45 - SABADELL del 19 de setembre al 2 d’octubre de 1995 Horari: Feiners de 6 a 9 de la tarda. Festius de 12 a 2 del matí ¡ de 6 a 9 tarda Patrocinat per Editorial Ausa EXPOSICIÓ DE PROGRAMES DE CINEMA DE LA COL-LECCIÓ PARTICULAR DE LLUÍS BENEJAM BUHIGAS Amb la col laboració: Académia de Belles Arts de Sabadell Agrupació Filatélica i Numismática del Casino Menestral Figuerenc Staccato (Associació Musical Cinematográfica) La exposición "Els óscars de Hollywood" se pudo ver en Sabadell, Vilafranca del Penedés, Sant Hilari Sacalm, Bescanó, Capmany y Figueres CINEMA Dos programes curiosos de )a coMecció Bencjam. Un de la pel-lícula francesa Bajo los techos de París i un alt re de la catalana Draps i ferro vell. El figuerenc LIuís Benejam ha reunit 17.000 programes de ma que constitueixen un repás 'documental a la historia del cinema i al marquéíing que ha general aquesta industria. La col-lecció ha donat peu a una expos ició sobre les peMíeules guardonades amb l’Oscar de Hollywood, que s’ha exhibit aqüestes ultimes setmanes a Figueres. El cinema a la butxaca Un figuerenc ha reunit en una colecció 17.000 programes de má Un programa de Deseo, amb Marlene Dietrich i Gaiy Coopcr, A la dreta, un retal! able de Josephine Baker. L’amic valencia JOSEP PUIGBERT ■ Figueres.— La col-lecció de Lluís Benejam conté programes histories que fan referencia a fets que es van viure a Figueres durant el primer terg d’aquest segle, com ara la inaugurado del cinema so- nor —el 6 i 7 de desembre de 1930— amb un carteil múltiple formal per Hermosísimas películas e ilusiones —que era muda—, el noticiario fox-sonoro, La barca de Noé i el Tesoro de los Alenda; O l’homenatge que la CNT de Figueres i comarca va dedicar a la URSS, amb motiu del qual es va omplir el Teatre El Jardí. Eis programes més antics de la coHecció són de i’any 1911. Els confeccionáis durant la dic¬ tadura franquista mostren 1'acti¬ tud esperpéntica de l’época a cau¬ sa del seu contingut propagan¬ dista; com, per exemple, el de i a pellícula Gavilanes, se necesita una bailarina'. «.El senyor gober¬ nador civil de la provincia, como presídeme del patronato local para la represión de la trata de blancas, se ha dignado aprobar i recomendar esta película por encontrarla ins¬ pirada en la más elevada finalidad. Igual opinión ha merecido de los comités católicos y patronatos don¬ de se ha exhibido .» En alguns d’aquests programas apareix l’inconfusible segell de la censura i una gruixuda banda de color negre tapa el nom d’alguns actors i actrius. Entre els programes preferits de Benejam hi ha el de la pel-lícula La momia, il-lustrat amb un sar- cofag el contingut del qual només es veu a contrallum, o el d’una pel lícula protagonizada peí pa- llasso alemany Grock. Aquest pro¬ grama té forma de maleta i quan s’obre, en surt un pallasso. La coMecció, disposada alfabé- ticament en aíbums —fins a la lletra ela— i en caixes —els res- tants— té una frontera a l’any 1940. A partir d’aquesta data els programes són reproduccions del carteil, mentre que abans tenien un disseny propi. L’any 1970 van desaparéixer els programes de má i a partir d’aleshores es distri- bueixen unes postais que repro- dueixen el cartel!. ■ Tres dies abans que es clogues l’exposicíó sobre els Oscar que es va fer a l’Escorxador de Figueres, Muís Benejam va rebre la visita inesperada d’un col-leccionista de Valencia amb qui man té intercan- vis des de fa disset anys, peró que no coneixia personalment. El va- lenciá, que está jubilat, va obrir uns ulls com unes taronges mentre Benejam ti mostrava els álbums on conserva Ies seves perles. Benejam li va fer de guia de l’exposició, en la qual es va mostrar el reculi de nroarames i guies de les pel-lícules premiades amb l’estatueta. Aquesta exposició hiñera nt s 5 exhi¬ birá Ies properes setmanes a Sant Hilari, Vidreres i Girona. Lluís Benejam no és un fanátic del cinema, com la seva col-lecció podría donar a entendre. Durant molts anys no va trepitjar cap sala cinematográfica. És professional de Ies arts gráfiques i la seva afició va sorgir a partir del disseny deis programes, que va ser el que ver- taderamení el va captivar. Bene¬ jam va iniciar la seva coHecció quan tenia 14 anys mentre treba- llava a la impremta de can Trayter, encarregada de confeccionar els programes de la Sala Edison i del Jardí, L’empenta torta la va donar fa catorze anys, quan va adquirir els set mil programes que havia guardat un treballador de I’Edison anomenat Prat. Aquesta va ser una de les poques vegades que Be¬ nejam ha pagat per obtenir una pega, ja que defuig el mercantilis- nifi com a sistema per engrandir Ies colleccions. No té quantificat el valor de la seva, pero el preu de mercal d’alguns programes pot sí- tuar-se entre les vint-i-cinc i les tren t a mil pessetes. El Punt 10 de desembre de 1995 ArMc EscQrxvdiír Alurwcípd de fereres der J O de nmembre a\ 3 d& destmbf c Se / 995 de dí/n gris o óumrnpe de f 7 q 20 heve*. 1995. Exposición individual itinerante para celebrar el centenario del Cinema Pian de Girona DOMINICAL V Els Oscars de Hollywood L'exposició que porta aquest tito!, que forma part de la col Jecció del figuerenc Lluís Benejam, recorre diferents indrets ae les comarques catalanes 7 cíe gener de 1V96 © exposició tracto básicament deis Oscars de Hollywood, des de l’any 1927, data en Ea qual es va concedir per primera vegada aquest guardó i que va recaure sobre la pel.lícula Alas, que era muda, i fins ah 1995, amb Forres! Gump. Es recuil el premi a la millor pel.lícula, al millor director, al millar actor i actríu i al millor actor i actríu secundaris. A !a millor pel.lícula de cada any Ki ha una fotografía ¡ una mica de si¬ nopsis per explicar de qué anava la histo¬ ria, des de la primera rins a la darrera», comenta Lluís Benejam, figuerenc que comp- ta amb una valuosa col Jecció de cartelis i programes de má deis qué es liiuraven antí- gament quan s’anavaaf cinema i de les guies que més endavanf es fan arribar ais empresaris cinematográfics. L'exposicio/que fins ara ha estat a Saba- deli, a Vilafranca de! Penedés, a Figueres, a Sant Hilari Sacalm i a Capmany, es compon de 41 plafons, de 80 centímetros d'ampia¬ da per 1 metre d'alpada i se sitúen cronoló- gícament.«Fins al 1970 normalment són programes de má que es donaven a la sorii- 'dá dei cinema i del 70 endavanf básíca- ment l'exposicio consta de les guies que donen ais empresaris». Lluís Benejam va comentar la seva ■ col.lecció ais 14 anys, «quan vaig entrar a frebailar en una impremía de Figueres la qual s'encarregava d'imprimír ai darrera deis programes de má la programado de la setmana següenf. S'hí posava la pel.lícula a la qual feia al.lusió ia part ¡ilustrada més la segona pel.lícula. Abans era cosfum de pas- sar en els cinemes dues pel.lícules amb e! corresponent Nodo abans. Quan l'empresa- ri rebia ia pel.lícula de !a setmana rebia una pila de programes de má, íí.iustrafs per una banda, pero en blanc peí darrera i s'havia de posar en contacte amb una impremía per anunciar la programado. De tota manera hi ha alguns programes que no están impresos, ¡a que no tofhom tenia cura de fer jos imprimir. Aquest contacte amb els programes ae má va. ser el que em va moti¬ var a fer la col.lecció. I quan en comiences a teñir uns quants, cada vegada f'hí aficiones més. Vaig anar al mercat de Sant Antoni de Barcelona en el qudl durant molts anys hi havia molía cosa referent a aquest tema i vaig comentar a posar-me en contacte amb col.leccionistes. Després vaig agafar un miler de programes i els vaig posar el meu segeü al darrera amb la meva adrepa i vaig comentar a enviar-los a d'altres aficionáis ¡ ells me n'envíaven d'altres. Üavors era un sistema de fer canvis i ja se sabia que quan et trobaves una targeta amb odrera volia dir que aquella persona hi estava ínteressada. Vaia entrar en con¬ tacte amb més de 50 col.leccio- nisfes de tot Espanya. Vaig estar uns anys reben i enviant pa- quets. Durant una época no es donava gaíre valor a aquests programes; tan sois deu o dotze anys enrere hi havía gent que te'ls donava només peí fet de «La col.lecció de Lluís Benejam es compon de 17.000 programes de ma, dassificats en dues etapes: deis anys 20 ais 40 i deis 40endavant» Diari de Girona 7 de gener de 1996 Texh M.F.C. Imafge d'alguns cartelis de má que configuren l'exposició «Els Oscars de Hollywood». treure's del damunt un paper. Moita gent entenía dones, anfigament, que básicament ei que es feia era anar ai cinema. Vaig iocalitzar col.leccions mol! bones a les quals en aquell moment no se li donava cap importancia, Ara ; les coses han canviat i se'ls dona un aitre valor». Durant tofs aquests anys Lluís Benejam ha aconseguít col.ieccionar 17.000 programes de má. «Primerament els tenia arxívats per ordre aifabetic; pero més tard vaig canviar aquest sistema i vaig separar eís programes de l'any 40 endarrera i els de l'any 40 endavanf. Deis anys 20 ais 40 és quan els programes són més bonics i barrajáis amb els deis anys 50 í óO desliuíén una mica, perdien part del seu encant». La idea de muntar una exposició amb part del material de qué disposa aquest figuerenc es remuntá a uns dotze anys enre¬ re, quan ja en va fer una a Figueres que tractava deis Oscars i de diferents acfors. Va quedar aturada i més endavanf, amb la celebrado del centenar! del cinema, a fináis del 94 i primers def 95 es va tornar a tirar endavanf la idea de fer una exposició. «Va ser quan vaig contactar amb el presiden! de Belles Arts de Sabadelí, el qual em va pro¬ posar de munfar-ne una i exposar ja en aquesta localitaf. Vaia comencar a treba- llar-hi de nou i presentar la col.lecció més acuradament, amb l'ajuda deis órdínadors. Després d'exposar aquí han esta! altres ajuntaments els quí ho han demanat í !a cedeixo de manera gratuita. Per la meva part no demano res; em sentó satisfet només peí fet que voití í es vegt a diferents índreís. Només cal que els ¡nteressats es facin carree dei transporf i de la difusió que creguin oportuna». L'exposició va acompanyada d’un fil musical que ha estat prepara! per l'Associació figuerenca Estacafo, associadó d'amícs de la música del cinema que han preparat set cintes amb la música de pel.lícules'que han obtinguf Oscars i que també s'ha grava! de forma cronológica. La seva aficíó per aquests programes ha dona! a Lluís Benejam moltes satisfaccións com la situado anecdótica que es va produir quan va visitar Antoni Quinn en un rodatge que fera per ierres empordaneses. «Un bon aia vaig anar al rodatge i vaig ensenyar a ¡'ac¬ tor fots els programes de má que tenia d'ell i les seves pel.lícules. La sorpresa va ser que hi havia aigunes pel.lícules que ni éll mafeix es recordava que hagués profagonífzaf. Fins i tot h t havia programes en qué ell sortia d'extra. Li va agradar molí. I a'aquella tra¬ bada guardo un vídeo que em fe il.lusíó de conservar». El col-leccionista Lluís Benejam va inaugurar ahir la seva exposició a l’antic escorxádor de Figueres. Foto: A. CARRERAS. Recreen la historia deis Oscar de Hollywood en una mostra, a Figueres Lluís Benejam ha reunit programes, cartells i fotografíes CRISTINA VILÁ ■ Figueres.— Seixanta-quatre anys de la historia deis premis cinematografíes més coneguts del món, els Oscar de Hollywood, s’han reunit en una sola exposició instal-lada a l’antic escorxádor de Figueres. Per mitjá d’antics programes de má, guies deis em- L’exposició, que porta el títol Els Oscars de Hollywood , s’ha di- vidit en quaranta plafons que re- passen la historia d’aquests sin- gulars premis, des deis seus orí- gens, l’any 1927, fins a l’actualitat. La mostra, que ja s’ha vist a Sa- badell i Vilafranca del Penedés, fa un recorregut cronológic per les pel-lícules que en les principáis categories —millor pel-lícula, mi- llors actor i actriu i millors actors secundaris— han obtingut el pre¬ mi. Amb una fotografía d’Alas, que l’any 1928 va ser la primera presaris de Pépoca, postáis, cartells anunciadors i fotografíes, el col-leccionista figuerenc Lluís Benejam ha recreat una visió personal deis 100 anys del cinema. A la mostra, que es va inaugurar ahir i estará oberta fins al 3 de desembre, es projectaran, sense so, algunes de les pel-lícules premiades. barroquisme la de La gran mentira d’Edmund Goulding, protagoni¬ zada per Bette Davis i premiada Pany 1941. També com a origi- nalitat la mostra recull el pas- saport d’Ingrid Bergman a Ca- sablanca , premiada el 1943. L’exposició, custodiada per un Oscar de set metres d’algada, es¬ tará amenitzada contínuament per un fil musical que rememora ban- des sonores conegudes. A més, s’ha aprofítat un espai de la sala per fer projeccions, sense so, de pel-lícules premiades. premiada com a millor film i tam¬ bé Púnica pel-lícula muda de la historia que ha guanyat un Oscar, comenta el recorregut itinerant per la historia del cinema. De cada pel-lícula, Benejam ha escollit diversos programes de má i la guia que la productora enviava ais empresaris espanyols per di- fondre-la entre el públic. A més, ha complementat la fotografía, que sempre fa referencia a la mi¬ llor pel-lícula, amb una breu si- nopsi sobre l’árgument. Entre les guies exposades destaca peí seu El Punt 11 de novembre de 1995 Diari de Girona 3 de febrer del996 Bescanó celebra els cent anys de cinema amb una exposició sobre els Oscars Una escena de «Casablanca», un deis títols mítícs de la historia del cinema. _ PdeG Bescanó Bescanó celebrará a partir de dissabte i fíns al proper 3 de mar£ el Centenari del cinema amb l'exposició de programes de la col.lecció de Lluís Benejam i Buhigas, Els Oscars de Hollywo¬ od . La mostra es dura a terme al centre cultural Maria Rosa Cabré i estará oberta al públic de sis a nou de la tarda els dies feiners i de dotze a cines i de cinc a vuit els dissabtes i diumenges. L’exposició, organitzada per lAjuntament de Bescanó amb la cól.laboració de Staccato i 1A- grupació Filatélica i Numismáti¬ ca del Casino Menestral Figue- renc, és un recorregut de gran interés per ais cinéfils que mos¬ tra els programes i guies deis films qué han aconseguit 1'Os¬ car. Per facilitar el recorregut la mostra es divideix en sis apar- tats, millor pel.lícula, director, actor, actriu, i actor i actríu se- cundaris. Cada pel.lícula gua- nyadora va acompanyada d un fotograma i un text explicatiu, a més deis guardons obtinguts. Els orígens LAcademia Cinematográfica de Hollywood shavia acabat de fimdar quan l’any 1927 un deis seus membres, Louis B. Mayer, va proposar crear uns premis anuals. Un any després tenia lloc la primera de les cerimónies, les quals encara actualment mouen un impressionant nom¬ bre dinteressos. Lluís Benejam va comentar a coLleccionar de ben jove, aproxi- madament ais catorze anys, i tot i no defínir-se com un estríete cinéfíl ha pogut reunir la col.lec¬ ció que es mostra a Bescanó. Benejam’ ha reunit aquells que pertanyen ais Oscar, pero no obstant aixó la seva col.lecció está formada per molts altres programes de má. ■>H ■ JMilk IMh .■ — t TTIÍVP* J i ■ «Bon dio Catalunya» entrevistara Benejani - VKXXXEA tu*.; A™i ibmjrti i L-H Id i*H p.=as H fipwdrTM Uhíi flroc^rai hth rranruÉLii jI pn^rjKu «ir TV3 ■ít'in tfM t 1 n irxlc I L¡ jdrPtlDLi urnan J *» Iif I n-sp^nfi ü íltdirT fi 1 i'ibtfr ■<raT i'J u^t™# t n-1,^1 iirjm.i gw* a pnpour m llw-~ HiH Ltti U fr tMÉLi m ifffrüti' TJ 13 jt nn Fi rw» i-s u iu & jurtti ■Vl«i'Jtortii drurr-.« k*r "L'kt ¡pa dbfu' JlcrllLi, Heon-lti- cjjk Lia mi VrSTÍPl rt |*i 'j? u ir- ma ■or^iáK üt la ^-.-j nJ1™ fe i tt l'íM'ipci rTKTriTM-kvi wAann ¿-»4fei.i/ WUF np afri nJuirin* ifor rw^iU di pniKMm Jr «ü i- pfr- k» jictifcifc rvrrntH& ■ m rii jpu lit- ek «uñe f«-l IMiU ilfan mí irmi Mmrmninkin i ilhl -ri.nlii.Elfu. |ri ü* jm.kf wr*! I tigir ,«i ti Km • ik rwr*ciUÍd dnptr* ik; prt -uluib-U i ‘. ili-rjiT 3 .leí hfr^ifeH i ibaru ■J umIfJI J SJrlII ! (ÜJhl al#. I d Aiwiynv t, fnmrr- -tr íHttt e* ifOc- rciprwrk TTHROpirl •rrvt vU tfód i !■■ -■■ ,iih • lk im-iub rJi dnfiuf j *n**r fch ■r> le* vi Ife ii> 3> ^f>r > jrrtwi ¡mi ap^ ■nrM Ff* « \mwtm TTP*J iVir.i ■jíp á ■- .1 c-itn t Miirja-ii- ■ ¥I1¿Í hirv-- ik líM-iin- Pinunfc\ I v-kni ljjt ü |prac 1 1 >li- liun ctk^. d\i d f? n»A ¡tais’ ÍS9/0t/?fi « i mum H] «HUW BCT4JWÚN USJHIEAS LUIS El programa Bon dia Catalunya deTV3 se hizo eco de la exposición. 34 LA VANGUARDIA OPINIÓN DOMINGO, 20 MAYO 2001 En el Sant Jordi, la muerte O hacemos como que no existe y nos olvidamos de día hasta que sue¬ nen las trompetas y lle- guecon la guadaña para retamos a una partida de ajedrez, o nos la to¬ mamos a chingóla hasta morimos de risa. O, como hacen en México, la invitamos a beber tequila hasta reventar, Lfl iconografía que ro¬ cíen a los que tienen a la muerte co¬ mo principal activo de su negocio también admite matices. G se tra¬ ía de! cariacontecido y casi espee- ira! sepúltetelo de las historias de Lucky Lucke o nos damos de bru- oes con el simpático guardián de! cementerio que nos cuenta cómo juega a la pelota con sus hijas, en¬ tre lápidas, nichos y mausoleos. Los organizadores, los exposito¬ res y los colaboradores de Fuñera- lia, un certamen industrial promo¬ vido por la Pira de Giiona, perte¬ necen al gremio de los cachondos. Les voy a dar un ejemplo; han en¬ cargado, como bibdot de la feria, un monísimo llavero de color ver¬ de intenso en forma de pequeño ataúd, en la más pura tradición de aquel humor negro que nos ha pro¬ porcionado joyas como "Arsénico por compasión" o “El verdugo”. En FuneraLia, del I al 3 de junio EL RUNRÚN DESDE LA excitante “Muerte en Venecia” hasta la exquisita “Kárate a muerte en Bangkok” en el Palau Sant Jordi de Barcelo¬ na, se van a poder admirar los últi¬ mos avances en carrocerías, bron¬ ces, esmaltes fotográficos, mármo¬ les, incineraciones y demás, y tam¬ bién habrá un "stand" de la Escue¬ la Superior de Profesionales Fune¬ rarias y Afínes, que no sé yo qué demonios quiere dccir"afínes" en este fúnebre contexto. Los visitan¬ tes de Funeralia también encontra¬ rán las ofertas de una agenda de viajes (digo yo que para visitar el cementerio marino de Valéry, o la tumba de Kennedy en Arlington) y los números atrasados de la revis¬ ta "Adiós", que es un nombre elo¬ cuente y tremendamente apropia¬ do para entrar en detalles sobre el más allá. Este año, la novedad más desta¬ cada de la feria son las ofertas peri¬ féricas, como una curiosa exposi¬ ción de 58 carteles de películas en las que la palabra "muerte*’ brilla por su presencia, Uuís Bencjam, empresario de artes gráficas y cu¬ ya máxima relación con el tema puede que sea el haber maqueta- do, hace años, alguna esquela, es el coleccionista y tiene en su haber más de 250 ejemplos (entre progra¬ mas de mano, afiches y reclamos publicitarios) de la íntima rela¬ ción entre el cine y nuestra queri¬ da amiga. Desde la excitante "Muerte en Véncete” hasta la ex¬ quisita “Kárate a mu cric en Bang¬ kok", pasando por las literarias muertes de viajantes y deteniéndo¬ se también, después de pasear por el amor y la muerte, en la muerte a bastonazos de Bruce Lee. El sector está en alza (incluso Raúl Castro ha admitido que tar¬ de o temprano su hermano se va a morir), pero ¿quién va a entrar en esta Funeralia? Van al Salón del Automóvil quienes suspiran con el modelo de sus sueños. Van al Sa¬ lón Náutico quienes sueñan con el mar. Pero, ¿quién irá a conocer ei interior aterciopelado de su inevi¬ table ataúd, la urna encomia de falsa biblioteca con lomos falsos de color verde intensa donde dev cansarán eternamente sus ceni¬ zas? Desde 1991, nunca he tenido el coraje de visitarla, y me temo que es más indicada para expertos que para futuros usuarios. En cual¬ quier caso* los expositores, buenas personas, acostumbrados a tratar la muerte con la frialdad del profe¬ sional, seguro que acaban la jorna¬ da riéndose, como tos mexicanos, y brindando con tequila. Eso sí, tras una cena de muerte, * 2001. Exposición individual en el Palau Sant Jordi de Barcelona, en el marco la Feria de Funeralia acón una muestra de 60 carteles donde aparecía la palabra muerte. Exrasieid cartellsie CINEMA m 5á OARTELLS Di FILMS GUAHYAQOBS DEL PHEM1 OSCAR EN L'APAHTAT Di MILiOR Pili ¡CU LA (1935-20061 CAPMANV Del 12 al 20 rte rnaig de 200? A la sala (l axposlGEons de rA¡Lihlamenl en ol marc de les ¡estes culturáis Igi x 3 S tflwtprt 10 2006. Exposición individual en Capmany de 53 carteles de películas ganadoras del premio osear a la mejor película (1935-2006) 8 Dominical Diumenge 27 de maig de 2007 LLUIS Benejam Col-leccionista de cartells i programes de cinema Amb una tasca molt semblant a la d’un detectiu, cercant a les golfes de cinemes tancats, a mercáis, intercanviant a través d’Internet,... el figuerenc Lluís Benejam ha aconseguit una impressionant col-lecció de cartells i programes de má de cinema: 17.000 cartells i 15.000 programes de má. Re- centment ha exposat cartells de pellícules guardonades amb l’Óscar a Capmany, a l’Alt Empordá. CoMeccionar és crear memoria Text: Moisés de Pablo Fotografía: Conxi Molons íí El cartell es mantindrá. El programa ha desaparegut. La cartellera també. La guia publicitaria suposo que desapareixerá. El póster petit es mantindrá, pero hi haurá els muntatges de les entrades deis cinemes. Alió de cartró que és precios. I va a les escombraries. I té molt bon muntatge. El cartell és mantindrá. Fins que en una diapositiva es pugui projectar la imatge en una pantalla. 99 L luís Benejam (Figueres, 1954) va comen¬ tar la seva col-lecció com un passatemps compatible amb la impremta on treba- llava. Amb els anys, s’ha convertit en una mena de guardia de la cultura. Conserva un llegat que, en molts casos, ha desaparegut. Entrem en el món del col-leccionisme. Qué s’ha pogut veure a la seva exposició de cartells a Capmany? A l’exposició que he fet, de cartelles de cinema de 1935 a 2006, es pot veure com entre el 1935 i el 1970, apro- ximadament, hi havia un sistema de cartellis- me que ara només és photoshop. És mecá- nic. Abans veies la má de tallista. Suposo que tot és una qüestió de diners. Les distribuido¬ res tenien els seus dibuixants. La gent deis muráis de Barcelona estaven a sou. Pero és ciar, aixó s’ha acabat. Cap ais anys 80, els ame- ricans veuen que els productes de íes pel-lí- cules són un mercat. A les botigues de pós- ters ja no saps si els pósters són per vendre o per la pel lícula. Són coneguts els cartellistes espanyols? Sí. Gent com en Mac, en Soligó. Aquests dos es coneixen bastant. Actualment hi ha el car- tellista Óscar Mariné, de les pel-lícules d’Al- modóvar i Álex de la Iglesia. Qué li va atreure deis cartells, perqué su¬ poso que devia treballar en un entorn relacionat amb la impremta. (S’ho pensa) Vaig comentar a treballar en una impremta. Que era allá on es reimprimía el programa de má. Aixó és el que t’arriba. En aquella épo¬ ca els programes de má es donaven a tots els cines de Figueres i alió tu ho guardaves. Ais anys 70 es va deixar de donar el programa. Eli havia molta gent que guardava capses ple- nes de programes. Aquesta gent, quan es can- viava de casa, els llengaven o els donaven. No tenien consciéncia que fos valuós? No. Jo vaig teñir la sort que hi havia gent gran que tenia programes d’abans de la Guerra Civil i em van donar forfa material. I em va servir per teñir una col-lecció important de progra¬ mes de cine. I qué va passar? Vaig obrir l’em- presa i durant 10-12 anys vaig teñir la col-lec¬ ció aturada. Fins que un dia la vaig comentar a triar. Devia ser un any o dos abans del cen- tenari del cinema. I en el centenari vaig fer una exposició a Belles Arts de Sabadell. I vaig necessitar trobar molt de material. Pero ja en devia teñir molt, no? Sobretot programes de má. I algún cartell petit. La col- lecció era només de programes. Pero al vo- ler muntar la col-lecció dedicada ais Óscar, em quedaven molts buits. Vaig comentar a buscar cartells recents ais cinemes de Figue¬ res. I em van deixar pujar a les golfes. Allá vaig descobrir la quantitat de material emma- gatzemat. Abans, els cinemes guardaven els materials. Hi havia pel-lícules que es torna- ven a fer i es guardaven els cartells. Per nor¬ ma ho guardaven. Ara no, les multisales te¬ ñen un espai molt reduit i ho Heneen tot. Vaig dir a un propietari que qué en feien, i li vaig demanar si m’ho podía emportar. I a partir d’aquí vaig veure que tancaven molts cines. De Tossa, de Blanes, de Girona, de Banyo- les... I tots em van donar material que te¬ nien en golfes. Se’ls feia malbé. La meva idea era centrar-me en els Óscar. Per teñir un nucb fort sobre un tema. Sí. Va ser llavors quan vaig aprofitar per fer molts intercanvis amb gent de Franca, de Sud-amé- rica, d’Estats Units. Em va comentar que es fa sobretot per Internet. Internet és una porta oberta. Abans es feia per caites i paquets. Hi ha pagines de col-leccionistes? No. Tens l’adreqa i li envies llistats. I si vol, li envíes la imatge. Té gent de molt lluny? De Montevideo, Lino Lakes d’Estats Units i París. I a un senyor de l’Uruguai, qué li interes- sa deis cartells d’aquí? Li interessa el car¬ tell espanyol. Els cartells d’allá són diferents deis d’aquí. Tiñe un senyor deis Estats Units que li interessa tot alió relacionat amb cién- cia-ficció. De tot el món. Eli busca coses. I jo quan li trobo una cosa d’Europa, li faig saber. Al francés li envió llistes i ell tria. També hi ha un mercat económic del car¬ tell, pero vostés canvien. Jo no he fet mai negoci amb un cartell que m’han donat. La meva idea és l’intercanvi. Se n’han de com¬ prar. I he aconseguit peces bones amb pe¬ ces meves. A l’lnstitut Jean Vigo fem intercan¬ vis de manera brutal. En dos anys ens hem intercanviat 4.000 cartells, entre tots dos. A tots dos ens interessa. Qué vol dir? Que hi ha gent que intercanvia. Després vaig comen¬ tar a buscar cartells de pel-lícules poc conegu- des. I vaig comentar a fer un arxiu cinema- tográfic. Aquest és un llistat de pel-lícules per ordre alfabétic (m’ensenya el seu arxiu, un llibre gruixut d’uns 5 centímetres). I aquí trobo si tiñe la guia, el programa, el cartell, les diapositives, el disc, el cedé, el devedé... Deu teñir informació de milers de pel-lí¬ cules. Tiñe relacionades, des del 1926 fins ara, unes 31.000 pel-lícules estrenades a Es- panya. Poden ser més perqué no hi són els curtmetratges. D’elles, tiñe informació d’unes 21 . 000 . Té més del 60% de tot. Déu n’hi do! En ver- meU tiñe les guies. En verd és el programa. Hi ha cartelleres, diapositives... Tiñe el pós¬ ter, d’on siguí. El francés té tres mides. Tam¬ bé si és de vídeo, que és diferent al del cine¬ ma. Ara hi ha pel-lícules que van directa- ment al vídeo. Hi ha tanta oferta que els CARTELLS DELS OSCAR, A CAPMANY. La localitat altempordanesa de Capmany ha tingut el privilegi, fins diu- menge passat, dia 20 de maig, de gaudir de l’exposició de cartells de films que van merélxer un premi Óscar entre 1935 i 2006. Trlats peí matelx col-leccionista Lluís Benejam. El primer film era Rebelión a bordo, del 1935, I el darrer, Infiltrados, del 2006. Poden veure al- guns d’aquests cartells al reportatge, i també hi ha altres que formen part de la coMecció de Benejam. El cartellisme de VStar System aconseguia quotes artístiques importants. Una signatura propia de l’artista. Fins la situació actual, on dominen les arts mecániques. En total, són 53 cartells, els que formen l'exposlció. HI ha informaclons de pel-lícules no nominades. Sinopsis de cadascun deis films i pla- fons de noticies que van passar per situar la gent, com el dia de l'aparició deis Beatles, o el dia que va explotar la bomba atómica. cinemes no la poden absorbir. També dia¬ positivas de la mitja part, quan hi havia do¬ ble sessió. També diapositives que van a prem- sa, que us arriben a vosaltres. Si hi ha cedés o elepés. És Túnica manera de teñir una coMecció ordenada. Hi ha molta gent a Catalunya que tingui tants cartells? Sí. Pero és gent que no vol te¬ ñir massa contacte. Pero a nivell d’alló que tiñe, faig intercanvi amb un noi de Tarrago¬ na, que li agraden les coses de l’oest. Pero que ho aplegui tot, com jo, no conec ningú. Ara, suposo que deu haver-hi gent amb molt més que jo. Va comentar al 1992. Sí. Ara, que ho tin- guin catalogat... Porta molta feina. Quants cartells i programes té? Tiñe uns 17.000 cartells. I de programes s’havia dit que s’havien fet entre 19.000 i 20.000, i jo en dec teñir uns 15.000. Amb l’inconvenient que cada any hi ha més pel-lícules. Sí. Pero el meu catáleg l’ac- tualitzo cada divendres veient les entrenes setmanals. Hi ha alguna llacuna difícil d’omplir, com l’época de la Guerra Civil? Sí. És molt difí¬ cil. Aquí es paguen preus molt forts. I una pel-lícula coneguda va més cotitza- da? Sí. Els venedors tenen un concepte equivo- cat. Troben Lo que el viento se llevó. Ells veuen que en una subhasta s’han pagat 3.000 euros, pero per un cartell deis anys 50. No per un cartell deis anys 80. Una cosa és Toriginal. I una altra les reposicions. Jo ho busco tot. Així que d’una pel-lícula té 4 o 5 cartells. Sí. O set. Continua fent la col-lecció deis Óscar? Sí. Per Texposició de Capmany em van re¬ galar un fulletó del Windsor de Lo que el vien¬ to se llevó. A l’estrena s’havia d’anar amb ves- tit de gala, ais anys 50. Ais Óscar tant poden haver-hi cartells xinesos o vietnamites. Puc teñir cartells que potser no serveixen per res, o algú pot fer un estudi sobre un actor o director i li fa servei. Guarda una serie de béns culturáis que molta gent va llenpar. Sí, es va llengar molt. Filmax mateix, quan va voler fer un llibre deis seus 50 anys, no tenia material. I allá conei- xia una noia que em va donar material i li vaig deixar coses. Vas a un brocanter, i la gent diu: «Mira, aixó ho teníem a casa». I el cartell de cinema no es col leccionava. Es troben falsificacions de cartells? Més que falsificacions, són reimpressions. El pro¬ grama sí que s’havia falsificat. Hi ha cartells que li facin molta il-lusió? Casablanca, la primera edició. No la tindré mai. Tiñe molt ciar que la coMecció no ha de ressentir Teconomia familiar. Et podries gastar milionades. S’han fet moltes col-lec- cions amb la butxaca. Pero quina il-lusió té aquella persona? Tenir-ho. Sí. Col-leccionar em permet rela¬ xadme. És un passatemps. Sempre dic: col-lec- cionar no és comprar o vendre. És crear me¬ moria. Vaig conéixer un noi de Valencia que venia muráis, i vaig aconseguir fer intercan- vis. Quan tens 17.000 cartells, 3 més o menys no són tan importants. Un cartell belga de Lili és precios. És com una pintura. El cartell té futur? El cartell és mantindrá. El programa ha desaparegut. La cartellera tam¬ bé. La guia publicitaria suposo que desaparei- xerá. El póster petit es mantindrá, pero hi haurá els muntatges de les entrades deis cine- mes. Alió de cartró que és precios. I va a les escombraries. I té molt bon muntatge. El car¬ tell es mantindrá. Fins que en una diapositi¬ va es pugui projectar la imatge en una pan¬ talla. ÉXPOSICIÓ FIGUERES I EL CINEMA DE L'ARXLU -COULECCIG LLÜÍS BENEJAM del 17 de rtovembfe el 16 de desembre de 2007 LA CATE ESPAI CULTURAL Rotula, ftiíiirí Anji«, * ■ Ft&ÍMS cowíhéncw iwAudum FIGUERES I EL CINEMA: UNA HISTORIA EN 35 MM ALFÜN5 MARTÍNEZ PÜ1G, lllandát En hístóna L7 de nowmbre a les-19 Nares L-mpteicri n podra waTar *¡H diutwdtEi i dftidbtn fe LS j 3Ü.30 tí l ti i iiu?TWMjte dM I J 13 h I de IB & 3D JD h IfiiwnrriprQpa , « Sun IIÉAiM r»i >kwni r fl . 2007. Exposición individual en el Patronat de la Catequística Figueres. Sobre la historia de los cines en Figueres 64 Dhundm. 3D du nmintai ürtTWT www.eEpirnt.cat ELPUNT h*M it DttA M* J*l. c HFZ 11*4 1Hf4 23 la contra { jqsz p pmQBfsir__ __ Els setze cines de Figueres Una Gxposidá mostra les safes cjue hi ha hagut a la ciulat i els carlells de les peí-líenlos amb Oscar A d i II, Hnnt|qm «I«Hat: Jn cari*II? d*finifna i, i íDt*. imHq*t dq E'iipnii[m -<- Mu u liil, , ch F- 1 ■ l i-. c] £a imivm Me- C iil-k-i-LiLTliJj &ú ¿i LCulfcJHai Ch vcrtdK. ¿s ercm dkMndtla. Aqlarblu é\ la tlbftmka dn qu¿ ' i'ílUfhfúdfigüíLti'iL ¡.luis he- ncjjlll per cngrrifcad La eetíieceié de eur- [rlU. [u uL'Uini..-, i uhjocEes hIjscpk^ rrlu- LiniL3l j . .imh d ctlWOlftífue vd eurttert^af fu ■rt’E/e .Liiy- Al' K’.Lal t^Kmynl. des que l-. v .l irrlaurar c] e incnul^raí. s' k:iu qxhitiM 14 .ÍHHI prl lifult’s. i.le 34 ,™ de lesquil* el] 1é alpnutctna, TcN figura en un vglu- mi ni^ -ir^ ni m hi hn «cnL p« nedre alía- Nlk. el tfeol Je iles pelhHcutoi, el iwwn del director i ct iiüitdnjt Je qué en ilisf^i *Nb rn creí: unpndluun 6 qae in¬ trato íerun Eirsiu d'aJgufin niaJiefa queJi una, cosa documentado, perqué ara hi I-.I t.irik-k eose-s que iiüslLe^ ptLEÍevSc* n i e'eshifrciKJi i o viu tun Je presa que ü geni no k f í recinda de ioe-, suplida tie¬ ne jun. Done* una pan de Id dteitiOfia del ri|K> ITU H Figueres o JiüE toLUfxrur VetcM im;i es pesie ié<íue « poc vWiwcLé jipato* □ la urda i cK uaj*, de mjüullilx, tim al So de dererulHe, ais haiUis JuJ Fütiunna Je Ja CfflfiqiJlisJtUa. S V-Eiü-cIsira en duev parí 1 ,, uñad' bmhn Luda] I L'aUra, gkífial. A ¿ prri ■ itiets Id ha infc*ipr\ i bi ^fei^ndís * dHi cls eúieihtó J *aLrs Je prujecLumi, que hi lu hu^ui n JacLuEnE. b* primera va nerel 10 ik inarí de I m íl que H'amxncrjfl^a Sjli'midc tn PlíHTltk n rejipni un;ivu¡lii h.i Muscu i Ir nimpnrdii 1,’fliínidn cocti- vq 30 cíntiins 4 prcieiera i deu a general, LH*r% dorwvem dre? a seure en c*d ¡res de hnk.i AquwE pnmer cinenu. petú. nova kcDir ;e ;i: i •: i:\ ie de pii^lie i u tancar un ¿ny m h : k uml nmt» niu a i Je Ja Creu Rpjaarfiblapre^ceió Jé seuepeL-S- eillti. El hVjil cal Iilmu de L'irscniDi a Hii¡uprus Va |4 príincra Sal;i E'íIjwmi. £{Ul es irti innu|(iirar ul 2 E d= Jwnihrv de IW4 k que vq %<r eprHtnj'i'Ljit per Carfev Cuu en unq pcciiq p:.«n de la Finca situada ul iidmcfo 10 del earm Sanl PUu. Un uhre CHKrti vp ser el lituni ol námno I £ del omr Lisaiicj i qne h'aiKmvüivova Ctne- maUi^jflro Nudvo. £m Tony i ja ■.'cshíbla una de k> pKmcreí pel lkiiks pirtaJe^ cíi eolEjroofn va ser Atiríunir am iatmbktL Va Lanear i un mi y nsís m d es vj leolair lhhii a Sabfi SlivoíIjíIcv. El ci- nema jq eia Una ^LiVUol pnrlcnda cidro els Ei^u Llenes i OL .«iulJIj ¿ptiea tujnhd es fcieik pjC'|i!LL"iiins a I'díiu LIucic q 1'huh-i den L r: 1 1 h : i Ti, n un ara hi lu \a pld^i lu^ PU. i c^ janSii^ Pai|’ Pu^íe*. £^ al Piibli Pin Ciníf™. al enmfí VibFnnl -nmfccá- p*i4Hpcr Q 14'i espectador*- TotEiiaüvj Juaiaf pea el la rcMaurotá i ampüadóde b Sala Edlictt i que va utilii- rnn- hr.ni/idji daüniiLva amh Ja coma uedó d'mi gran L luí ó?, edi ñcj 1141 si que ]|a ro- pi csL'nUI el drujmD lusldnc do la í'luI.ií, ja qivc m va niauErnu íim dL l 4 Wt4 ¡41 ll isLq iV¡ cinciües que hi hü IlijJUE a fi|p«TCS ln LcmqJíEcn e] Tvaln? Muniíi|iu3 -adual neslral. I f .iLi-qiii-.lk J ,\U ,J.mU uJ^ nwi. íoitirmporfinir, 1 -W Víjilí-, <¡ | ^-JOOn-l, vi Junrinia (¡%4-!•>«>. d Siroy (I971-3004Í, el Pure U9S9-IW} i el rnulliMibc^. innuguirnt el líütü. qiK ék i L d i fiK qiuc queda AL rítale de b hiubria dek ebeinu a Fi^ünies, L'capwádii es eumplela ojnb arta jml Pruh glnhuli un hi íur ejn carteLls ib quanmu pql-lüeule* ib kv Tr- 1 que han gua- nyai un Qwsr. wücÉe^ snlsre cine™ L pt.ir- twltx de kv i'tie» del^ nn^ IrenJn, honibN ínnorev i JiíerervK vcmniK deis nincAs ca- naclerl'vtics óc b factoria Disney «mi vdn en Slktey i ka Minnie. FIRES t FESTES DE LA SANTA CREU - FtGUERES 26 ABRIL 200& FIRA DE COL LECCIONISME dedicada al món del cinema VENDA DE CARTELLS DE CINEMA cedits per l'arxiu-col-lecció Lluís Benejam La recaptació que es fará amb Ja venda deis cartelfs de cinema ajudará a finan^ar la restaurado de les vitrinas de la biblioteca deJ Casino Menestral El di* 26 dabr.l, al beII mig da la Rambla de figufcres, es posaran a la venda un total de 1.500 caneNs origináis 70x100 OO&0-200S), Es pot veure la (lista i les imatges deis, cartel Is a la plana d H lntemet www.cj sino m enes t ral . cat A mk també h i fisura diverse-s t-aules que posaran a la venda material de cinema per & afectmnal* l col leccmnistes. ^ ■ iMm Mil-i TM. ll IHMi ^ ‘ ^ --m ^ ■ issrj * LLETRES UNA DIADA DE CINE Tenim gent noble i idealista que, quan se'ls regira la testa, son capagos de deixar-se la salut en tasques grandioses iumenge, la Rambla de Figueres será Holly¬ wood. Marxar-ne sense un cartell de cine a les mans es podrá qualificar de falta de sensibilitat atómica. Lluís Benejam ha cedit al Casino Menestral 1.500 cartells esplén- dids, esclatants i embriagadors. Tots es posaran a la venda, a preus popularíssims, coincidint amb la Fira del Col-leccionisme. I els gua- nys obtinguts servirán per remode¬ lar la Biblioteca Ernest Lluch. Un bon toe d'atenció a Tatonia i la le¬ targía de part de la nostra societat civil i la nostra classe política. El gest insólit de Benejam és deis que ens converteixen en una capi¬ tal cultural de debo. Igual que ho fa Texisténcia d'una entitat tan ferma com el Menestral. Jo, i perdoneu la gosadia, sense el cine no seria com sóc. Pero sense moltes de les confe¬ rencies, les exposicions i les fires organitzades peí Casino, tampoc. Joan Armangué sempre ho ha proclamat: la gran for^a de Figue¬ res i de la comarca resideix en els seus homes i dones. És ben veritat. Tenim gent noble i idealista que, quan se'ls regira la testa, son capa¬ dos de deixar-se el sou o la salut en tasques grandioses. Tan inversem- blants com la construcció d'un sub- marí, un museu, un automóbil amb nom de vent o un estudi de grava- ció. Aquest diumenge anirem a com¬ prar cartells. I ho farem amb pas- sió, ganes i orgull. Proclamant la nostra triple militáncia de cinéfils, menestrals i figuerenes. Tres arrels identitáries que, dia rere dia, ens ajuden a ser millors per- sones. A ser més ciutadans del món. Sebastiá Roig Diari de Girona 22 d'abril de 2009 «Operado Vitrines» Lluís Benejam dona 1.500 cartells de cine per restaurar les vitrines del Casino Menestral figuerenc Huís Benejam, envoltat d’alguns deis cartells que es podran adquirir. / joan sabater DANI CHIC ANO / Figueres • Lluís Benejam és un col-leccionista figuerenc de tota mena de material imprés i d’ informado rela¬ tiva al cinema: básicament cartells, pero també guies publicitáries, llibres, bandes sonores, diapositi- ves o fotos de rodatge de films estrenats a l’Estat espanyol. Benejam ha aplegat al seu arxiu més de 24.000 cartells, i hi té ma¬ terial d’uns 28.000 films. Ara, aquest col-leccionista ha decidit desprendre’s, sense contraprestació, de 1.500 duplicats origináis de cartells de pel-lícules, que es posaran a la venda durant la fira de col-leccio- nisme que organitza el Casino Menestral, una fira que incorpora aquest any el món del cinema i que se celebrará diumenge vinent, amb motiu de les fires de la Santa Creu, al bell mig de la Rambla de Figueres. Els cartells tenen unes mides de 70 x 100 centímetres, i estarán distribuits, seguint un cri- teri temátic, en més d’una vintena de taules. L’ operado, pero, té un objectiu concret: la recap- tació es destinará a la repa¬ rado de les vitrines de la biblioteca Ernest Lluch, del Casino Menestral. La capital de 1’Alt Empordá está órfena del seu epicen- tre cultural d’engá que l’any 2004 van comentar les obres de rehabilitado de l’edifici. Benejam es mostra. indignat per tot ple- gat: «És vergonyós el que está passant amb el Casino Menestral, que la seva res¬ taurado es vegi tan llunya- na, ja que es tracta d’un centre cultural de primer ordre, que Figueres neces- sita.» Benejam voldria que la ciutadania es conscien- ciés peí que fa a la situado del Casino Menestral, la rehabilitado del qual está actualment aturada, situa¬ do que es manté d’engá de principis del 2007 per tot un seguit de problemes en el finangament, sense que ni 1’administrado local, ni cap altra, no hagin estat ca¬ paces de solucionar-ho. El Punt 20 d'abril de 2009 casinomenestralFiGUERENC ANTtCS J UTJATS EXPOSICIÓ 25 anys del rodatge de la pel'lícula DIN5 EL5 ACTES DE LA 2 FlRA DEL ClNEMA Dijous, 6 de maig, a 1/4 de 8 del vespre, al Casino Menestral IN AUGUR ACIÓ DE L'EXPÜSICIÓ sobi» l,i pal> UluIi aod ,¿ d j j Rrq nía f.i j ^ jmyi, ptt 51 BASTECI MK¡ El Caballero del Dragón dirigida per FEHH ANDO CO LOMO amU Miguel Be»#. KI jü-s Hlmks, Harvey Kalle-L.. TAUCA RODONA moderad* p*i francis-C CfilJANtfS. L'jcletD-mpI jri imb I'jimiEífieíi del d ¡retiñí de I* pet- lkula, , delsiílpelfia Arulrcu Martín. Í*L dl**My*dw Enfique Ventuia. r de LLu IS Malí ias r a ulor del Ilibra Caira flíaro ,dídéo ár davalo L’eapDsEciá estará ollería del í aiE ái de mais]. De dJÜuns a dissable ¿ 113 h. i de ij a 2 a h. www.casinoniEneslral.cal ■ www.firaciiwmallgueres.coFn MS9<fr IMHWIi'C IkWJAMtJ^ E — ííífs^lJj S da Matg da ZQIO - * «s , J2«v JiaHASsi * Carpe a la flflhBLfl Figu Venda de earlells i material de cinema í?n £ h™? FIRfl . COL r r w LECCI0NISH6 ffvm.casJnoififrneilril.cal - www.nrKlnemaflguefiMem II mm asi aBNiHfl Cnd unun Auhíjcíü fllaiélkj IP. jñii unilKa Irfai > « .■■■ Amb «I supon de l7'íí' L V IWM'-J .a-j jí :_-wi s? 1 V 1 ^jntanwnt 5, 4 n*dtRgyB¡a ^“SS _^> 3 : L-MPÍlUk\ , '™*J*** Q' fyf rogor Es poden reservar cartellsa través de la web del Casino Menestral: www.casinomenestral.cat Teresa Gimpera i el cinema INAUGUR ACIÓ Dijous. 5 maig 2011 a2Mdefideluespre a continuad^ TAULA RODONA moderada per ¡osep Puigbcrt, amb rassisiénd* di i'aclríu, DiSSabte, 1 maig 3 les o de la tarda PROJICCIÓ PE IA PU-lICUU L’afer Loíita^ <\ d«l dirKl«f JOSE ANTONIO06 LA LOMA, rodada a L'Emporda amh la participada de Tereia frrnpera, Luir* Mm* t jordi óa^ider, J^n Curan- L'txpoaLdó estará abena del 6 al» de maig * Dtdilluni a dl$ 5 abEed K it a 13 h. 1 de 17 a is h. wwwts k-lrtomc n« ii r«L.c4l - **if Jliitlfiifiiillfmui r °a w anwA HORAlfJ* I'**** frbitrEfcnrrtagA U iwm V 81 pkupciñ del cinema DEL2&DEJUNYA L'l DE JULIOL DE 2012 FIGUERES . t I# •'* PROGRAMA Dijou 5 28 de juny i lea B úti vísprt k la sen pfDviticnal tieL Cí&inD- Menestral Figuerene: inaugurada tí-c l'fxpn i.Tio ubre la pg(-lícuLa Viciaría j talad n.b» [ a m* sequen cie-a lilnudcs 4 EmpuTiabrjv.il A 2 ?m fe V laula raíana anid la- pir'iEip¿: ó ck Xabierllorriaga [acterí MigUtL SdílZ ígumnislal i Tú ni SdlCT IpEri&diila], moderada pi r Schaslu Rúiij i J&Jn Lufeíiid Di vendres 29 de juny a lea 10 ót Ka nil A ! .j Cal.-: piu¡cLL¡D del dE-zumcnlal H dtbrii Midi cwrin Cümpmys Dissabte 30 de juny 4 I» 7 (ft U 11 rda A| CiSi&3 Mfbfiiral f¡5gíí<iftí.ffOÍ4í<^ ú# la 3a pan i» ViClÓriá Diumenge 1 de juLiaL Tb| íL día ía F¡fitfiL Cintfüa i 3*4 Eírq d« coMetíiíniwni -K-ÍÍS^ ♦ - i i.'.Mi'm Ssssa |lc :'JS •BSU MI M ft FUf FHiihnm '“"-y* *- EXPOSICIÓ MUNTANYA i CINEMA DEL 3 AL 26 DE NOVEMBRE DE 2011 HORARI: De dilluns a diumenge d’11 a 14 h ☆ Teatre Jardí de Figueres El rebost deis clnemes El figuerenc Lluís Benejam mostra el seu arxiu-coMecció Diari de Girona 15 abril 2012 U n deis més grans aficionats al cinema de les comarques gironines i alhora col.lec- cionista de tota mena de material al.lusiu al seté art, amb una llarga trajectória, és el fi¬ guerenc Lluís Benejam, qui portat peí seu afany de superació i peí desig de continuar oferint- se a les persones interessades, ha dissenyat un web ( www.lluisbenejam.com ) impressionant, tant per la seva presentació, ben cinematogrᬠfica per cert, com peí contingut. L’arxiu-col.lecció de Benejam está a disposi- ció de tots aquells aficionats i entitats que ne- cessitin de la informació i imatges, i així ens co¬ menta ell mateix el motiu de la seva creado: «A principi del 1990 varen comentar a funcionar els multicines, alhora que molts cinemes antics anaven tancant per la impossibilitat de poder competir amb aquests nouvinguts. Dins de les sales de cada cinema hi havia un món que des- coneixia: El rebost deis cinemes. Eren habita- cions plenes de cartells, guies, cartelleres, i amb el tancament de les sales tot aquest material des- apareixia entre les ruñes. En veure la fi que li esperava a aquest material, em vaig proposar comentar a fer un arxiu de cinema per poder salvaguardar-lo. Vaig visitar molts empresaris de cinema per explicar-los la meva idea de crear un arxiu i els estic agra'it, ja que molts d’ells em van cedir el material que tenien guardat. Ac- tualment a la col.lecció s’hi post trobar infor¬ mació impresa de més de 28.000 pel.lícules des del 1900 fins ais nostres dies, la qual está a dis- posició de persones, entitats i institucions inte¬ ressades a realitzar treballs sobre cinema». Així, l’expert Benejam ofereix desinteressa- dament tants coneixements i objectes relacio¬ náis amb la seva afició, perqué tothom s’en pu- gui aprofitar, mentre que en pía didáctic expli¬ ca amb detall les característiques de tots els ves- sants: cartell (gran full manuscrit o imprés que hom fixa en llocs públics per anunciar alguna cosa), fotocrom (full en qué surt l’escena d’una pel.lícula i que es posaven al vestíbul del cine¬ ma), pressbook o guia publicitária (material de paper utilitzat per les distribuidores per facilitar informació de les cintes), programa de má (fins a mitjan anys 70 era habitual repartir-lo a la sor- tida deis cinemes per anunciar la següent pro¬ gramado, i també es lliurava domiciliáriament), diapositives publicitáries (sobre un negatiu en cel.luloide o vidre es dibuixaven els anuncis que després es passaven per pantalla),.... Un altre apartat que aquest col.leccionista ha cuidat amb molt d’interés és el de la historia de les sales de la seva ciutat. Així, informa sobre els cinemes Juncaria, Las Vegas, Savoy, Pare, Edison, Teatre-Cine Jardí, amb les dates d’inau- guració i tancament i altres dades curioses. FIGUERES PiAgA Catalunya 3 DE MAIG DE 2012 Primera mostra del mon DEL PAPER, LA IMPREMTA, ELS LLIBRES I ELS CARTELLS casinomenestral FIGUERENC C. Poeta Marquina, 2 - www.casinomenestral.com ♦»SS ISHE. jL R’ B1FUR1H □ ' Arxiu-CoMeccio Huís Benejam Del 12 de gener i al 25 de febrer I í 2013 !■ L'exposicio estara oberta, dissabtes i diumenges al matí d'11 a 13 h. A la seu deis Amics del Castell de Sant Ferrari de Figueres 112 u_„ Arxiu-Collecció Huís Benejam www.llulsbenejam.com ®52£¡E_. muse Empatia Organitza Circus Arts FOUNDATION La coMecció Unís Benejam nodrirá una exposició del Festival del Circ >■ S'exhibiran 44 cartells de pel-lícules sobre el món del circ, fotografíes I programes de má FIGUERES | C.V. ■ El col-leccionista figuerenc Lluís Benejam ha recopilat qua- ranta-quatre cartells de pel-lícu¬ les ambientades en el circ que s’exhibiran amb motiu del Festi¬ val Internacional del Circ a Fi- gueres. El circ al cinema s’expo- sará a la seu deis Amics del Cas- tell de Sant Ferran des d’aquest divendres i fins al 25 de febrer. Benejam explica que, des que es va comentar a parlar de fer una exposició, ha localitzat una se- tantena de pel-lícules sobre el circ tot i que a la mostra es limita a una quarantena de cartells, pro¬ grames de má, fotograbes que de- Lluís Benejam cedeix el material de forma gratuita. "Jo no m'ho vull guardar, ho vull compartir", explica coraven els cinemes i del rodatge, material de col-leccionista. Tots els cartells son origináis i perta- nyen a les estrenes de la peí-lícu- la a l’Estat espanyol. “Abans, quan es feien reposicions es tornaven a editar cartells nous”, comenta Benej am. De pel-lícules nbi ha de producció italiana, espanyola i nord-americana, entre altres. La gran majoria de cartells que s’exposaran ja formaven part de la coMecció del hguerenc tot i que també s’ha fet algún intercanvi per incloure’n algún que manca- va. Entre les pel-lícules tríades no faltará El mayor espectáculo del mundo, un ñlm de cuite. Com sempre, Benejam cedeix el material de forma gratuita se- guint la seva línia. En aquest sen- tit, acaba de penjar a la web de l’arxiu -lluisbenejam.com- una recopilació sobre els blms de par¬ la no anglesa guardonats amb l’Oscar, un estudi de més de 300 págines a l’abast de tothom. “Jo no m’ho vull guardar, ho vull compartir”, explica satisfet. Preparado Tot a punt per a l'exposidó > Ja fa dies que els cartells que donaran vida a l'exposidó El circ al cinema ja están a punt per exhibir-se. S'han emmarcat utilitzant material del Casino Menestral Figuerenc. L'accés a l'exposició, que s'obre divendres, será lliure i s'allargará fins que es dogui el Festival Internacional del Circ. L # Emporda 6 de gener 2013 CIRC Benejam exposa cartells sobre el tíre al cinema □ L’exposició, que s’inaugura divendres, obre el dens programa d’activitats paral-leles del segon Festival Internacional del Circ Castell de Figueres El cartell de la pel-lícula ‘Trapecio’ (1956) ■ arxiu Xavier Castillón FIGUERES La relació entre el circ i el cinema és llarga i intensa: les primeres projeccions de cinema van teñir lloc en enveláis de circ, i els sal¬ timbanquis i pallassos del circ van fer el salt a la pan¬ talla en algunes de les pri¬ meres produccions del se- té art. Aquesta relació en¬ tre arts s’ha concretat també, al llarg de la histo¬ ria del cinema, en tota una serie de pel-lícules que s’han inspirat en el món del circ des de les perspec¬ tivas més diverses. L’exposició El circ al ci¬ nema, que s’inaugurará divendres vinent a la seu deis Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres (19.30 h), mostra aquesta llarga i fructífera relació a través de cartells, guies publicitáries, fotocroms i programes de má de pel-lí- cules de temática circen¬ se, procedents de l’arxiu del col-leccionista figue- renc Lluís Benejam Buhi- gas, que aplega informació gráfica de més de 28.000 pel-lícules projectades des del 1900 fíns l’actualitat. Aquesta exposició, que es podrá visitar els dissab- tes i els diumenges al matí fíns al 25 de febrer, obre l’intens programa d’activi¬ tats paral-leles de la sego- na edició del Festival In¬ ternacional de Circ Castell de Figueres, que tindrá lloc del 21 al 25 de febrer al castell de Sant Ferran. L’exposició El circ al ci¬ nema inclou un centenar de cartells de pel-lícules com ara Una tarde en el circo (1939), deis ger- mans Marx; El mayor es¬ pectáculo del mundo (1952), de Cecil B. DeMi- lle; Trapecio (1956), de Carol Reed, amb Burt Lan- caster, Tony Curtís i Gina Lollobrigida; El aprendiz de clown (1967), de Ma¬ nuel Esteba, amb Charlie Rivel i Quique San Fran¬ cisco; Balada triste de trompeta (2010), d’Álex de la Iglesia, amb Carlos Areces i Santiago Segura, i la recent Agua para ele¬ fantes (2011), de Francis Lawrence. xerrada de Matabosch La segona activitat paral- lela del festival será la con¬ ferencia El món del circ a través del festival de Fi¬ gueres, que oferirá el seu director, Genis Mata¬ bosch, el divendres 18 de gener al mateix espai que l’exposició (19.30 h). ■ El Punt 9 de gener 2013 4 Dominical Diumenge 20 de gener de 2013 Fotos: 1 El director del Festival Internacional de Ciro Castell de Figueres, Genis Matabosch (a l’es- querra) i el col-lec¬ cionista Lluís Benejam (a la dreta) durant la inauguració de la mostra, l’l 1 de gener. 2 Una selecció deis cartells de pel-lícules que es poden veure a l’exposició «El Ciro al Cinema». L ’espectacle més gran del món deu aquest qualificatiu al cinema, en concret a la pel-lí- cula que Cecile B. DeMille va dirigir el 1952 (The Greatest Show on Earth'), protagonizada per Charlton Heston, James Stewart, Betty Hut- ton i Dorothy Lamour, premiada amb tres Os¬ car i dos Globus d’Or. Aquesta aportado a l’i- maginari popular deixa clars els vineles exis- tents entre circ i cinema, una relació que la se- gona edició del Festival Internacional del Circ Castell de Figueres evidencia en la seva pro¬ gramado paral-lela d’activitats. Aquesta assig- na un lloc destacat a l’exposició -El Circ al Ci¬ nema», integrada per un centenar de cartells de pel-lícules pertanyents a l’Arxiu-Col-lecció de Lluís Benejam. Com no podía ser d’altra mane¬ ra, el film de B. DeMille hi está present, amb un cartell en castellá per publicitar la seva estrena a l’Estat. Benejam és un impressor i col-leccionista fi- guerenc de 58 anys, interessat en un material cinematografíe que va comentar a compilar a principis deis anys 90, davant el procés de subs- titució de les sales antigües per multicinemes; encara que va comentar abans, el 1970, a reu¬ nir el que es convertiría en un deis majors ar- xius estatals de material publicitari de pel-lícu¬ les. La seva motivado principal era evitar la des- aparició d’elements propis d’altres temps per al cinema i preservar-los; un objectiu que l’han fet posse'idor d’una col-lecció particular que con¬ té informado impresa corresponent a més de 28.000 pel-lícules, datades a partir del 1900 i fins a l’actualitat. En aquests moments, Lluís Benejam realitza la seva primera col-laborado amb el Festival In¬ ternacional del Circ Castell de Figueres -tal com li van proposar en acabar la primera edició-, que s’ha concretat en l’aportació de quaranta- set cartells, una selecció de programes de má, guies publicitáries i fotografíes que s’exhibei- xen en diverses vitrines. El propietari d’aquest material remarca que «totes les pel-lícules pre- sents a l’exposició están dedicades al món del circ, qui hi vagi veurá un resum bastant bo» i aclareix que s’han desestimat aquelles produc- cions «que no tenen tant de renom o que no es- tan considerades tan bones». Per justificar l’oportunitat d’aquesta mos¬ tra -que es pot visitar fins al 25 de febrer a la seu de l’Associació d’Amics del Castell de Sant Ferran—, Lluís Benejam argumenta que «el cine ha establert vineles amb moltes coses pero pot- ser el circ va ser deis primers, ja que a princi¬ pis del segle passat ja sortien espectacles cir¬ censes a la gran pantalla». Malgrat aquest fet, el col-leccionista apunta que «només s’han fet una setantena de pel-lícules sobre aquesta temáti¬ ca, un centenar com a molt». En la seva consi¬ derado, ■El mayor espectáculo del mundo és la Diari de Girona 20 de gener de 2013 Reportatge Els majors espectacles del món Una exposició que repassa la presencia de l’activitat circense en el cinema, a través de la col-lecció de cartells de peMícules de Lluís Benejam, protagoniza la programació paral-lela del Festival Internacional de Circ Castell de Figueres. Text: Pili Turón car época. Abans ja se n’havien fet de Charlot, al cinema mut -continua-, pero potser no van teñir la repercussió d’aquesta perqué se centra en el circ». Benejam també destaca El fabuloso mundo del circo (1964), rodada a Barcelona i protagonit 2 ada per John Wayne i Claudia Car- dinale. I Trapezio (1956, amb Burt Lancaster, Tony Curtís i Gina Lollobrigida)». El figuerenc apunta que «ais anys 50 es va fer molt de tot, pero després hi va haver una aturada i, de ma¬ nera general, no es van fer peMícules dedica- des a aquest món». Tots aquests referents están presents a la mostra, que té Agua para elefantes (2011), Ba¬ lada triste de trompeta (2010) i El pallasso i el Führer (2007) com els seus títols més recents. A l’altre extrem temporal, en representació de la producció cinematográfica de les décades deis anys 20 i 30, el muntatge compta amb car¬ tells de Chiquilín, artista de circo (1923), el film de Charles Chaplin El Circo (1928), La huérfa¬ na del circo (1938) i Una tarde en el circo (1939) deis germans Marx. La filmografia de Chaplin també hi está present amb Candilejas (1952), que comparteix exposició amb altres cartells significatius com el de la pellícula El aprendiz de clown (1967), que va protagonitzar Charlie Rivel; reconegut pallasso que ofereix el seu tes- timoni a Los Cloums (1970) de Federico Felli- ni -una altra pega del recull- i un capítol de la vida del qual s’explica a l’esmentada El pallas- so i el Führer. SEIXANTA-UN ARTISTES DE DOTZE PAISOS A l’hora de publicitar l’exposició «El Circ al Ci¬ nema», l’organització del festival afirma que «circ i cinema comparteixen molt més que les seves dues primeres lletres»; una afirmado que des- envolupen recordant que «les gents deí circ fo- ren deis primers a exhibir sota els seus enve- lats les primeres projeccions del seté art» i que «el cinema trobá en els saltimbanquis a uns per- fectes primers actors, a banda d’una temática colorista i plena de mágia». Aquest muntatge és una de les activitats que s’avanga a la propera celebrado del Festival In¬ ternacional de Circ Castell de Figueres, que ce¬ lebrará la seva segona edició entre el 21 i el 25 de febrer, amb 21.200 localitats a la venda i un cartell que inclou 61 artístes de dotze pai'sos di- ferents, la realització de quatre espectacles i 22 atraccions en competido. 5 EXPOSICIÓ CIRC i CINEMA DEL 9 DE FEBRER AL 10 DE MAR£ DE 2013 HORARI De dimarts a dissabte d’ I I h a 19h Diumenges i festius d’ I I h a 14h. Dilluns tancat ☆ museuEmpordá Rambla 2 -17600 Figueres - 972502305 e®* www.museuemporda.org -e» CIRCUS ÁRTS Ajuntament Foundation hF de Figueres Festival Internacional ■<W( Ciutatde Figueres &F! ®S2SSL CINEMA _ El coMeccionista Benejam, reconegut J.C.L. FIGUERES El coMeccionista de cine¬ ma empordanés Muís Be¬ nejam ha estat reconegut per la l’Associació Gent de Cinema, amb seu a Barce¬ lona, per la seva tasca de recollir, posar en ordre i di- fondre tot el material de cinema que actualment conserva a l’Arxiu Col-lec- ció Muís Benejam, de Cap- many. El premi li será entregat el proper 1 de marg. De l’ingent catáleg que dispo¬ sa, entre altres, destaquen els 25.000 cartells i els 18.000 programes de má. ■ L'Empordá 21 febrero 2013 El creador de memoria Unís Bencjam Buhigas {f igueres P 1954) la anys que es va aficionar al tol-lecctonisme i de* d'aleshores ha anal conforman! un arxiu eoWecciá amb ingent material cinematografíe que guarda curosament a casa, ts un arxlu «¡ove», pero que té la ¡Musió de fer-se gran JOftra C-A-MP-G ! UNN41L (^kvdúfur nn fruí mitrar o vrndrr: fra erru ineniú rU. AqynE H tí klhi que ivdh |nr ha mijoii en CDm|ibp Llusi Eciirlani. iiii cirv|»i™ik d'arLi (í; J = I l | Lj 1-1 I IpLJi-IrlLC a q i a i, CDm ttlulí» d'iJlin, k'ihLlü tí rfti-leC- f InpMnr Iivji v«nr<ltl>ínií prUt, íiTiH' ur» ClJUltí Jri niu-^m, i tk'rK'jflm.tí que ll fniiiv* I'éIíii > cid |ú ij'niinfciíÉ-ni rn aqqtíh irn i aclianla l mi rh liplra pn> H¿->hití k nu qgc n nptrt.kn ah dmdr La 'l'vú í juIj 1. 1;suc pp% ranqudi O ifrüei in^ per he una iV Ira poblaclum andi niin. i4hEflíití i*f haMcunb Unhurtv tí ven Jlany ral ¡hx ■ üunM-i tí Ihhi'jM A l'hal ikM i iFiver jri'.i Jr ¡ii i ■^riii n-', a través ■kl Mtfwi írtdlniii -Fimrttw^ vfvu jiilIi lElnat\ L amb la am* r i,i rI i, .1 i-.hmI ptiErp déUlftllJfld j irnitienlv lix j i"H"."i ahuaii d in Crrrtut-. n-nuriJa Van piiui tí* inn i rio •íAvct ílrtlit úimitii- dint amb U «MncÉllkl i.TtiLcruiEl ikl cinema, qudri a fcíne|am ¡I fwn- pinaa kr una mpcnlclti ni L j |L !t ila Hriltí An \*Ir *JtLWj<ll_ mratra que d*“ipnh ¡n va poder wc^rt a shm CtuUltl di CAlV 1 nvj I.'. JlXÍ. JIJJJI d , DI|Ut"it C3I > rihmi, qidn- ItílVl» p« cnl-kítíi*- n.ir va Lk , iÍErmji->r dr nou .ira M de? IFiAT ii.P I * iánlj-H: a lula inriu de mal mal III Fira del Cinema de Figueres Uhí di fo JtlütilJU firtitíü- rupJc'. amb i'dlod col Ircuo- rwFla HÍé LJub leiuqam É» l'C*-- güiiLrjKHCi dr i» Fira del ma *iup r enmarcad# dtíS I* tira dPl <01 Itfi-fKwuuTW df «'flikirij' Cifk^u-i la ma Ix«l<h j Etlkv. A Iwn da ík Tíuhwiul rtffidí I Inrr-r- í jiiví de rnalcruJ, la Jira, en i^gi i+M. (fKtfl fuu.il- Ipli. cfibr ck qijjh dr ilara i^ii iMjnik:i 41 mu «aula c¡> dni'ij amb Ij parLopocrfi de r#"1rill Trhrii Qrüftíi l (»f- kxicsí qciP van CirtMllar a ía ptí «Cilla t 'irtTí ¿Mfd dr la Liima 19^1 j. rodada tfi tKffU piair a rAJi IrttptihU. L cc lirp.ln Ikx: tí diriiia i dr dtíli) ai C4i»u>9 Ma n uln l F ujurriMX ! ¿D Sl> h¡- lamhrf ha l n)¡[ j ü C.Lurifi Urfirirral w\i ÍM rarLr'h que n pm*- ran 1 La wnti* a (kif -rorm ia- daKun. La rEuptacId que i-'eWJñfluJ mül dtíiiiMda 4 grup Tardar arnh rnuMu * M 0íWnf4cN& ád ItíJ tltí* arjvtrurl. CTiiL'inal'j^rJhL mjiurlüru- lhi-hl ImpflSr-, I «ni ifiir | JiMI Ij.iidlk' wmprr hl jii^a 1111 i;rau IMfurT i t» I-Ida, ph-i^mnll -qtLin al ciar dpi ixili lpuckinttrDr m- k va ikifKrlai-Miltkiiaiia v¿ t o- incidiE amh unarpoza jilülJlLl tMVL f-.-r la LmijlCld 4kb rhidtlü- nn mui fn-l TJJirampnE dflicJ- ih.mt3i.-l jthH aiilití J rr^Jki/mnk Va ki Udvun que tOtíli- íin|ipi.' ark í^l wpidF. Uí-nr-riimc-nt dr leí uiniJEqiKy ^droninci. tí k- n^ir fjifipnihi dtí dmcrii* U* Vc^an. Lilnh drl M.ir^.in ilv bLi im-s, .\iuití iPchi 4ut*inyn 1 und- r.u lIi 1 1 . ii rema □ Cjuhau dtí \k* íhrfh * I 4 ia|teMl alh*Uh*-. o \ .mi [(mártir m rb™ pnnt i p^N jnhL^tíik'tí FaUkijyM-ll rtw- IpellI l’i'n iLivuní que narran k riu Irildtíir ü ikh.iUn iri Tan vail* malEElal, qur iiuvj ,k^Hk ¡sínrchi a |*itfü¿intí dr ieiíi, gruvunl 1 1 ^ijUm I itíi|> Lin dl)> LTvr-, van hrr m 1 q'ivit.-i;» (un brnE|ani. I d'jaqiunta rna- itnj. U it+hvii dvk dJlí- irws r. vni’unyirEtlE d^ rnl- u en rnku t u vb kuu ttMffwn. 'CunM.IL'Itl 1j JV CTl ibKilu* i.iihiiii iirc-cvtirl u Iraquí da 1 jri|ut".l malcn.iL alxñ eL > j mutl- var * Bocmentií 4 kr wn ¡ir^hi k 1 1ni ina. I krdli. iv I -hl mu miauló d liiim, —tí iTKnii flftrrtffll- rnrral L aidénfelca is¡i■.*■ -, dlu I *ifsk ití úclUhdi qur II ha apM- lai ;nh i:iL't ptí quu Fa a larltlUr ti dt dmlK-p upr Brrwjflm A r*¡ u - Col lcct>6 Llufs Bertejam nHilaLln jmti aJIm rN-leinn- riKk v Ik'hi'Mhi lid tuflM- nuEii i'l qu^wfjrmFrll l“. unirtlu »iOvv. |%‘ri'i que Ir la II llnJi^ dr ter-w ftran-, Atlijalaltrlil. l'AuMjlTK- lIí i UuEk Buw jain, dr jytif rtí prtqiab la diiqauH 1! 1 1111 Jmpltí- ikmamt t en tí quil dtiila- qurn uk laTl^lh Jílrli a 15 OIKTi, d'uju (.¡iJ 11 dhunllil tlr irkxkli ¡ prv'-innila-d'jiTeii ikT niún:< I eti pr'íipgfürni.M dr mJ ioni (S.1NXH, IMqui" ía ab inu^rainm ih nú. | a no Ñrn 1 #fi den út pdiHipip ikh anjT, luLlanla; Mm aleihnmcra h4NhMl rr|Uii||-ru' 4 U ymkl* drlk Linrmn pea anunciar la «- pí'n ki phipiramai ii'i i'| fflu U-. rnaitau. va drvipiKkvrr a s.iuu dtío rti ijnr rvpcncnUn, |pqt» L-k |iri'jHcram dril cLnrmrv tía ji ■ »Uid * 1 hl m 11-1 lia ■■ bflndi fcapnri Ib diurlViu- Ulom i i.V\|tl"i haden dr ¡xi^.ir t* Umpwrió dd JíMt IVt 41 Juh hciunam, rum. pet j imilla Mira Ci^ ltfOcJwiiliíEíi di! Pim. tí> pc$- gpjniiH- de iru lunllnum uní d irij|i ir i ^ijt-í,iNr-ili-l dt-sl£ Ij¡ seVa cul4rCrf¿fr Hu acaba m\ul ÍEÍíiCTíWIV Iriktf'ily JiifN •- ’.IUvo- pulilk rl jrtPL ffiiKvjtnrvi- iUki de vtnll, IS||:-Il-: | iiur- u milite ¡k t¡ l.i nii'ii.i ijmpfeni eti iHoni do ij in *-*14 de Capnuii> r un ti uMljI aquiil ui «tJinhHS J |errhw|Mjilr Hl rtHU{lt4 1 iikm-'.il. Un pMi !i 11 a parí lemá • lk dC h iZO*k«*> H l'iptflll ilrís L Kí. jr. en que1!->.-r 11 1 1.1 n 1 n‘H,i TJun Hínc-lam Piroitrinl un dolí rTiilnrf i lie- r ,11 1 1 -II-; H|ur |fl- il i\v*\\ ralle u le bamml tr* H sru jrifcj-tiot-fefcSá. in.i¡iHUm I rVpfCUtKnsMl cuí Inlj VL-ni. 1 ilr- rnalifLal Ufi urapji ik IF¡*fah JLlujh! ■ jjLi M'iuljnrni-.Tir L |termet<¥i íÜllt M 'Ue d IIU 1'TÍrll i¡¡Uf k I líen lur>hi ipjju j lin'.Uiu llnaile- In- ^‘■t> vi,s|^ii 1 n ilui' I j Lid’ Jr-s l 11 ■ ti iad mrt vuilrtt. L um- ¡Wí El! 1 ainada ipil 1 la *cyj ni.ni- jtu il JiLiifj H. qihf .iljf.in/i L'ibliui ]kíM iiJilnimdro- '.'hl |m?.e;ii 9 Inlu- mw, SfcJUf|irn IndWiA qftie rus 10 l j[i ¿ni m de hn - rr i 1 r:<I■ d que U, pRfrvtft tul tí Blflftdltqpatt, di i-] visa d'uii veniadrr tre^M d> wn t lq pMc. I ti mi* no. mi pe* ara, amlimia ■ l itj ni numúria-. | Mt *■«■"—p 1 - i p* N“* ■*< *mt fcruanyes@lletranet.cat LLUÍS BENEJAM 1 vint-i-cinqué ani- versari de la pel-lícu- la El Museu Dalí es tanca a les set i tots els actes que l’acompanyen ha tomat a fer sortir ais diaris l’im- pressor figuerenc Lluís Bene- jam. Aquest mateix setmanari li dedica la setmana passada una extensa entrevista que caldria re¬ tallar i guardar. Buscar, trobar, classificar, ser¬ varla memoria... Vet aquí el molí de los de la labor d’aquest ciné- fil que dedica hores i quilómetres a mantenir la seva déria col-lec¬ cionista. Ha arribat a reunir vora trenta mil cartells de pel-lícula, a més d’infinita documentació re¬ lacionada amb la producció. Malgrat la constancia febril propia de tot col-leccionista, en Lluís és un tipus humil. M’expli- co: no persegueix obstinada- ment la fita de tants i tants reco¬ pilador d’objectes de creure’s amb el dret d’exigir que l’Admi- L'Empordá 1 d'octubre de 2013 nistració els compri, els financii o els munti un museu. N’hi ha molts que, legítimament, quan han reunit un miler de peces, senten les ganes d’exhibir-les. Entenen que per la sevabandaj a han fet un esforQ considerable i que a partir d’aquí el manteni- ment correspon a tots els contri- buents. Sembla una equació ló¬ gica. No ho és tant. Si ens apun- téssim a aquesta iniciativa, no- més arEmpordátindríem dese¬ nes de mini-mostres públiques, des d’eines del camp fins a segells i motocicletes. La tasca d’aquests col-leccionistes és lloable, hono- rabilíssima. D’aquí que els pa- guem l’afició... hi va un tros. Amb excepcions, és ciar. A Figueres, tots recordem dolorosament el cas de Tomás Mallol, on la potent Girona va jugar les seves cartes i va guanyar. No vull dir que l’A- juntament hagi de correr a inte- ressar-se per l’auténtic referent actual de la cinematografía a Fi¬ gueres, pero, alerta! La col-lec- ció Benejam esta assolint una di- mensió considerable que la fa única en aquests rodáis. Només cal estar-hi amatent, tractar-la amb estima, posarles condicions necessáries per a l’exhibició pe¬ riódica i dosificada deis seus fons. En Lluís va fent, com les formigues. El seu taranná no re¬ clama. El seu temps el dedica no¬ més a buscar, trobar. La resta, hauríem de procurar no perdrel. Alfons Martínez Puíg AlhCulilEú CINE «MADEIN» EMPORDÁ L j any I£íS8 tren ava una pcllíeula rodada íntegranieut a l'All _i limporda, en la qiial el director ¡ guión isla era ligue rene, en Josep Móntala!, i que ha resulta! ser 1 tínica peMicula de la historia que s ha pogm rodar a ¡Interior del Musen Dalí de lagueres; el sen titol, de ben segur que tothom l'ha sentí t darreiaiueiit: /:/ Musen Dalí ex tunea a íes ?. S han complert vint-i-cincanys des de la seva estrena, al cinema J Linea ría si no recordó nudamente molts no nliavien sentit a parlar mai i daltrcsgaírebé ni se n rccordaven* Pero per aixó teiiim al col-leccionista Unís Bencjam. incansable í tossut eom ell sol quan eren que un projeefee val la pena, per fer-nos memoria i abracar sense maníes la nostalgia duna época i d un lemtori, d un seguit de persones queja no lu son i d\m munt dil-lusions que va portar aquella peMicula. Final ment, no es convertí en cap éxil i mes avial podríem dir que va ser un fratás, pero en Hmaginari empordatiés, mai sha acabat do- blidar del tot aquella peMicula. Ara, un quart de segle despres, grucies a ] empenta de Bcnejam i la col-laborado d entiláis com el Casino Menestral o la Fundado Alberl To¬ mas p i rAjmitamcnt, es traba a la Casa Fin por da, una cxposícin de la peMicula añil) fotografíes, i objectes que es feren servir en el rodatge; també el dijous dia 3 es fará una prese nlactó de la eom memo rució sota la cúpula geodésica de Dali, and> els aetors Emilio Gutiérrez Cava i Amparo Moreno, rccordant ds mitics “Neos de Bu adelfa™ i múltiples extres de FU gu eres que lu partid paren, i el día 4 es fura una nova projeeeió de la peMicula a Hispa ¡ Cultural de La Cate de Fíguercs* Un programa dalló més atapeíl, pero pie de bones víbraeions, Malgrat que la qualital del film es <1 i sentible, i de fot va Iracassareo- merciulment, hi ha una cosa que es irrebatible d’aquesl film, rarorna em¬ pordanes; apareixen raeons de Fígueres que molts han ohlklat i pels quals slii devien passejarsovint vint-i*cmc anys més joves, pensant que tot se¬ ria seinpre igual. Aquest és reahnent el valor daquesta com me morado, retrohar-se amb un passat relativaincnt receñí, tornara assaborir-lo, saltaronrcrc només una estima i revio re els carrera d’uua chita! que p a poc a poi\ hem anal oblídant per deixar-ne pas a una ultra de diíbrcnt que p vulguem o no p i en el fruís, enea ni continua cssent la matéis a. CELEBRACIÓ 25é aniversar de la peMicula £J tunta cl ta jet Jesep Móntala# 3 d’octubre de 2013 a 2/4 de 8 del vespre sota la cúpula^ del MUSEU DALÍ amb l'assisténcia deis actors EMILIO GUTIÉRREZ CABA AMPARO MORENO Figueres, 1988 Places limitades. Es prega confirmar l’assisténcia al tel. 972 67 75 20 matins Organitzen: CASINO MENESTRAL FIGUERENC . FUNDACIÓ ALBERT TOMÁS i BASSOLS Col laboren: AJUNTAMENT DE FIGUERES • AMICS DELS MUSEUS DALÍ • LA CATE • HOTEL RAMBLA • RHODES TOUR OPERADOR • DALICATESSEN AMAT CARRERAS EMC • LESTUDI D ARTS • ESPELT VITICULTORS • GRUP OLIVEDA • CELLER LA VINYETA • DURAN HOTEL • ARXIU LLUÍS BENEJAM Amb el suport: SETMANARI EMPORDÁ • HORA NOVA • EL PUNT AVUI • TRAMUNTANA.TV • RADIO CABANES GENERALITAT DE CATALUNYA • AMICS DEL CASTELL DE SANT FERRAN • ROGER DIGITAL fluí (Lv's' r y‘ , ji/í " /> <** ^ > **~f' . - vrd- ^ r* u ¿ *»~ *^*' VO***''*'*/ **** .rfM* ff{p&*&7, > ótfcM*, >^7 inaugurado el dia 21 de setembre de 2013, a les 7,30 del vespre mmunaum iHf i&t m mw nvum «IPVlMÑ «'■fu «■ jv»p*í HpPM n,-HhHi u— - mcm — -^RMH CASAEMPORDÁ lanlic escorxadorl L'exposkió estará oberta del 21 de setembre al 5 dodubre 11*4*1*1» 1 d* \u zu ¡sur» La película es passará a LA CATE el 4 (Toctubre- 8,30 del vespre c^.v CASINO MENESTRAL FlGUEftEHC ► FUNOACIÓALBERTTOMÁS i BtóSQLS r UmmKUMm - LA CITE • HfeUUGHWLíl&$i " UUT CAMERAS Dtf ■ áAOT UUtf KnLUH Afl**l ■ UTHAM**! Wmi * MORA HflVl * El mnm * IIUhwUhi.Ty i ftiDI*CUtfltS C E H E BJ.L UJL5 OC CATiLUNTl * AH ICE DEL í Ütí L L DE SlXl fí flfriN * GfóE* QlílTél Divendres 8 de novembre de 2013 Seu Social de l'Associació Amics del Castell de Sant Ferrari HOMENATGE A L’ESCRIPTOR ALBERT PADROSA i presentació de l'exposició de pel lícules de temática de cinema negre de Parxiu-collecció de Huís Benejam Programa: Presentació de Pacte: ANTONIO HERRERA, President de l'Associació Presentació de Pescriptor i la seva obra: JOAN Manuel SoLDEVILLA, Catedrátic de literatura de l'lnstitut R. Muntaner Presentació de Pexposició: I-LUÍS BENEJAM Conferéncia: Dr. NARCIS BARDALET, Forense Clausura de Pacte: MARTA FELIP. Alcaldessa de Figueres Nou cartells de l’arxiu Benajam s’exposen a Hongria □ Formen part de l’exposició ‘El cine español en 20 carteles' J.C.L. FIGUERES L’XI Festival Internacio¬ nal de Cine Jameson Cine- fest de Miskolc (Hongria), que té lloc aquests dies, té com a convidat l’Estat es- panyol, del qual se n’ofe- reix una retrospectiva ci¬ nematográfica en qué es projecten films catalans com Blancanieves i La plaga. Paral-lelament a aquesta mostra, la seu de l’Institut Cervantes ha or- ganitzat una exposició ti¬ tulada El cine español en 20 carteles, que ofereixun recorregut per la historia del cine espanyol a través de vint pel-lícules emble- mátiques. Quasi la meitat deis cartells que s’hi expo¬ sen i formen rexposició El cartell de ‘Cría cuervos’, exposat a Hongria ■ arxiu provenen de l’arxiu de ci¬ nema del figuerenc Lluís Benejam. Concretament són nou: Participo amb Morena clara (1936), El clavo (1944), Muerte de un ciclista (1955), Los nuevos españoles (1974), Cría cuervos (1975), Asignatura pendiente (1977), El crimen de Cuenca (1979) i La colme¬ na (1982). ■ Punt Avui Comarques Gironines 19 de setembre de 2014 El cine español en 20 carteles La historia del cine español está llena de imágenes que nos acercan a distintos momentos de nuestra historia y nos proporciona visiones muy ricas y diversas de nuestra sociedad. A lo lar¬ go de sus más de cien años de existencia, el cine español ha tratado de ser fiel a las tradicio¬ nes literarias, visuales y sonoras de su cultura adaptando a sus autores clásicos y dialogando con el entorno más próximo a través de géneros como el costumbrismo o el realismo, y, hoy en día, con el documentalismo. Sin duda, la cinematografía española ha tratado de ser coherente; con la perspectiva de los años, se perciben sus diversas escuelas y grupos de cineastas, que van desde directores que han conformado una pequeña industria (acodada también en la televisión y las industrias cul¬ turales) hasta realizadores que han trabajado en los márgenes de la experimentación o en el desarrollo de otras tradiciones como la de la animación, el documental y el vídeo. El cine es¬ pañol ha aportado a la cultura cinematográfica internacional figuras como Pedro Almodóvar, Carlos Saura, Alejandro Amenábar o Isabel Coixet, que caracterizan al primer grupo; pero también a creadores como Luis Buñuel, José Val del Ornar, Víctor Erice o Albert Serra, que identifican al segundo. La idea de recorrer el cine español a través de los carteles de algunas de sus películas repre¬ sentativas anima a pensar en su historia desde el atractivo de las imágenes de la gráfica publi¬ citaria. Los carteles anuncian las películas y sirven para alumbrar el estilo visual de cada épo¬ ca, que busca publicitar las historias, llamar la atención de los potenciales espectadores y dar entrada, en definitiva, a la ficción prometida en noventa minutos. Los carteles hablan de las películas y evocan a los espectadores que se dejaron seducir por ellas. Por tanto, esta expo¬ sición propone un recorrido visual a través de veinte carteles que presentan veinte películas; este viaje evoca un espacio imaginario que hace del cine ese lugar tan importante para la cul¬ tura contemporánea española. o* Organiza/Szervezó: Embajada de España en Hungría I Magyarországi Spanyol Nagykovetség Instituto Cervantes de Budapest | Budapesti Cervantes Intézet Colabora/Együttmukodik: Egeda. Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales Agradecimientos/Kószónet: Álbum. Archivo Fotográfico, Ágata Films, Arcadia Motion Pictures, Archivo Lluís Benejam, Atípica Films, El Deseo, Fernando Trueba PC, Filmoteca española, Oria Films, Telecinco Cinema, Videomercury 26 Cultura espectacles FESTIVAL DE CINEMA. L’EXPOSICIÓ S’INAUGURA EL DIJOUS I FA UN REPÁS AL CINEMA ESPANYOL L'arxiu de Huís Benejam traspassa fronteres Nou cartells de cinema procedents de l’arxiu del figuerenc Lluís Benejam formen part de l’exposició "El cine español en 20 carteles" que es pot veure a Hongria Yolanda Falcon | figeures ■■Té 28.000 cartells en el seu arxiu personal. Un arxiu creat Tany 1995 quan molts cinemes tancaven i llangaven el mate¬ rial guardat. Es tracta de Tar¬ xiu de cinema del figuerenc Lluís Benejam, un referent no només a la ciutat, a la comar¬ ca i a la provincia, sino que la seva importancia per a la his¬ toria del cinema traspassa ja les fronteres nacionals. “Vaig veure la necessitat de comen¬ tar un arxiu per posar-lo a dis- posició de les persones que vol- guessin fer estudis sobre cine¬ ma", ha explicat Lluís Benejam, tot afegint: "El temps m'ha do- nat la rao. Hi ha hagut alguna distribuidora que per fer catá- legs deis seus aniversaris m'ha demanat material, perqué ells no havien guardat res". Pero no només distribuidores, també Tlnstituto Cervantes de Madrid li demana de tant en tant la col- laboració. "El primer contacte que vaig teñir amb Tlnstituto Cervantes va ser el 2012, quan em van demanar unes imatges per fer un catáleg dedicat a di- rectors espanyols que van par¬ ticipar a "Filmar el exilio desde Francia" iqueesvapoderveure a Tlnstituto Cervantes de París. A partir del 2012, hi hagut di¬ verses col-laboracions", explica Lluís Benejam. Precisament, una d'aques- tes noves col-laboracions del HORANOVA 16 de setembre de 2014 iih n I fu produce huí hliu Cria cuervos... Con Ui nrtui GaaJdine Lliaiihh kluarir A ii^ju ’.r* Tprrml Mtaflu ftjiidi Miru Miün Cíircl.i P tnz htliM JiMrfhrJj fh-r Uetmin CcG» íofccr Iíukwi y dirrrdnn: i.'arlo* Stnn CARTELLS. Una mostra deis nou cartells participants LLUÍS BENEJAM figuerenc amb l'Instituto Cer¬ vantes és la propera exposició que aquesta institució ha pre- parat a Hongria amb motiu de la celebrado de l'onzena edi- ció del Festival Internacional de Cinema Jameson Cinefest de Miskolc, que té lloc del 12 al 21 de setembre. En aquesta edi- ció, Espanya és el país convidat i per aquest motiu es projecta- ran una serie de pel-lícules de segell espanyol i es fará una ex¬ posició de cartells de cinema organitzada per la seu del Cer¬ vantes d'aquest país. La mos¬ tra s'inaugurará el aquest di- jous i porta com a títol “El cine español en 20 carteles", la qual fa un recorregut per la historia del cinema espanyol a través de 20 pel-lícules emblemátiques. D'aquesta vintena de cartells, nou son procedents de l'arxiu de Lluís Benejam. “Participo amb Morena clara (1936); El cla¬ vo (1944), Muerte de un ciclis¬ ta (1955); Los nuevos españo¬ les (1974); Cría cuervos (1975); Asignatura pendiente (1977); El crimen de Cuenca (1979) i La colmena (1982). ■ EL PUNI AVUI DIUMENGE, 19 DE JULIOL DEL 2015 LA GALERIA Josep Valls _ Microcosmos empordanés D iuen que microcosmos és un petit món amb dues connotacions: complet en si mateix i aná- leg a un altre de superior. Ramón Llull (comme- morat especialment aquest any) ho deia a la seva ma¬ nera: “Com és a dalt, és a baix.” L’home és un micro¬ cosmos, els pobles ho són, i l’Empordá ho és. Paradig¬ ma de comarca, l’Empordá ho té tot, no li falta res; cli¬ ma particular, situado de privilegi, gastronomía pro¬ pia, románic i modernisme, muntanya i mar, tot ho ha assimilat al llarg de la historia, hi ha passat tothom, i difícilment s’hagi de sortir de l’Empordá per a alguna raresa o excepcionalitat. I la gent: genis universals, in- ventors i polítics, pintors i cuiners, pensadors i poetes, artistes i entregent amistosa, xerraire i fosforescent. L’Empordá no sois és comarca, sino que també és es- tat mental. LTlTIDOrdá ho Durant els anys de Figueres, + i• r .. vaig teñir la sort i elgoigde tG tOt, noli tclltcl conéixer molta gent, bona F0S* Cl ¡ ITlci part manava sor- ,. . prenent in crescendo : un dia PaíTICUIdr, era un cuinergenial; l’altre, SÍtUclCiÓ d0 uns personatges excéntrics i ¡ ¡i ¡ divertits; l’altre, uns boti- priVliegl... guers amabilíssims; l’altre, un col-leccionista de rellot- ges i un de joguets; l’altre, un músic original i esven- tat... I entre els col-leccionistes precisament n’excel-lia un que és la discreció personificada, un personatge que m’ha costat d’arribar-ne al fons de la valoració, tot i que deu fer uns trenta anys que ens coneixem. És en Lluís Benejam. Només algunes dades mos- tren la importancia del seu arxiu-col-lecció amb ingent material cinematografíe. En el seu catáleg hi consten cap a trenta mil cartells de pel-lícules de cinema pro- vinents d’arreu del món i uns vint mil programes de má, d’aquells que abans es repartien a l’entrada o a la sortida deis cinemes per anunciar la següent pro¬ gramado. I la cosa va torga més enllá: també col-lec- ciona fotocroms, diapositives publicitáries, fotolits, discos de vinil, Ilibres, marxandatge... tot relacionat amb el cinema. Per sobre de tot, en Lluís sempre destaca que la se¬ va fita amb tot aixó no és la de fer-hi calés, sino que ho posa a disposició deis estudiosos. I, finalment, una sentencia aclaridora, que destaca amb fervor; diu que “col-leccionar no és comprar”. Fa temps que m’ho va ensenyar, pero fins ara, passat el temps, no ho he en¬ tes perfectament, a la vista de com actúa i s’explica davant tot aquest auténtic i ben especial tresor. ■ Punt Avui Comarques Gironines 19 de juliol 2015 QbzoVq "BABAOUO uno pel-liculo de Manuel Oussu'Ferrer Sosal en un texf origino! de Salvador Dali de 1932 Babaouo, exposíció sobre la peMícula del 7 al 31 de marc 2015 Al Dalícatessen dins la sisena edició d Empordoneses Lluís Benejam www.archivodne.corr n-coln Canter MIONOS I J5VÍ5& UUr irEHEE ■■ *V f S I » M.r.xrn.h ¡ I. 1 TJ* . h ( « > 1 J l LISÍSTRATA a FIGUERES EXPOSICIO ITAULA RODONA RECORDANT LA PELLÍCULA RODADA A FIGUERES EL 2001 Dijous 15 d'octubre 2015, a les 20,00 h A la seu deis Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres Amb l’assisténcia del director Francesc Bellmunt el productor Antoni Llorens i Tactor Toni Alba Acte presentat per Joan Manuel Soldevilla Taula rodona moderada per Pitu Anaya Organitzen: casinomenestral FIGUERENC Amb la col-laboració: Amb el suport r cr EMPORDA ELPLNTfflfUr (“ltramuntana N ROGER lavinyeta ConventCaputxins YHost’ia el ^'zt llT'lo'ial M "7. Del 30 d'abril al 3 de malg Horari mi nterrumpul de 10 a 21 hores WAnMTA Jlo^s amb ci cinema i música EXPOSICIO de 30 cartells de peMícules musitáis Arxlu-Cglletclo Huís Bencjom wvmw. ¿ f< h i i w. cü m V\ Es nomes peí be deis que no tenen esperanca que l'esperanca ensés donada, walter benjamín^ 16 setembre-20h Inauguració a carree del Professor d'História i Teoría del Cine Ángel Quintana EXPOSICIO 25é Aníversarí de la pel*lícula L’ÚLTIMA FRONTERA _ JLTIMA FRONTERA u Mirn 4-i-rl II -ii-UJi ¡i— i* ir .iK.-w>nriu del director Manuel Cussó-Ferrer Filmada l’any 1991 a la serra de l’Albera, Portbou, Colera, Figueres, Banyuls de la Marenda, Barcelona i París Del 16 de setembre al 16 d’octubre 2016 A la Casa Empordá de Figueres A la mateixa exposició es podran veure 42 cartells de peMícules I _ ^ ^ | • ^ Al ^,*1 1 1^1 P • , ^ de com el cinema ha reflectit el drama deis refugiats fff ve&EtrüBSBim ISA <8> Ajuntament de Figueres Col-laboren: MUSEUDEL JeOGUET | KRONOS HSSnista Amat Carreras V <ia ^HrVE. DA | FRI<^ cash] DICTAMEN Francesc Canet ■xdiputat al Congrés REFUGIAIS, UN CICLE DE LA SOCIETAT CIVIL apellado a la societat civil és molt habitual en diversos ámbits, es- , pecialment en la vida política. I moltes vegades sen fa un ús abu- siu, distorsionat, interessat i -en conseqüéncia- manipulador. Jus- tament per aixó, plau molt escriure entorn de les excepcions: circunstan¬ cies en qué el concepte de societat civil adquireix un sentit de complement, motor o compensado de l’acció política. O de la inacció. Aquest és el cas de la iniciativa que ha posat en marxa el Casino Menestral de Figueres, a partir de la idea i la feina perseverant d en Lluís Benejam, impressor i col-leccionista de material de cinema. Durant un mes, del 16 de setembre al 16 d’octubre, es dura a terme un cicle extraordinari d’activitats aixoplugades sota el títol senzill i colpidor de “Refugiats, un drama actual”. Hi haurá de tot: exposicions, conferen¬ cies, pel-lícules, visites guiades, relat d’experiéncies personáis, etc. Lluís Benejam va saber engrescar entitats de Figueres i comarca a través d’un plantejament senzill en aparenga: que cada entitat aportés al cicle una ac- tivitat que servís per a posar en relleu alguna experiencia relacionada amb la temática deis refugiats. Deis que avui solquen les aigües éticament bru- tes i mortals del nostre Mediterrani o deis que han hagut de fugir en altres moments de la historia més o menys recent. Sabent qui és en Lluís, el ci¬ nema, la imatge i la paraula, havien de ser els eixos vertebradors del cicle. El resultat, un munt d’actes que et fan sentir orgullos com a ciutadá. Més enllá que no podrem resoldre cap deis problemes deis refugiats d’avui, se¬ gur que ens ajudaran a conscienciar-nos una mica més deis drames -pre- sents, passats i, malauradament, futurs- deis que han de fugir del seu en¬ torn vital per (intentar) sobreviure. Quan mires l’atapeit programa d’actes, t’adones que més enllá deis or- ganitzadors (Casino Menestral, Arxiu-CoMecció Lluís Benejam) i deis pa¬ trocinadora (Ajuntament de Figueres, Consell Comarcal, Fundado Albert Tomás), hi has de (voler) veure la implicació de moltes entitats. La socie¬ tat civil s’hi ha bolcat. Está viva. Només cal que se li toqui la fibra sensible, que se li proposi un objectiu ciar i noble, allunyat deis rédits polítics par- tidistes. En Lluís obre el seu bloc a internet sobre arxiu de cinema amb una sen¬ tencia contundent: “CoMeccionar no és comprar o vendre: és crear me¬ moria”. Amb el cicle sobre refugiats creará memoria, pero també sacseja- rá consciéncies. Segur. EMPORDÁ I DIMARTS, 20 DE SETEMBRE DEL 2016 EMPORDÁ | DIMARTS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2016 AERONAUTIQUES DAVID GARCÍA ALGUILAGA ’ Historiador $ V Aá\ LLUIS BENEJAM IELS REFUGIATS esprés d un mes d’ac- D tes diversos celebráis dins el marc del cicle Refugiáis, un drama actual, organitzat per en Lluís Be- nejam i amb el suport del Casino Menestral figuerenc i per l’Ajun- tament de Figueres, que ha gau- dit de la col-laborado desinteres- sada de moltes persones i entitats, potser ara és el moment de parar, respirar, pair i reflexionar. Jo he pogut col-laborar partici- pant en una conversa pública amb en Joan Manel Soldevilla, ais Amics del Castell, al voltant deis refugiáis, la Guerra Civil, els bom- bardeigs i els refugis, i guiant una adaptado, per al’ocasió, de la Ruta Bombardeigs i Refugis basada en textos del Wibve Ales Negres iXam- pinyons. Unapetita(nanominús- cula) contribució en la mesura de les meves capacitats. O potser ni aixó? Perqué, per a qué pot servir un cicle d aqüestes característi- ques en una societat acomodada com la nostra, tan allunyada de la crisi més gran de refugiats des de la Segona Guerra Mundial, pero, alhora, tan colpidaper les imatges que pot haver vist en els mitjans de comunicado? Considero que, malaurada- ment, aquest tipus de drames hu- manitaris apareixen esporádica- ment en la geografía mundial i la seva gestió és difícil. Sempre. Ho va ser el 39 amb els refugiats, des¬ placíais, exiliats republicans que després de passar per Figueres i l’Empordá varen ser conduits ais sorrencs i entramuntanats camps de concentrado del Rosselló. Ho va ser amb els milions de persones que varen trobar-se vagant per Europa lluny de la seva llar l’any 1945.1 ho ha estat, m’imagino, en totes i cadascuna de les crisis de refugiats aparegudes fins ara. Els estats implicats, actual- ment, están tan pendents d actu¬ ar tan políticament corréete i de les enquestes d mtenció de vot que, en acabat, parlen i es reunei- xen molt, pero actúen poc. No es recullen les eines que el passat ens ha regalat per encarar el present i el futur. I avui en dia, en lera de la comunicado, tenim tanta infor¬ mado que estem desinformats. Podría continuar escrivint mol- tes cabóries meves al respecte, pero al final acabaría concloent el mateix: poca cosa podem fer els moríais (nosaltres, el ciutadá nor¬ mal allunyat de l’epicentre) da- vant d una situado dramática i ex¬ trema com la que origina una cri- si de refugiáis; tanmateix, no shi val ser demagógic i populista i de¬ manar mesures sense saber si existeixen els recursos per a por- tar-les a terme o preguntar-se pels possibles problemes secundaris que originarien; i amb un conei- xement ampli i divers, facilitat per actes com els d aquest cicle que s a- caba de tancar, o per lectures, con¬ verses, pel-lícules... que es poden recomanar, també, des d’esdeve- niments d aquesta mena, obtenim una visió més panorámica, am- pliem la nostra capacitat crítica, i coneixem eines emprades en el passat en situacions semblants. Per tant, tenen utilitat iniciati- ves com aquesta? Jo cree que sí, «No s'hi val ser demagógic i populista i demanar mesures sense saber si existeixen els recursos per a portar-les a terme o preguntar-se pels possibles problemes secundaris que originarien» deixant de banda la magnitud de la seva repercussió. La situado dramática, i el problema que l’ha originat, han seguit el seu curs en la historia mentre ha durat el cicle i ho continua fent ara que sha aca- bat, pero el que és ciar és que ha servit per remoure consciéncies, per recordar-nos que aquesta tér¬ ra nostra va viure un episodi simi¬ lar no fa tants anys (moltes foto¬ grafíes del 1939 i del 2016 només es diferencien perqué una és en blanc-i-negre...), per armar-nos amb més coneixement per pensar, actuar i pronunciar-nos d una manera més conreada i crítica, i per intentar ser més solidaris i em¬ paties, pero, sense perdre de vista que també hem de ser objectius i assertius. Lluís, Casino Menestral, grá- cies per fer-nos memoria. Felici¬ táis per la feina feta. EMPORDÁ | DIMARTS, 27 DE SETEMBRE DEL 2016 PARALLEL 46 Alfons Martínez Puig Articulista REFUGIATS F a pocs dies, a Figueres, es va donar inici al cicle «Refugiáis: Un drama actual», una iniciativa del Casino Menestral i l’Ar- xiu de Cinema Lluís Benejam; un cicle que, al vol- tant de la pel-lícula L’última frontera del director Manuel Cussó-Ferrer, sliabastit un munt d’acti- vitats diverses que sobrepassen la mateixa ciutat i busquen altres indrets de la comarca. Una de les primeres activitats ha estat una xer- rada de l’escriptor i pensador Josep Ramoneda a la Biblioteca Fages, que va contextualitzar no no- més el cicle, sino tot el que está suposant Tamba¬ da massiva de refugiáis a Europa. Potser la crisi deis refugiáis ja no surt tant ais mitjans de comunicació, pero els refugiáis conti¬ núen arribant a Europa i -segons un macroestu- di realitzat a 15 paisos de la UE, segons una noti¬ cia apareguda en premsa- enguany arribaran mes de 300.000 persones. La UE ha gastat mes de 17.000 milions d’euros per aturar Tambada de re¬ fugiáis; diners malgastats, ja que continúen ve- nint a Europa a la recerca no sé si d’un futur, pero sí amb una vaga esperanza. Pero aquest macro- estudi no només es queda amb les xifres, sino que va una mica mes enllá i després de milers d’en¬ trevistes a europeus obté unes conclusions de les quals cal prendre bona nota; una d’elles es la pro¬ va d’un creixent rebuig ais musulmans peí fet de ser-ho, de la mateixa manera que rebutgen aquells refugiáis que es troben en situació d’atur. A mes, aquests resultáis son relativament si- milars tant per a grups d’edat com per franges ide- ológiques, situació socioeconómica o creenga re¬ ligiosa, entre altres, tot i que hi ha diferencies cla¬ res també tant per paisos com per coTlectius, in¬ dos el posicionament polític. Resulta clau la “transversalitat” en una materia que hauria de ge¬ nerar debat i també despertar l’esperit crític i/o humanitari en una societat relativament benes- tant com l’europea. La vella Europa sembla esporuguida davant aquest fenomen migratori de grans proporcions; ja no recorda els que ella mateixa ha viscut déca- des enrere, pero aixó no ha de ser ni un argument ni una excusa; constatar la realitat actual amb el que podem considerar prejudicis religiosos o eco- nómics, dona una radiografía social concreta del continent del qual, agradi o no, en formem part i, per tant, d’una manera o una altra, en som res¬ ponsables. 16 de setembre al 16 d'octubre de 2016 PROGRAMA D’ACTES A causa del drama de persones que fugen del seu país per buscar refugi o exili en un altre país, i que la nostra societat está veient diáriament ais mitjans de comunicado, des del Casino Menestral hem preparat un programa per parlar d'aquest tema, tot organitzant diferent actes, pels quals tenim la col-laborado de la majoria d'entitats figuerenques i altres de pobles veíns. Trobareu tota la informado ampliada a: www.archivocine.com Fent clic sobre: i casa A partir de la pel-lícula L'última frontera, del director Manuel Cussó-Ferrer, filmada a la serra de l'Albera, Portbou i Colera, l'any 1991 i que parla del drama que va viure Walter Benjamín fugint deis nazis, us presentem el programa següent. Organitzen: Arxiu-Col-lecció Ltuís Benejam www.arch¡vocine.< .com Patrocinen: REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 16 DIVENDRES, 20.00 h SETEMBRE CASA EMPORDÁ, antic escorxador Plaga de l'Escorxador, 2 - FIGUERES Inaugurado de l'EXPOSICIÓ Sobre la pellícula L'última frontera de Manuel Cussó- Ferrer. Acompanyada d'una mostra de cartells de pel-lícules que han tractat el tema deis refugiats. Comissaris exposició: Ángel Quintana, Manuel Cussó i Huís Benejam Col-laboren: Museu del Joguet de Catalunya ¡ Ass. Filatélica Casino Menestral Maridatge ofert per: Grup Oliveda i Fricash De Carns 17 I DISSABTE, de 17,00 a 20.00 h SETEMBRE I CASA EMPORDÁ, antic escorxador CONVERSES AMB EL DIRECTOR de la pel lícula L'última frontera. Manuel Cussó-Ferrer converserá amb tothom qui vulgui parlar de la pel-lícula, de Walter Benjamín, o simplement, de cinema en general. 18 I DIUMENGE, 9.00 h SETEMBRE I SORTIDA DE L'ESTACIÓ D'AUTOBUSOS VISITA espais Walter Benjamín a Portbou Visita a diferents indrets relacionáis amb Walter Benjamín de Testada deis darrers dies a Portbou. Per reserves: Tel. 972 677 520 o e-mail amics@fundaciodali.org Preu: 5 € (socis Amics deis Museus Dalí ¡ Casino Menestral). 10 € per ais no socis Visita comentada per Pilar Parcerisas (Memorial Passatges Walter Benjamín) Col-laboren: Fundado Amics deis Museus Dalí ¡ Autocars David i Manel 19 I DILLUNS, 19.15 h SETEMBRE I BIBLIOTECA FAGES DE CLIMENT CONFERÉNCIA i EXPOSICIÓ "L'Europa deis refugiats" conferéncia que ens oferirá descriptor Josep Ramoneda. Tot seguit inaugurado de Texposició "La Constel lació Benjamín. Desembalant la biblioteca de Cussó-Ferrer". Presentará l'acte: Joan Manuel Soldevilla Alberti Comissariat: Manuel Cussó-Ferrer Coordinado: Nati Vilanova i Cristina Jutge Maridatge ofert per: Celler Espelt amb Embotits de l'Emjiordá 20 I DIMARTS, 19.30 h SETEMBRE I MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA Inaugurado de l'EXPOSICIÓ de petit format "Jugar ais camps de concentrado" de Damas Calvet Serra. La seva gran afició ais escacs el va portar a tallar a má les peces d'aquest joc, amb el qual va entretenir les hores amb els companys d'exili i deis camps de concentrado. Presentará l'acte: Julia Guillamon, escriptor, crític literari i especialista en l'exili Comissari exposició: Josep María Joan Rosa Maridatge ofert per: Celler Pere Guardiola i Forn de la Barceloneta 21 I DIMECRES, 19.15 h SETEMBRE I CONSELL COMARCAL ALT EMPORDÁ Inaugurado de l'EXPOSICIÓ fotográfica d'Alfred Mauve "Els passos de frontera". Es mostren imatges de Tarea de TAIbera per on Thivern de 1939, van emprendre el camí de l'exili en direcció cap a Franca. Presentará l'acte: Sónia Martínez, alcaldessa de la Jonquera Comissari exposició: Jordi Font Agulló, director del MLIME la Jonquera Maridatge ofert per: Celler Martí Fabra i Embotits El Graner REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 22 IDIJOUS, 19.00 h - 21.30 h SETEMBRE I BIBLIOTECA FAGES CLIMENT - LA CATE 19.00 h a la biblioteca PRESENTACIÓ del Ilibre Trenes tallades. Records d'una nena de Rússia, editat per Edicions Cal lígraf, amb la preséncia de l'autora na Roser Rosés. 21.30 h a La Cate SESSIÓ CINEMA podrem veure la pel lícula Els nens de Rússia. Presentará l'acte de la biblioteca: Jaume Torrent, editor de Cal-lígraf Col-laboren: Biblioteca Fages de Climent, La Cate ¡ Cinedub Dioptría 23 SETEMBRE DIVENDRES, 20.00 h CAFÉ DALÍCATESSEN Inauguració de l'EXPOSICIÓ fotográfica de Marc Sanyé "9 kilómetres". 9 quilómetres de mar separen la costa turca de les ¡lies gregues de Lesbos i Kos. 9 quilómetres que prometen deixar enrere la guerra, l'opressió i la pobresa i aconseguir la llibertat. Presentará l'acte: Milton Sánchez, fundador de l'ONG "Amb les teves mans" Comissari exposició: Martí Dacosta Maridatge ofert per: Celler La Vinyeta amb Embotits de l'Empordá 24 I DISSABTE, 7.30 h SETEMBRE I SORTIDA DE L'ESTACIÓ D'AUTOBUSOS Museu Memorial del Camp de Rivesaltes La instal lació recorda el pas de refugiáis republicans catalans i espanyols, jueus, algerians, gitanos i harkis. Totseguitvisitarem la Maternitat Suissa d'EIna. Places limitades. Data límit per reservar 14 de setembre. Paga i senyal 15 € El preu de l'excursió és de 55 € (indou el viatge amb autocar, les entrades a les instal-lacions i el diñar). Interessats Tel. 972 67 65 63. Places limitades Tourist Club 65. C/ Nou, 147 - 17600 Figueres. info@touristclub65.com 26 I DILLUNS, 19.00 h SETEMBRE I FUNDACIÓ CLERCH I NICOLAU Inauguració de l'EXPOSICIÓ fotográfica de Mariá Román (Portbou, 1936). La fotografía d'esdeve- niments i paisatge del poblé va ser una afició que, a poc a poc, va anar derivant més cap a la recerca del seu passat. Presentará l'acte: Josep Maria Bernils, periodista Comissaris exposició: Caries Román i Lluís Benejam Col-labora: Roger Fotocomposició Maridatge ofert per: Celler Cooperatiu d'Espolla 27 I DIMARTS, 19.30 h SETEMBRE I MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA CONFERÉNCIA "I si els refugiats fóssim nosaltres?" Una reflexió sobre les condicions i límits de l'acció de Caritas davant del gran repte de l'acollida humanitaria deis refugiats a carree de Mariá Lorca, president de Caritas - Alt Empordá Interior Presentará l'acte: Francesc Cruanyes, regidor de l'Ajuntament de Figueres Col-labora: Museu del Joguet de Catalunya REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 28 I DIMECRES, 19.15 h SETEMBRE I BIBLIOTECA CARLES FAGES CLIMENT CONFERÉNCIA La psicóloga clínica i psicoanalista Anna Miñarro fará una conferéncia sota el títol "El rostre (rastre) de la violencia. (Camps de concentració i exili)". Presentará l'acte: Lluís Casadellá, president d'Ómnium Cultural de Figueres Col-laboren: Biblioteca Caries Fages de Climent i Ómnium Cultural 29 IDIJOUS, 21.00 h SETEMBRE I LA CATE, ESPAI CULTURAL SESSIÓ DE CINEMA Projecció de la pellícula L'última frontera de Manuel Cussó-Ferrer. Una pel lícula que posa en escena el pas del filósof alemany d'origen jueu Walter Benjamin (Berlín, 1892 - Portbou, 1940) pels Pirineus, des de Banyuls de la Marenda fins a Portbou, i que parla del drama que va viure Walter Benjamin fugint deis nazis. Col-laboren: La Cate ¡ Cinedub Dioptría 30 I DIVENDRES, 19.45 h SETEMBRE I SALA ATENEA CASINO MENESTRAL TAULA RODONA Sobre la pel lícula L'última frontera amb la preséncia del director Manuel Cussó-Ferrer, l'actor Quim Lecina que va interpretar el paper de Walter Benjamin a la pel lícula i Anastasi Rinos, consultor de muntatge. Presentació a carree de: Eduard Ayats, president del Casino Menestral Moderará l'acte: Pitu Anaya 1 I DISSABTE, 19.00 h OCTUBRE I GALERIA D'ART LOLA VENTOS Inaugurado de l'EXPOSICIÓ "Exilis Ilibres d'artista". Una exposició en la qual es mostra al públic una col-lecció de Ilibres realitzats per diversos artistes, sobre el tema "EXILIS". Comissaris exposició: Dolors Ventos i Francesc Carbonell (PopulArt) Col-labora: Pare Art de Cassá de la Selva Maridatge ofert per: Celler Terra Remota i embotits El Graner Exposició oberta de l'l al 29 octubre | ARTISTES PARTICIPANTS ¡ Aldabó, Jaume Castaño, José Luis Mateu, Assumpció Alemany, María Ciurana, Adriá Planas, Miquel Alonso, Imma Efe, Núria Riba, Mercé Altes, Ernest Garcés, Javier Ribera, Mercé Armengol, Mónica Gispert, Jordi Ruiz Avilés, Miquel Bardera, Enric Guerrero Medina, José M. Sanglas, Carme Bosch, Dolors Hedreville, Dunia - Duarte, Caries - Brossa, Márius Sivori, Eduardo Bruguera, Lluís Izquierdo, Lluís Tabuenca, Gonzalo Campdepadrós, Mónica Maronna, Carlos Vergonyós, Marta Carbonell, Francesc Marqués, Bep REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 2 I DIUMENGE, 17.00 h OCTUBRE lAUDITORICONVENTDELS CAPUTXINS TEATRE La idea d'Europa de Georges Steiner. Monóleg dirigit i ¡nterpretat per Óscar Intente. Ens parla deis homes, les dones i els nens europeus que duen, com si fos una motxilla massa carregada, un pes a l'esquena. El pes d'un passat brutal i grandiós alhora. Preu de l'entrada: 8 € Col labora: Teatre Jardí de Figueres 3 IDILLUNS, 19,15 h OCTUBRE lAUDITORICONVENTDELS CAPUTXINS Inaugurado de l'EXPOSICIÓ fotográfica Xavi Toral va viatjar fins al camp de refugiáis d'ldomeni, per copsar de primera má la injusticia i les males condicions de vida de les prop de 12.000 persones que fugien de la guerra de Siria. Roigé (Roger Canals Parellada), ens cantará uns temes a l'entorn deis refugiáis. Presentaran l'acte: Josep Taberner, president de l’ONG Amb les teves mans i Gemma Poca, infermera a Castellter^ol, voluntaria a Grecia i cooperant de l'ONG Bomberos en Acción. Maridatge ofert per: Celler Mas Estela amb Embotits de l'Empordá 4 IDIMARTS, 19.30 h OCTUBRE I LA CATE, ESPAI CULTURAL CONFERÉNCIA i inaugurado EXPOSICIÓ A carree d'un ponent de la Creu Roja. Tot seguit inaugurado de l'exposició elaborada peí Gabinet de Drets Humans de la Creu Roja Catalunya. Presentará l'acte: Doménec Subirá, periodista de Catalunya Radio Col-laboren: La Cate i Creu Roja delegado Figueres Maridatge ofert per: Celler Arché amb Embotits de l'Empordá 5 I DIMECRES, 19.15 h OCTUBRE I BIBLIOTECA CARLES FAGES CLIMENT CONFERÉNCIA que ens oferirá Erick Hauck, periodista, ambaixador ciutadá i emprenedor social, sota el títol "Jo sóc refugiat: els murs de la vergonya", que vol posar en qüestió el recurs de la construcció de murs que utilitzen els pai'sos més desenvolupats per aturar la immigració ¡I legal. Presentará l'acte: Josep María Bernils, periodista Col-laboren: Biblioteca Fages de Climent i Associació Triangle Blau 6 IDIJOUS, 21.15 h OCTUBRE I LA CATE, ESPAI CULTURAL SESSIÓ DE CINEMA Fugir ÍYoblit Projecció del documental Fugir de l'oblit, amb l'assisténcia del seu director l'Abel Moreno. Ens explica la historia d'en Pitu, que s‘ha passat tota la vida fugint. Fugint del franquisme, del camp de refugiats d'Argeles-sur-Mer, del camp de concentrado de Dachau, del camp d'extermini deTreblinka o de la matanga d'Oradour-sur-Glane. Col-laboren: La Cate i Cinedub Dioptría REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 7 IDIVENDRES, 20.00 h OCTUBRE I SALA ATENEA CASINO MENESTRAL VETLLADA POÉTICA Veus d'exili. Lectura de poemes, amb acompanyament musical a carree del mestre Josep María Surrell. Presentará l'acte: Cari Oriol Serres Col-labora: Atenea Casino Menestral 8 1 DISSABTE, 9.00 h OCTUBRE 1 SORTIDA DE L'ESTACIÓ D'AUTOBUSOS VISITA AL MUSEU MEMORIAL DE L'EXILI Un centre d'interpretació ubicat a la Jonquera dedicat a recordar els exilis provocats per la Guerra Civil espanyola. El preu de l'excursió és de 2 € Socis Casino i 3 € per els no socis Visita comentada per: Jordi Font Agulló, director del MUME Col-laboren: Fundado Albert Tomás Bassols, MUME i Autocars David i Manel Per reserves A PARTIR DE o Tel. La inscripció fina L'l DE SETEMBRE: per e-maiffi¡¡ al moment de la reserva s'haurá d'abonar l'import 51 S'haurá de de facilitar nom i teléfon de contacte, litzará quan s'exhaureixin les places disponibles. 10 I DILLUNS, 19.30 h OCTUBRE I MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA CONFERÉNCIA "Refugiats (des)amparats per la llei" a carree de José Luís Nvumba, advocat guinea exiliat a Catalunya. Assessora i defensa els demandants d'asil dirigint els servéis jurídics de la Fundado ACSAR (Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda ais refugiats). Presentará l'acte: Montserrat Blasi (Amnistía Internacional Alt Empordá) Col-laboren: Museu del Joguet de Catalunya i Amnistía Alt Empordá 12 I DIMECRES TOT EL DIA OCTUBRE I PLA^A DE CATALUNYA FIGUERES FIRA DE COL-LECCIONISME On es poden comprar Ilibres, monedes, bitllets, minerals, joguets, punts de Ilibre i tot tipus d'objectes de col-leccionisme. Aquest día es posaran a la venda posters de cinema, cedits per l'Arxiu-Col-lecció Lluís Benejam, la recaptació que es faci anirá destinada a la secció de la Creu Roja de Figueres. Organitza: Casino Menestral Figuerenc 13 IDIJOUS, 21.00 h OCTUBRE I LA CATE, ESPAI CULTURAL SESSIÓ DE CINEMA Projecció del documental Quién mató a Walter Benjamín amb l'assisténcia del seu director en David Mauas. Walter Benjamín, un deis pensadors més rellevants del segle XX, morí a Portbou el 1940. El film indaga sobre les estranyes circumstáncies de la seva mort. Col-laboren: La Cate i Cinedub Dióptria REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 14 IDIVENDRES, 20.00 h OCTUBRE I AMICS DEL CASTELL DE ST. FERRAN CONFERÉNCIA "Refugiats, de la guerra civil a l'actualitat" a carree de David García Algilaga, escriptor. Presentará l'acte: Joan Manuel Soldevilla, professorde l'institut R.M. Col-labora: Amics del Castell de Sant Ferran Maridatge ofert per: Caves Peralada i Fricash De Carns 15 I DISSABTE, 9.00 h OCTUBRE I PARC BOSC cantonada PASSEIG NOU RUTA BOMBARDEIGS I REFUGIS Ruta pels refugis de Figueres comentada per l'historiador David García. Us proposem una visita guiada per recorrer la historia deis anys de guerra i de postguerra a la ciutat. La duració prevista és de 3 hores. Maxim de 40 persones Col-labora: Ajuntamentde Figueres/Cultura i Instituí d'Estudis Empordanesos Per reserves: David García Tel. o per e-mail S'haurá de de facilitar nom i teléfon de contacte. La inscripció finalitzará quan s'exhaureixin les places disponibles. 16 I DIUMENGE, 7.00 h OCTUBRE I SORTIDA DE L'ESTACIÓ D'AUTOBUSOS EXCURSIO - RUTA BANYULS - PORTBOU Ruta que segueix les passes que el filósof alemany Walter Benjamín va fer el 1940 fugint de Franca per arribar fins a Portbou. Durada 6 hores. La tornada es fará en tren. El preu de l'excursió és de 10 € (indou el viatge amb autocar i l'arrossada que es fará un cop arribats a Portbou). Places limitades. Interessats Tel. 672 4618 84. E-mail: secretaria@cee.cat Organitza: Centre Excursionista Empordanés Col-laboren: Fundado Albert Tomás Bassols, Autocars David i Manel i Ajuntament de Portbou info@casinomenestral.cat Per reserves A PARTIR DE L'l DE SETEMBRE: per e-mail al moment de la reserva s'haurá d'abonar els 10 € S'haurá de de facilitar nom i tel. de contacte. La inscripció finalitzará quan s'exhaureixin les places disponibles. 972 678 666 Data límit per reservar 11 d'octubre Del 2 al 25 de setembre, a la Galería d'Art Dolors Ventos, exposició a carree de Associació Muga Caula amb el títol "Refugi Dada" La inauguració de cada exposició, finalitzará amb el maridatge d’una copa de vi d’un celler empordanés, acompanyats de productes de l’Empordá Entitats organitzadores deis diferents actes Ajuntament de Portbou Amics del Castell Sant Ferrari Amics deis Museus Dalí Amnistía delegado Alt Empordá Assodació Cultural POPULART de Capmany Associació Filatélica del Casino Menestral Assodació La Muga Caula Associació Passatges de Cultura, Portbou Associació Triangle Blau Atenea del Casino Menestral Biblioteca Fages de Climent de Figueres Café Bar Dalicatessen Caritas de Figueres Centre Excursionista Empordanés Cinedub Dioptría Creu Roja delegado de Figueres Fundado Clerch i Nicolau Galería d'Art Dolors Ventos Grup de Rapsodes Portbouencs Institut d'Estudis Empordanesos Kronos de Manuel Cussó-Ferrer La Cate MUME Museu de l'Exili Museu deis Joguets de Catalunya Ómnium Cultural, delegado Alt Empordá Teatre Jardí de Figueres Empreses i Entitats col-laboradores Obra Social "La Caixa" I Académia de Cinema Catalá Comerq Figueres I Consell Regulador de la DO Empordá Autocars David i Manel I Filmoteca de Catalunya I Roger fotocomposició José Soriano Sierra, Creative Manager I Josep Cruañas, pintor Memorial Democrátic I Museu de Cinema de Girona I Tourist Club 65 Pare Art de Cassá de la Selva I Amat Carreras Muntatge cinematográfic Cinémathéque de Toulouse I Escola d'Hostaleria Alt Empordá El bar del Casino Menestral Per ais maridatges tenim el suport de: Grup Oliveda I Caves Perelada I Celler Arché Pagés de Capmany Celler Espelt I Celler La Vinyeta I Celler Martí Fabra Celler Mas Estela I Celler Pere Guardiola I Celler Terra Remota Celler Cooperatiu d'Espolla I Forn de la Barceloneta El Graner, embotits artesans de l'Empordá I Fricash de carns Mitjans de comunicado col laboradors: Setmanari l'Empordá I Setmanari Hora Nova I Punt Diari Figueres.com (El diari digital de l'AIt Empordá) I AE comunicado Tramuntana TV I 9 diari I Crae. Creacions Alt Empordá Gente corriente «No me gusta guardarme las cosas solo para mí» Desde hace unos años Lluís Benejam (Figue- res, 1954) se levanta a las cuatro de la madru¬ gada y antes de empezar la jornada laboral en su empresa de preimpresión se dedica a digitalizar y ordenar la impresionante co¬ lección de material gráfico relacionado con el cine que guarda en su casa ampurdanesa de Capmany. Gracias a su excepcional carác¬ ter laborioso y metódico, ha volcado perso¬ nalmente en la web http://archivocine.com más de 65.000 imágenes relacionadas con 28.000 películas estrenadas en España des¬ de el año 1900 hasta hoy. A todas las peticio¬ nes que le llegan, de particulares o institu¬ ciones, responde de forma desinteresada. -Era un niño y ya coleccionaba programas de mano. -Entonces había cuatro cines estables en Fi- gueres y a la salida daban el programa que anunciaba las próximas sesiones. Eran co¬ mo los flyers de ahora pero desaparecieron en los años 80. Mi padre tenía una tienda de grano y colgué carteles pidiendo progra¬ mas. ¡La gente traía cajas de zapatos llenas! -Luego le tocó el turno a los carteles. -A los 14 años empecé a trabaj ar en una im¬ prenta. Veía los carteles de las películas y alucinaba cómo un pedazo de papel podía animar o desmotivar tanto a la gente para ir al cine. Yo nunca he sido muy cinéfilo. Mi vi¬ da es el papel y adoro todo lo que tiene que ver con la parte gráfica. -¿No ha dejado nunca de coleccionar? Lluís Benejam Coleccionista altruista. Vuelca en internet 65.000 imágenes de películas estrenadas en España desde 1900 hasta hoy. Gemma Tramullas Q -Interrumpí la colección cuando abrí la empresa de preimpresión con mi pareja. Durante 10 años trabajamos de sol a sol, tanto que cogí una depresión y el médico me sugirió que encontrara algo para rom¬ per la rutina. Coincidió que un cliente me propuso hacer una exposición para el cen¬ tenario del cine y así reanudé la colección. -Imagino que es tan disciplinado y metódi¬ co coleccionando como trabajando. -Al principio iba a buscar material a cines de Figueres, Girona, Tossa, Olot, Blanes... Eran locales enormes con desvanes reple¬ tos de carteles, guías publicitarias, fotogra¬ mas... Aveces hacía dos viajes con la furgo¬ neta hasta los topes. Sigo yendo a las salas cada 15 días y a las distribuidoras cada dos meses. En agosto aprovecharé para ir a bus¬ car material a Tudela, Valladolid e Irún. -Pierde muchas horas de sueño para po¬ ner esta ingente cantidad de material a dis¬ posición del público. ¿Por qué? -No me gusta guardarme las cosas solo pa¬ ra mí, es mejor compartirlo. Lo más valio¬ so de esta colección son las relaciones hu¬ manas que he podido hacer a lo largo to- -Le llegan peticiones de imágenes desde Latinoamérica, de ayuntamientos locales, de filmotecas europeas, del Instituto Cer¬ vantes, del Museo Reina Sofía... -Lo tengo todo sistematizado y puedo en¬ contrar cualquier cosa en cuestión de mi¬ nutos. No hago esto por negocio, sino para contribuir al conocimiento de nuestra his¬ toria. Si se usan estas imágenes en una pu¬ blicación o en una exposición, solo pido que me mencionen en los créditos. -¿Cuál es la joya de su colección? -Un cartel precioso de Ben-Hur en francés que me regaló un coleccionista y que es inencontrable. Hay colecciones mucho más buenas que la mía, pero solo llegan hasta 1950 porque después el material no tiene tanto valor económico. Yo no puedo pagar 8.000 euros por el cartel de Desayuno con diamantes, pero si alguien quiere hacer un trabajo sobre refugiados o sobre la pri¬ mavera árabe [las revoluciones en los paí¬ ses árabes de 2010-2013] yo guardo los car¬ teles de las películas que se han hecho. -Y usted, ¿qué exposición haría? -Una de todas las películas que han gana¬ do el Oscar a la mejor cinta de habla no in¬ glesa, desdeEÍ limpiabotas [1946] hasta hoy. ¡Tengo todos los carteles! = gentecorriente@elperiodico.com 10 Comarques Gironines El PUNI AVUI I DIMECRES, 28 DE DESEMBRE DEL 2016 Tresors per descobrir (3) El paradís del cinema DIMENSIÓ* L’arxiu-coMecció de Lluís Benejam aplega más de 25.000 cartells ¡ un ventall ben ampli de material relacionat amb el cinema, des de programes de má fins a cartells OBJECTIU • El seu impulsor remarca que la vocació de l’arxiu no ás “comprar o vendre, sino ajudar a preservar la memoria del cinema” Pere Bosch i Cuenca CAPMANY E n la coneguda escena de co- miat entre Totó i Alfredo a Cinema Paradiso (1988), aquest li demana: “Facis el que facis, estima-ho, tal com esti- maves la cabina del cinema Para¬ dís.” En Lluís Benejam va aplicar-se aquesta máxima i va fer-ho, preci- sament, per convertir-se en un au- téntic notan del seté art. La seva afecció peí món del cinema va co¬ mentar a fináis deis anys seixanta. En aquells moments, treballava en una impremía en qué es reimpri- mien els programes de má, que es repartien a les entrades de tots els cinemes de Figueres. “Sempre em va fascinar que un programa o un cartell et feia anar o no a veure una pel-lícula”, recorda. Afináis deis anys setanta, aquest tipus de mate¬ rial va desaparéixer, pero en Lluís Benejam va comentar a arreplegar- ne de gent que inicialment els guar- dava pero que se’ls anava traient del damunt. Poc a poc, dones, es va convertir en un conservador de la memoria cinematográfica deis fi- guerencs, i, a través d’aquests, de la de la historia del cinema en majús- cules. Tot i aixó, durant algún temps va teñir la coHecció aturada “Fins que un o dos anys abans del centenari del cinema, vaig fer una exposició a Sabadell i em va caldre trobar molt material”, segons recorda. En aquells moments, la coHecció era formada majoritáriament per pro¬ grames de má i algún cartell petit, pero en voler muntar una exposició dedicada ais Oscar vaig comprovar que li quedaven “molts buits”. I fou aleshores quan va comentar a acce- dir a una font inesgotable: les sales de cinema que anaven tancant, so- bretot a partir deis anys vuitanta. Ho explica: “En un moment deter- minat vaig anar a visitar diferents empresaris per demanar-los si po- dien facilitar-me material per com¬ pletar l’exposició. I tots ells em van donar les máximes facilitáis per en- dur-me tot el que hi havia ais ma- gatzems.” I fou abd quan va conver- tir-se en un visitant assidu de les sa¬ les que anaven tancant: de Tossa de Mar, de Banyoles, de Blanes, de Gi- rona i, óbviament, de Figueres. Es tractava de golfes i magatzems ata- peits de cartells, guies, cartelleres... tot de material que, incursió rere incursió, li permetia completar la seva coHecció. “Abans els cinemes Algunes de les peces que es troben a l'arxiu-col-lecció de Lluís Benejam ■ manel lladó Un cartell de ‘Ben-Hur’ Resulta complicat escollir una pega en una coHecció tanimmensa.Toti aixó, si ha de destᬠcame alguna, en Lluís Benejam es decanta perun cartell deBen-Hur que li va regalar una persona que teniaunabotigaa Montevideo, pero quevaperdre molts contactes queteniaalsEstats Únits arcan de l'atemptatdeles Torres Bessones. En Lluís vaajudar- lo i ell, com amos¬ tra d'agraíment.li va regalarel cartell. guardaven el material perqué les pel-lícules es tomaven a passar. Ara no es fa. Les multisales tenen un es- pai minúscul i, per sistema, tot es llenga”, explica Lluís Benejam. Aquesta font també va permetre-li comengar a intercanviar material amb gent de Franqa, de (América del Sud i els Estats Units. Primera- ment va fer-ho a través de caries i paquets i, des de fa alguns anys, a partir de correus electrónics. En Lluís Benejam defuig expressament el mercadeig i assegura: “Mai no he fet negoci amb un cartell que mfian donat. La meva idea és Tinteroan- vi.” De fet una de les seves máximes és que “coMeccionar no és comprar o vendre, sino crear memoria”. Actualment, 1’arxiu-coMecció de Lluís Benejam aplega un ampli ven- tall de material relacionat amb el ci¬ nema, des de cartells, muráis o gui¬ es publicitáries fins a fotocroms o programes de má. I, fins i tot, un munt de figuretes de protagonistes del cinema d’animació, amb una atenció especial per en Mickey Mou- se, que pot trobar-se a cada racé de la casa. Lluís Benejam explica que des de l’any 1926 té documentades més de 31.000 pel-lícules estrena- des a Espanya i que ell conserva ma¬ terial de més 21.000, una xifraim- pressionant que converteix la seva coHecció en la més important del Lluís Benejam explica que coMeccionar l’haajudat a conéixerunmuntde persones i relacionar-s’hi país. Després de molts anys de dedica¬ do, en Lluís Benejam té perfecta- ment sistematitzat elprocés de classificació del materiaL De fet, s’aixeca cada dia a les 4 de la mati- nada i, fins abans d’incorporar-se a la seva empresa d’arts gráfiques, es dedica en eos i ánima a ordenar car¬ tells, guies o programes. Ho té tot perfectament documentat, si bé reconeix que té pendent de catalo¬ gar una part considerable de mate¬ rial. En Lluís Benejam no només es dedica a recollir materiaL Una bona part deis seus esforqos es dediquen a la divulgació, ja siguí a través d’ex- posicions temporals o d’un portal web. Malgrat que no es troba siste- máticament oberta al públic, la di- fusió de la coHecció és més que no¬ table, i, de fet, sTia convertit en un referent insubstituible per les admi- nistracions. La relació de les exposi- cions amb les quals ha col-laborat és interminable. Una de les més signi- ficatives és la que va organitzar-se a fináis del 2007 a la Cate, centrada en Figueres i el cinema, en qué es recordaven totes les sales que hi ha¬ via hagut a la capital de (Alt Empor- dá. Arnés, el portal web que haim- pulsat ha esdevingut un referent per ais amants del seté art. Per a tots ells, l’arxiu de Benejam sfia convertit en un paradís del cinema. EXPOSICIÓ TEMPORAL del 19 de febrer al 2 d'abrll de 2017 JOGUETS I CINEMA PRIMERA SESSIÓ ELS JOCS DE HOLLYWOOD Aquesta exposició és una producció de Lluís Benejam i el Museu del Joguet de Catalunya Arxiu-Col-lecció Lluís Benejam www.archivocine.com Amb la coi laborado de: Sebastiá Roig / Eric Ferrer / Pitu Anaya / Televisió de Girona / Cinedub Dioptría MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA / Figueres carrer Sant Pere, 1 17600 FIGUERES I 972 504 585 I info@mjc.cat I www.mjc.cat ■ Diari de Girona DIMECRES, 15 DE FEBRER DE 2017 1 37 Cultura i Societat ESPECTACLES | CIENCIA | TENDÉNCIES |TRADICIONS | FETSIGENT | CINEMA | TELEVISIÓ E.T. ; Pinotxo, Mickey Mouse i altres herois del cinema visiten el Museu del Joguet ►Huís Benejam treu a la llum algunes de les seves joles de coHeccionlsme per a la mostra «Els jocs de Hollywood» ►Una segona exposlcló a Figueres, aquesta a la biblioteca, exhibeix novel-les que s’han adaptat al cinema ¡ han guanyat l’Oscar DANIEL BONAVENTURA GIRONA ■ Pinotxo, E.T., Mickey Mouse o l’espasa de La guerra de les Galá- xies es passejaran a partir de diu- menge vinent per la Sala Oberta del Museu del Joguet de Figueres, on quedará inaugurada l’exposi- ció Elsjocs de Hollywood, que treu a la llum algunes de les joies de la col-lecció de material gráfic i ob- jectes relacionats amb el cinema que Lluís Benejam va comentar a atresorar a la década de 1960 . Amb una conferéncia de l’es- criptor Sebastiá Roig, quedará inaugurada (12 h) aquesta expo- sició a partir d’objectes generats peí marxandatge de sis títols mí- tics de Hollywood: E.T., La guerra de les Galáxies, ElMágic d'Oz, Pe¬ sadilla antes de Navidad, Pinotxo i Mickey Mouse. L'exposició conté cobej ades pe¬ ces de col-leccionista com una re¬ prodúcelo a mida natural d’E.T. feta amb uns materials especiáis per a una recent edició de la Fira del Cómic de Barcelona, objectes mítics de La guerra de les Galáxies com l’espasa de Jedi, figures de Mickey Mouse, o una série de ü- telles d 'El mágic d’Oz, tots ells ob¬ jectes que Benejam ha trobat en mercats durant la seva dedicado al coUeccionisme, que practica a hores lliures de la seva feina d’im- pressor a Figueres. ► Charlton Hes- ton va interpre¬ tar el film el 1959 Drácula ► Béla Lugosi va interpretar el film el 1931 L’aventura del Poseidon ► Cinema de ca¬ tástrofes de 1972 El cor de les tenebres ► El 1990 es va adaptar el Ilibre El cárter (i Pablo Neruda) ► Film italiá ro- datel 1994 Encontres en la tercer fase ► Un Spielberg de 1977 1 í fe Q ) 1 Al m wm vVB Cobejats objectes de col-leccionista ► Un E.T. de mida natural, figures de Mickey Mouse, objectes de La Guerra de les Galáxies i també els titelles de Pesadilla antes de /Vav/dacís’exhibiran a partir de diumenge a Figueres. L’exposició s’inaugurará exac- tament una setmana abans de la gala de lliurament deis premis Os¬ car de Hollywood, un esdeveni- ment que Figueres celebrará do- blement ja que dilluns s’obrirá a la biblioteca Fages de Climent una segona exposició basada també en la col-lecció de Benejam. Literatura i cinema Aquesta segona exposició, de pe- üt format, porta l'explícit títol Li¬ teratura portada a la gran panta¬ lla: pellícules amb Oscar Col lec- ció Lluís Benejam. En ella s'hi podran veure obres literáries portades a la gran pan¬ talla que han estat mereixedores d'algun premi Oscar. S’hi mostren els llibres que han donat origen ais films i programes de má i guies publicitáries de les pel-lícules com ara Encontres en la tercera fase, Espartaco, L’exorcista, La guerra de les galáxies, Alió que el vent s'endugué, Mary Poppins o Memóries d'África. En total hi ha una quarantena de llibres. Els actes paral-lels d’aquesta exposició inclouen una conferéncia del crític de cinema Jaume Figueras que es fará el 3 de marg. «Aramateixtincinformació gráfica de més de 30.000 pel-lícu¬ les», comenta Benejam, que se- gueixles passes de Tomás Mallol. I ELPUNTAVUI DIUMENGE, 26 DE FEBRER DEL 2017 CULTURA I ESPECTACLES Dues peces que s’exposen al Museu del Joguet de Catalunya, amb el ratolí Mlckey I Chaplln de protagonlstes ■ museu del joguet El Museu del Joguet mostra la relacíó histórica entre el cinema i el marxandatge O Coprodu'ída amb la CoHecció Lluís Benejam, s’hi poden trobardes de figures clássiques com el ratolí Mickey i Chaplln fins a més actuáis com les de ‘Star Wars’ Uibres amb Oscar J.C.L. FIGUERES Molt abans que l’explota- ció comercial del marxan¬ datge cinematografié s’ex- pandís fins a límits inima¬ ginables amb l’estrena de Star Wars (1977), els pro- tagonistes de les pel-lícules realitzades per les grans productores de cinema de Hollywood deis anys vint del segle XX ja van donar peu ais primers productes d’explotació comercial que lligaven les indústries cine- matográfiques i lúdiques. Mites i estrelles que van es- tablir un fort vincle amb l’espectador, com ara Charles Chaplin, Harold Lloyd, Groucho Marx, La biblioteca Fages de Cli- ment de Figueres també re¬ corre a la CoHecció Lluís Be¬ nejam per exposar fins al 18 de marg una mostra que posa en relació obres literáries, ci¬ nema i els premis Oscar, que precisament s’entreguen aquesta matinada de dilluns. Shirley Temple i Mickey Mouse, van convertir-se en joguets i jocs. El consum de masses, que era ja una rea- litat ais Estats Units (a ex- cepció deis anys de la Gran Depressió), no va desapro- fitar l’ocasió, tal com avui en dia es continua fent. L’exposició se centra en obres literáries portades a la gran pantalla que han estat merei- xedores d’algun premi de Ho¬ llywood. També s’hi mostren els Ilibres que han donat ori¬ gen ais films i programes de má i guies publicitáries de les pel-lícules. El Museu del Joguet de Figueres s’ha fíxat en els casos més paradigmátics de la relació cinema i jo¬ guet per portar a terme l’exposició Els jocs de Ho¬ llywood, amb la qual apro- fita per homenatjar les principáis estrelles del ci¬ nema americá que després han esdevingut un produc- te de marxandatge en for¬ ma de joguet. Coprodu'ída amb l’Arxiu Col-lecció Lluís Benejam, a la mostra, s’hi troben figu¬ res de tot tipus, des de les més reprodu'ides, com ara el ratolí Mickey, fins a d’al- tres més complicades de trobar, com ara un ninot de Charles Chaplin. L’ex¬ posició, que es pot visitar fins al 2 d’abril, explica la historia que envolta cada joguet, com la fal-lera pels mons cósmics que van des¬ pertar les figures d’ET ais anys vuitanta o la historia d El mágic d’Oz, inspirada en un llibre infantil de 1900. ■ Del 20 de febrer al 18 de marc 2017 Literatura portada a La gran pantalla: PEL-LÍCULES AMB OSCAR Divendres 3 de marc a les 19.30 h, el periodista i crític de cinema Jaume Figueras será a la biblioteca per parlar de cinema i deis premis Oscar amb una xerrada que portará per títol: “Hi ha vida más enllá deis Oscar?". 32 Comarques Gironines CULTURA I ESPECTACLES ELPUNTAVUI I DILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2017 Uuís Benejam penjaalwebde cinema35.000 fotocroms □ El col-leccionista figuerenc posa a disposició deis usuaris a través d’Archivocine.comimatgespromocionals de 5.761 pel-lícules estrenades entre els anys 1923 i 2013 Jordi Camps i Linnell GIRONA Durant anys i fins fa una década, un deis principáis reclams deis cinemes per atraure espectadors a les sales eren els anomenats fotocroms Qabby cards en anglés). Són aquella mena de cartellets que, durant generacions, acompanya- ven els pósters de la pel-lí- cula i que, situats ais vestí- buls del cine, atreien la mi¬ rada de tots aquells qui anaven a veure lapel-bcula o d’altres que somiaven al¬ gún dia fer-ho. Com aquells qui de pe¬ táis, sobretot deis que jate- nim una edat, ens apropá- vem al cinema per apre¬ ciar aquell petit tast que t’oferien les imatges -en¬ cara que fos amb l’estrelle- ta estratégicament col-lo¬ cada- del reguitzell de pel-lícules a les quals la classificació no et perme- tia l’entrada Caleshores la maleida classificació S, fos per sexe o violencia). Els fotocroms soben ser jocs de vuit, deu o dotze fo¬ tografíes i si ais anys tren- ta eren d’una mida A5, im¬ presos en color gris o mar¬ ró, més tard eren de més envergadura sobre cartró dur, per fer-ho més resis- tent, jaque aquesttipus de material es desplagava juntament amb la pel-lícu- la per diferents sales de ci¬ ne. Finalment van sortir els de mida A4, que la sala de cinema comprava i es quedava. Amb l’entrada de les multisala, aquest material aniria desaparei- xent i a partir deis anys 2006-2008 les distribu¬ idores cinematográfiques van deixar d’elaborar-ne, segurament perqué amb internet ja n’hi havia prou. Ara, el col-leccionista Huís Benejam ha penjat al seu web Archivocine.com un total de 34.286 foto¬ croms corresponents a 5.761 pel-bcules estrena- des a partir de l’any 1923 i fins a l’any 2013. Un mate¬ rial ingent préviament se- leccionat, ara accessible des que l’ha posat a dispo¬ sició de tot aquell que ho vulgui, siguí investigador o un simple cinéfil. Una tas¬ ca titánica que b ha repor- tat més de dos anys de fei- na (dedicant-hi entre tres i quatre hores diáries de mitjana) i que Benejam pensa completar arribant a un máxim de 35.000 fo¬ tocroms digitahtzats. L’usuari pot accedir a la pel-bcula a través d’un ín¬ dex alfabétic i cronológic, segons l’época. Una vega¬ da locahtzat el títol, es pot amphar la imatge deis fo¬ tocroms i fins i tot es po¬ den descarregar en unare- solució considerable. Cal destacar que hi ha seccions a banda, com ara una de cinema mexicá -fa- cihtada per una col-labora- ció- i dues més de foto¬ croms censurats i amb imatges dures, fortes o molt impactants. Com Be¬ nejam destaca: “Aquests tipus de fotocroms demos- tren fins a quin punt al-lu- cinant arribava el criteri del censurador de tom, ca- pag de tapar un mugró de la víctima d’un crim en qué la sang i el gore eren més que expbcits. Pensem que podies veure les victi¬ mes al garrot vil pero no un nu.” n^^HPT T " , H una mostra variada deis fotocroms disponibles al web ■ archivo cine lluís benejam Impressor d’ofici, Bene¬ jam té a la seva col-lecció uns 30.000 cartebs de ci¬ nema, uns 18.000 progra¬ mes de má, uns 20.000 dossiers de premsa o press books de pel-bcules i, a més deis més de 70.000 foto¬ croms de qué disposa, té Uibres i discos relacionats amb el món del cinema. Benejam mai no ha tángut laintenció defernegoci, si¬ no que, com sempre ha dit ais propietaris deis cine- mes que b han facihtat el material que col-lecciona, “vol documentar una épo¬ ca a través de la conserva- ció d’uns materials con- demnats ala desaparició”. El col-leccionista figue¬ renc rep constants peti- cions de particulars i insti- tucions que necessiten el seu material per a exposi- cions o edicions de bibres. I des que ha endegat el pro- jecte del web comptabibt- za una mitjana de l.OOOvi- sites setmanals. “Digitabt- zar i difondre-ho peí web m’ajuda a donar a conéi- xer l’arxiu de cine que estic fent.” Tot per amor a l’art, el seté, s’entén. ■ Oifiura pja LkíliBéiie.|-aiti imbuL . :■ •!: I.-. .-uHhí ir., p ■■ Benejam penja al web 3S.000 fotocroms £1 col-leccionista ofereix l'accés a les imatges promocíonals de 5.761 films PUNT DE VISTA El p VT AVUI Ji'.IMENÜt. A M «.!»( Da KM Comarque Gironlnes 41 LA GALERIA Un arxiu de cine C om que és un deis armes més discrets, tácrts i re- tinguts. i com que albora deu sor el col-leedoras 1a de material cinematografié més important del país, alió que no esbomba ell te dirá un servidor. si em per™ten. En Uuis Befw^amJigLienGnc/fDtMflfnposi- tor i caminata, toballa no sé quantes teres al día (moltéS. mo4ttt) i tétemps dededicar-sea un arxiu de cinema que ha treat ell tot te. te hi ha inlprmació de tes pel-teutes emesesal país des de 1'ariy 1900 íins ara mateix- Aviat és dü perd es tnacía de quasi tonta mil peí-lí¬ ate, a rte te diapositivas, cartells, Hibres^discos. programes de ma i fotocroms^altramert difcsAübfcy- cards, i d'aquests a l'arxiu n'hr te més de garanta miLcorresponents a sis mil wfrcerttes ;pdJJbule5. Re¬ corte aquests fátocromste quan as meu poblé hi ha- via cinema: eren un certrons pesaos i resistente amb escenes de la película i es cd-iocflven a Centrada de LluísBenejam téquasitrenta mtlpeHítules, amésde diapositivas, cartelts.l libres, discos, programes de má i també fotocroms te sa^. Ambla moda de tes multisaJes, sembla que tot dirá te de£3£>$regut. peró en Uute Benejam a íf aquesto mena de fotocroms, ríexhi- beú méste quamnta mi! al seuarxiu. Altracosa ste els programes de mO.dels quals n'apaneixen uns onze mil, que atesten desde l'arry 19Bfinsall939, época que va ser Tapogeu claquesta mena de publicjtst desapa^ reguda cap a filiad deis anys setenios. l alió que ste puna- ment cartelte tepei-líote.a l'arxiu ten poden contetar méste vinti-tinc mil, molisteis quaís en catate. Ultra lot ará r hí te apartats dedicats a les sales de cinema antigües, un dScdonari de cinematografía i el debuta la gran pantalla d'actors i actrius. tfeig que avui aquest papar pet semblai pura mfbr- mació per a citefi¿. Fterp un servidor, que no és gens clnéfiL he ded-srque m'admiml'eslon;, la paciencia i la il-!us¡6 dten Ilute Benejam. I com que ja he drt al princi- pi que ell m és gens dortat ni a l'auíotembo ni a cap forma de publidlat. algií hohavia de dir. Ah, i per si ve¬ len valorar el meu grau de cinefília, els cjBré que l'últi- ma pel lícula que varg veure en una sala de cinema va ser Amaúeus —hri vaig anaramb en Joan Fernerús.que bo teu recordar prou- I com que em va agradar tant, vaig esteure'n unes ratita al meu diari, ara veig que era í any 1985- Fa tenes mes de trente anys que no he enlrat en un cinema.peréem toe el barretdaívartt d'en Ilute, íamic col tactor més pertmaí que conec. El Punt avui, 25 de marg del 2018 Lados ^^SWGAS LLETRES Jordi Arboiiés (Nif) ESCR1PTÜR "Grades a la iniciativa del director Ventura Pons i la col-íaboració de col-leccionistes com Huís Benejam" nmig d' un món que cada día canvia impulsa! per la rapidesa de les noves im- plantadons tecnológi- q ues, multes sales d'exhibició cinema¬ tográfica perviuen amb un aire gaire- bé antro polbgic. A Pignores sacaba de ressusdtar l'antic cinema Las Vegas, que sli avia tancat al 2000, Al centre i amb un aforamem de 800 persones, hi ha quatre sales. La principal, a ta plan¬ ta baiüta i tres de dimensíons més rc- dtildes, al primer pis. A la ciutat, que tradicionalment ha tingut una intensa vida de carrer, hi havia hagut moltes sales de cinema. Ara, gr&ries a la ini¬ ciativa del director Ventura Pona i la col-íaboració d'insthurions i collec- cionistes com Lluís Benejam la nova sala inicia un periple interessant. la defensa del cinema en temps de pla- taformes digitais, canal s pirales i, tam - bé, la competencia de les sériesde te- íevtsió; cosmos llaminer que en es- séncia convida la geni a ser un consu¬ midor passiu en el sentit que no cal sortir de casa per vcure q ualscvol pcl'Jícula. La producció cinematográ- lica és indetu rabie, no fa gai re q ue es Itlmaven peí líen íes només per al mer¬ cal del íormat en vídeo, i les videote- ques, com e! s CDs en 1 a música, han desaparegut. Els efectos especiáis avui en día no són qüestions puntuáis o del genere de dénda fiedó, sind que la tecnología implica que formín part de quaJsevolpcI LfcuJa. Los sales de Las Vegas, com ei Truflaut de Girón a o el cinema Montgrí de Torroella de Mont- grí, representen la coniinuítat de la cultura Hígada amb els h&bits de con- vivéncia ais carrera La cultura com un fet dina rn ic i compartit, la restaurarió de Las Vegas sorptén perqué no és ha¬ bitual que s'aposti per una utopia. Grácies a qui s'cstinia el cinema, la vida real adquíreix més sentit. Diari de Girona, 2 de juny del 2018 ELPUNT AVUI DILLUNS, 25 DE JUNY DEL 2018 Nómades al c¡ nema, a l’Arxiu Benejam Archivóme amplia contingutsambuna secciódedicadaa l’exili i l'emigració J. Camps Linnell CAPMANY El segle XX ha estat el deis nómades; un període his¬ torie absolutament trau- mátic que ha conegut les majors migracions de la historia de la humanitat. Exiliats, refugiats, despla- gats, nmnigrants i emi- grants son, malaurada- ment, encara protagonis- tes de molts deis drames que viu la societat. Una ca¬ tástrofe humanitaria que, des de la crisi migratoria aíran de les guerres mun- dials del segle passat, no sembla teñir aturador. El cinema, com a brutal mi- rall de la realitat que vivim, s’ha convertit en un vehi- cle per analitzar i denun¬ ciar en la majoria de casos aquesta tragedia humana. El segle passat també va veure com una de les for¬ mes artístiques més revo¬ lucionarles de la historia, el cinema, es desenvolupa- va de forma portentosa, sobretot a partir de la sego- na meitat de segle. D’aquesta manera, es pot dir que el cinema i l’emi- gració han caminat, al llarg de la seva historia, prácticament de la má. Ai- xó sense dir que molts d’aquells emigrants van resultar ser els qui van ai- xecar la indústria cinema¬ tográfica. L’arxiu de cinema de Lluís Benejam, que té una ingent documentació, continua ampliant-se peí que fa a la difusió del mate¬ rial a través del web archi- vocine.com i en aquesta ocasió ho fa, precisament, posant a disposició lliure deis usuaris una coMecció temática titulada Exili i emigrado. Dividit en dues parts, s’hi pot trobar un total de 75 referéncies de peMícu- les al voltant d’aquesta te¬ mática. En totes hi ha el El Punt avui, 25 de junio de 2018 Cultura i Espectades 43 ‘Lamerica’, drama de Gianni Amelio rodat el 1991 ¡ que continua viu más que mai ■ arxiu cartell, la sinopsi, el tráiler i informació del director i de cada intérpret amb les corresponents fitxes téc- niques enllaqades a imdb i Viquipédia. Des d 'Agua con sal a Welcome , pas- sant per títols essencial com ara Le Havre d’Aki Kaurismaki, la trilogía Heimat , The Visitor, La¬ merica de Gianni Amelio i Passatge a la boira de Theo Angelopoulos. Abd mateix, l’arxiu ha documentat tots aquells actes que van teñir lloc en¬ tre el setembre i l’octubre del 2016 a Figueres en qué van participar més de 30 entitats i persones relle- vants que van tractar el te¬ ma deis refugiats. Aquí es troba de tot, des deis pro¬ grames a vídeos de les con¬ ferencies, passant peí ma¬ terial grafio. ■ Lluís Benejam i la memoria L'arxiu de l'impressor figuerenc permet recorrer la historia del cinema a través de cartells i programes de má En una casa antiga situada ais afores de Campmany, l’impressor Lluís Benejam (Figueres, 1954) hi guarda una excellent collecció de cartells de cinema. També hi serva estris i un munt de figuracions fotográfiques, amb les quals es pot recorrer, paper a paper, la historia del cinema. És una d’aquestes persones que paga la pena conéixer, perqué, quan contemples el seu fons, retrobes la petjada de la infantesa. Text > Jordi Arbonés, escriptor C om a bon col-leccionista, Benejam és un home endre- gat. Ha creat un arxiu amb parámetres propis que li ser- veixen per saber on guarda, enmig d'un volum ingent d'informació, cada exem- plar recollit. Res no se li escapa. Pri¬ mer, el seu control t'espanta, i després, t'agrada. Explica que les ganes de col- leccionar van ser progressives i que van arrencar quan, ais catorze anys, el van atrapar. Llavors havia deixat l'escola i havia comengat a treballar en la impremía del seu pare, en la qual es feien els programes deis cinemes de Figueres, sobretot del de Las Vegas (Figueres va teñir tretze sales). Trenca alguns deis tópics que acomp anyen el gremi inexistent deis col-leccionistes. I, sincer i directe, no amaga res. No l'in- teressa posar-se cap máscara que dissi- muli cap secret: no li cal. Sorprén quan explica que el que li va crear l'afició no van ser només els dibuixos i les pintures deis minicartells deis programes (acolorits com cromos, » Lluís Benejam al seu taller, l'obrador de la memoria. (Autoría: Claudi Valentí) » La complexitat de l'ordre marca lafeina de Benejam, que ho té tot perfectament classificat.{ Autoría: Claudi Valentí) els guardava dins d'una capsa metál-li- ca, potser de galetes), sino el paper en el qual estaven impresos. Era una época en qué els cartells de cinema es pinta- ven a má. Aquest univers li agradava i l'atreia, pero el que el seduia més era l'art de la impressió, l'ofici que aprenia al taller. El misteri que sostenía el paper. Encara guarda llibretes amb els pri- mers apunts fets amb bolígraf de tinta blava. És documentació que explica la trajectória d'una afició que l'ha conver- tit en un referent en el món del cinema occidental, sobretot de l'espanyol. Li truquen d'arreu, d'Hongria, de Méxic, de filmoteques allunyades i de l'altra banda de l'Atlántic, per demanar-li car¬ tells. S'ha convertit en un sever i contu¬ maz investigador. Metódic i acurat, no es veu reflectit en qui acumula coses sense mantenir cap ordre estríete (els anomenats Dió- genes), sino que s'identifica més amb el seu amic Martí Amiel, ja morí, que va col-leccionar amb gust exquisit una Li truquen d'arreu, d’Hongria, de Méxic, de filmoteques allunyades i de l’altra banda de l’Atlántic, per demanar-li cartells quantitat important de rellotges. Tam¬ bé va coincidir amb una altra béstia de la col-lecció, Tomás Mallol, mort el 2013. Recol-lectors de memoria, feres de la realitat figurada. Benejam és de carácter generós: el plaer d'aplegar pe¬ ces interessants i també de mediocres, dolentes o execrables l'honora. Res no contenga ni s'acaba en el fet de posseir. Arxiva, emmagatzema i, coneixedor de la riquesa del tresor, l'ofereix a qui l'hi demana (conscient de ser l'últim d'una estirp), ja sigui només per veure la seva obra exposada o per admirar-se. Quan algú li demana obres especifiques per completar alguna exposició concreta, de seguida s'hi ofereix. Sorprén, també, descobrir que col- leccionar no l'hagi convertit ni en ciné- fil ni tampoc en mitóman. Dos aspectes que, sovint, van lligats al món deis estu¬ diosos del cinema. Fetitxisme. Un altre tópic que també cau quan l'escoltes. Li agrada el cinema, pero no segueix d'una » El col-leccionista amb la inevitable referencia de Disney. (Autoría: Claudi Valentí) » Joan Blondell en un programa de Desfile de Candilejas. (Font: Arxiu Col-lecció Lluís Benejam) » Un programa de Frente de Madrid, protagonitzada per Conchita Montes el 1939. (Font: Arxiu Col-lecció Lluís Benejam) manera decidida cap director ni tampoc cap actor en concret. És un espectador normal que no está condicionat ni amb filies ni tampoc amb fóbies tradicionals. Treballa i completa totes les edicions de les pel-lícules guanyadores deis Oscars des que es van implantar el 1927, a l'ho- tel Hollywood Rosevelt de Los Angeles, l'Academy Awards. Aquest interés im¬ plica una decisió, una tria escrupolosa. Guanyar el temps a favor deis Oscars el satisfá perqué gairebé ha aconseguit conquerir-ne la fototeca sencera. Ha col-leccionat milers de progra¬ mes (cartells de butxaca), pósters i fo- tocroms de pel-lícules de tota mena, el grapat de fotos de pel-lícules que es mostraven a l'entrada deis cinemes. Com que acostumaven a estar clavades amb xinxetes, algunes les robava deis plafons de fusta. Ha aplegat cartells tant de bones pel-lícules com d'horribles. Peces mal considerades per la crítica i peí públic que, més endavant, han estat recuperades i alabades i, és ciar, l'in- gent material de série B, inesgotable. La mirada global i desproveída de prejudi- cis ha comportat que la seva col-lecció tingui una dimensió inesperada i que sigui de carácter infinit. Explica que la seva col-lecció s’acabará d'aquí a poc, quan ja no es faci servir el paper. És un conservador sense fronteres elitistes. Així, grácies al seu sistema d'indexar, ho absorbeix tot i, en un moment do- nat, troba, en pocs minuts, cartells de pel-lícules de qualsevol any, génere i condició. La mirada d'aquest col-leccionista, per sort, no conté cap fre estilístic ni tampoc cap preferéncia cinematográfi¬ ca. Aquí és on rau la bellesa del seu tre- ball acumulatiu. El fet d'estar allunyat de maníes atorga un carácter universal a l'obra. Haver endegat una col-lecció homérica i, en un principi, impossible. Grácies a haver-se mantingut distanci¬ ad ha construid un temple cultural que aporta una dimensió lógica a qui vul- gui saber qui érem a principis del segle passat i qui som ara. Alió que ha bastit la vida (paradoxa excepcional), cartell La seva col-lecció homérica guarda les voltes de la historia i aporta ais entesos materia pera l’analisi a cartell, ha servit per muntar una edi¬ ficado impressionant. Única. La tasca de Benejam ha servit per crear memo¬ ria. El guany obtingut a través deis anys serveix per completar els forats foscos de la memoria deis afires. Un puzle, del qual, a molta gent, sobretot ais que munten exposicions temátiques, els fal¬ ten peces i cartells. Benejam ho té tot, ja siguin idees senzilles o difícils de trobar. Hi ha un cartell que li agradaría ha- ver tingut, el de la pel-lícula Breakfast in Tiffany's, del 1961, basada en un llibre de Truman Capote, protagonitzada per Audrey Hepburn i dirigida per Blake Edwards, i que va guanyar l'Oscar a la millor cangó i banda sonora. Sembla reportatge lluís benejam i la memoria » JeanArthur i Cary Grant, protagonistes de Sólo los ángeles tienen alas. (Font: Arxiu Col-lecció Lluís Benejam) » Robert Mitchum encarna el reverend Harry Powell a La noche del cazador. (Font: Arxiu Col-lecció Lluís Benejam) que se'n van fer pocs cartells (no era una obra mestra del cartellisme). Ac- tualment, és un objecte de cuite molt preuat a les subhastes: costa més de cinc mil euros. Benejam sempre ha treballat amb una antiga idea: més que comprar, pre- fereix la disciplina de l'intercanvi (con¬ signa cadascun deis passos que fa), alió del «jo et passo tres-cents programes i tu me n'envies cent cinquanta». No es trac- ta d'una qüestió de pes o de quantitat, sino de negociar amb l'interlocutor que busca alió que ell té, i de demanar el que l'interessa. Explica: «Amb qui intercan- vies coneixements i programes fas amis- tat, amb qui només negocies i regateges, no». Peí que diu, aquest territori no és un món de grans especulacions econó- miques, sino que l'oferta i la demanda és pura qüestió d'entesa i d'intercanvi de béns. Li agrada relacionar-se amb col-leccionistes amb qui s'intercanvia la materia primera i fer amics. Ve a dir que, al capdavall, els amics els fas quan no hi ha l'ánsia d'obtenir diners. El primer pis de casa seva és pie d’ob- jectes amuntegats, és una zona espe¬ rada. L'ordre del desordre. Aquí sobta trobar-te amb dos projectors cinemato¬ grafíes del segle passat. Ginys immensos i de mecánica analógica, descontextua- litzats. Semblen áliens de primera gene¬ rado i de l'época de la primera Revolució Industrial. El segon pis és el de veritat. Un cop a dins diu, amb veu baixa, que el seu llegat el deixará a la familia. Benejam admet que li agrada la pe- riféria del cinema: maquines, objectes i detalls que han servit per atraure la mainada. No els col-lecciona. El mar- xandatge és recent. Potser va comentar amb les pel-lícules seriades de La guer¬ ra de les galáxies ; en té figures i, de ve- gades, les ha exposat. Coneix el perill que comporta l'ad- dicció d'entrar en col-leccions paral-le- les. De saviesa empordanesa, manté el seny de la contenció. Temps enrere i amb el seu amic Martí Amiel, mort el 2017, anaven a les fires de segona má. Ho diu amb la pena d'ha- ver-lo perdut. Remenaven les parades o hi passaven per davant abans de diñar i xerrar. No va ser en aquests llocs on Be¬ nejam va trobar el material fonamental de la seva obra, sino quan es va adonar que els cinemes tradicionals de tota la vida tancaven. La majoria mantenien un munt de material acumulat a les gol- fes, el rebost de la memoria, la rebotiga de la vida audiovisual, polsosa i perdu- da. Paper mort que ell es va cuidar de ressuscitar. En forats replets de papers, rates i pols, deixats estar a la bona de Déu, hi va trobat el filó del record. L'or amb el qual va fonamentar la bastida del que va esdevenir Fedifici del futur. Reciclatge, se'n va dir més endavant. Tenia el do de l'oportunitat quan detectava les golfes plenes d'objectes apreciables en la foscor de diferents cines de les comarques gironines. La indústria del cine canviava a passos agegantats i els cinemes abaixaven la persiana. Les multisales no van guar¬ dar gairebé res. A mesura que hi anava havent més pantalles, anaven quedant menys cinemes. Enfebrat, va correr i va anar al darrere d'un munt de cartells i programes que feia segles que havien ROBERT MITCHUM SHELLEY Wll CHUM Nb^JE Un Jim do CHARLES LAUGHTON * ULUANGISHfS estat presents en la vida deis pobles. L'oportunitat i la murrieria van repre¬ sentar arribar a temps, abans que la paperassa es llencés a les escombraries. Eli, amb cotxe o amb furgoneta, s'ho enduia tot. Li regalaven quilos de mate¬ rial perqué feia neteja. El veien com un escombriaire poc entenimentat o una especie d ’exterminador que, decidit, recollia, aplegava i amuntegava. No do- nava explicacions. De seguida va tocar invertir jornades de vint-i-quatre ho- res per estriar, indexar i fer espai a casa seva. Sol. En aqüestes circumstáncies, les de l'instint i la descoberta (Indiana Jones empordanés), va furgar fins a no dir, i s'ho va endur tot, sense discrimi¬ nar res. Una feinada, primer, d'arqueó- leg del paper i, després, d'historiador. L'historiador a peu pía, que mai no ha estat federat. El científic, el crític o l'es- criptor són sobrevinguts que sorgeixen més endavant i que agraeixen la feina casual o obsessiva deis altres. I que gra¬ des a gent com Benejam, que pertany a la universitat de la vida treballada, poden investigar i arribar a excel-lents conclusions. La feina deis impensats explica la historia del cinema. La vida viscuda. Grácies a elements físics (pa- pers) es pot interpretar la vida. Fets contrastables. Reais. Máquies i imatges. La tesi de Benejam desprén el goig de la feina feta. Guarda les voltes de la his¬ toria i aporta ais entesos materia per a l'análisi. De vegades el destí és persis- tent. Es configura térra adobada de cre¬ ado. Un orgull per ais veins i la societat. Aixó s'esdevé quan hi ha un boig que es dedica a l'impossible. La tramuntana, en el cas de Benejam, no implica deliri, sino fecunditat. El vent remou la crea- ció i fa imaginar qüestions inassolibles. No parlem d'una memoria local, sino de la que sobresalta la comarca i els cinemes de la infantesa i de la joventut. La capital enlluernava. Barcelona que- dava lluny, pero hi anávem a veure pel- lícules. Érem joves i poc avisats. La vida ha anat rápid i hem vist com l'analógica passava a ser digital. Cada generació puja amb una nova memoria cinematográfica i a partir de la tecnolo¬ gía que li correspon viure. Benejam mostra en cartells i progra¬ mes caus de nostalgia, ben o mal tira¬ da. Un món acabat. La nostalgia de ve¬ gades s'esquitlla entre l’olor o la pudor que feia un cine, qui t'acompanyava o qui no havia volgut ser-hi, més que no pas en la pel-lícula vista. Quan reconec un antic programa de Benejam, recor¬ dó. Durant un segon m'anyoco pensant en la térra perduda de l'adolescéncia i de la joventut. M'obre la capsa del se- cret de Campmany. Reculo, barrino i m'adono que el temps que he viscut és pie d'engrunes. El col-leccionista dis¬ posa de més papers i documentació que no pas jo i remet tant a la seva vida com a la meva. M'agrada i, al mateix temps, m'inquieta. Tots els sis sentits acceptats per la ciéncia convencional (d'abans de les qüestions digitals i quántiques) reme¬ ten a una qüestió vintage, la tramunta¬ na és un tópic de passat. La col-lecció de Benejam porta al petit paisatge de la imaginació visual, alió que t'imagi- naves rere d'un cartell pintat, grácies a uns tragos habitualment expressionis- tes i passats de moda. Certificar que algú s'ha preocupat de la memoria de tothom és interessant. Abans d'acomiadar-nos, la tramunta¬ na bufa fort i d'una manera elegant. El col-leccionista ha fet una cosa impen¬ sada: ha aplegat amb ordre i sentit una definitiva máquina del temps. És senzill tirar enrere i, per culpa del paper, recu¬ perar el passat. Una joia. Ens acomia- dem i, quan prácticament no el veig, l'admiro. Servitud que dura un segon. A partir d'aquí m'hauré d'aguantar amb la feble seguretat que, en una casa empor- danesa, he vist part de la meva memoria. A l'Empordá, un segon és pie d'hores. Entenc la manera com tothom observa la seva obra: divertida, antisocial o con¬ servadora. El cinema conté tota la deses¬ perada i atractiva mirada humana. La vida només és cine. Aventuro que el col-leccionista és una especie El col-leccionista ha fet una cosa impensada: ha aplegat amb ordre i sentit una definitiva máquina del temps de demiürg que, amb el seu arxiu, re- plé d'imatges i d'espais de portes peti- tes i laberíntiques, hi ha endevinat un secret, un rau-rau no explicat. L'ima¬ gino orgullos amb alió que ha estat, i també veig el que jo mai no he acon- seguit ser. La memoria, sovint, cau i s'esllavis- sa. La memoria del mestre Benejam és incontrovertible; és de llei. Cada pega d'abans i d'ara remet al que vius i al que has vist. D'una manera física i inquie- tant conté les virtuts i també les joies i les renúncies de qualsevol vida. Cine, només és cine. Temps de paper. » Benejam conserva un gran nombre de productes Disney. (Autoría: Claudi Valentí) C l H E M.t t LAS VEGAS FiguereSf 1 Jullol de 2018 La Empresa: RAIG DE IDEES I PROPOSTES VISUALS, S.L, amb N.LF.: B662583S5 i seu social al carrer Bailen n° 205 de Barcelona, CERTIFICA QUE : el Senyor LLUIS beneJAm ens ha cedit un projector de cinematografía antic, tipus Su personó ( modei Super Sirius ) que forma part de la seva coMecció privada, per a ser exposat ais cine mes Las Vegas que la nostra empresa te situats al carrer Sartt Pan, 44 de Figueres I que per altre part: el Sr. Benejam es reserva el dret a recuperar l'esmentat projector per a la seva coMecdó quar» ell Director deis Cihemes Las Vegas Signatura: ENCESA LITERARIA 5 IR SEMESTRE DE 20l8 DEL PAPER AL BIT Juan Jesús Aznar Periodista C onvindria argumentar aquest per¬ fil de Lluís Benejam. No és una entrevista, és més aviat una pinzellada, la d’una persona que parla poc i prefe- reix mostrar la seva manera de fer. Ens vam citar en el lloc on treballa, una impremía. Vam passar tot el temps de conversa asseguts davant d’un ordi- nador; a la pantalla se suceden imat- ges de Parxiu-coMecció que porta el seu nom. La tarda de la trobada, plovia. El cel es volia sumar a un record comú, el del nostre amic Martí Amiel: el cel no es va voler esperar i el va cridar un dia sense cap avís previ. Ara deu caminar explicant a sant Pere la seva visió parti¬ cular del temps. Sí, és així, el nostre amic comú ens va presentar al local de la seva reliotgeria, a la rambla de Figueres. Estic perdent el fil argumental? Em responc: era necessari aquest incís. Tornem al relat. Deia que, aquella tarda del mes de mar^, el cel desprenia tristesa i Fudol del vent acompanyava la seva pena. Era una tarda, en definitiva, en qué venia de gust entrar en un cinema i submer- gir-se en el somni de la sala fosca i deixar-se transportar per la ficció dra¬ mática que emula la vida, o viceversa. Per contra, aquella tarda vaig entrar en un local ben il-luminat, un lloc en el 5 ENCESA LITERARIA 89 qual la paraula i la imatge es plasmen en un paper fins a convertir el procés de creació en una obra gráfica, forjada, aixó sí, en un sistema binari. La nostra conversa va comentar recordant el Martí i vam continuar fent memoria divulgativa del seté art. Bé, ja hem situat facció i el lloc. En¬ cara no hem donat ni una sola dada bi¬ ográfica de Lluís Benejam. Va comentar a treballar en fofici d’impressor quan tenia catorze anys, a la impremía Tray- ter, de Figueres, en la qual, entre altres treballs, reimprimien la part del darrere deis programes de má amb la programa¬ do de les pel-lícules que s’exhibien a les sales cinematográfiques. Les págines re- produíen una imatge, gairebé sempre coincident amb la del cartell anuncia¬ dor, que per si mateixa havia de seduir fespectador que acabava de submer- gir-se en la sala deis somnis i convidar-lo a la lectura. Els programes de má no eren uniformes: n’hi havia de totes les mides, fins i tot d’encunyats. Un punt i a part, per comentar la utilització com a propaganda política d’aquests programes de má. Un cop acabada la Guerra Civil, a la part pos¬ terior s’imprimien consignes com «Arriba España», «Viva Franco» o «Año de la Victoria». Contempláis i llegits amb la nostra mirada d’avui, aquests programes de má son la me¬ moria gráfica d’un temps historie gris, de repressió i silenci, en qué la sala fosca deis cinemes de barri i de sessió doble permetia evadir-se de la dura realitat i somiar amb els ulls oberts. Recuperem el fil conductor. Lluís Benejam va iniciar farxiu col- leccionant aquests programes de má. Amb el pas del temps va ampliar el fons amb cartells, guies publicitáries, fotocroms, documentáis, vídeos, DVD, CD, dises de vinil, muráis o lli- bres, en resum, tot el que estava rela- cionat amb el món del cinema. En aquest present, farxiu-col-lecció és un espai real, en el qual es guarda tot el material recopilat amb el pas deis anys, i un espai virtual dedicat a la consulta, on faficionat, festudiant o ferudit poden veure, llegir i passejar per la his¬ toria del seté art. Ara, en la nostra máquina del temps particular, ens dirigim a un pretérit plusquamperfet: era fany 1982 i Lluís Benejam havia presentat la seva prime¬ ra exposició de programes de cinema, a la sala d’exposicions de «la Caixa» a Fi¬ gueres. D’aquí, sense sortir de la ciutat i sense canviar de década, ens aturem en una altra exposició de programes de má, aquest cop al Museu del Joguet, fany 1985. Va ser faportació del col- leccionista per a la recuperado de la sala Edison, amb la intenció que s’hi instahlés el Museu del Cinema, museu que finalment es va situar a Girona i el fons principal del qual és la cohlecció de Tomás Mallol. Com a viatgers a través del temps, encadenem una série de foses en qué contemplem fotogrames de les diverses exposicions en qué ha participat el nostre col-leccionista. Els fotogrames donarien per escriure més d’un article. 90 ENCESA LITERARIA 5 No disposem de tant espai, el metratge de les nostres paraules s’ha d’ajustar a deu mil carácters. No obstant aixó, hem d’incidir en el punt d’inflexió d’aquesta historia. Som a l’any 1995, l’any del cente- nari de la invenció del cinema pels ger- mans Lumiére. L’Académia de Belles Arts de Sabadell encarrega una exposi- ció a Lluís Benejam que té com a títol «Els Oscars de Hollywood». L’encárrec el va obligar, com a comissari de l’ex- posició, a buscar més material pels re- bosts de les sales de cinema per tal de completar el relat expositiu. Aquesta recerca, Lluís Benejam la va resumir a la guia impresa de Farxiu-coMecció que porta el seu nom: Vaig anar a visitar diferents empre- saris de cinema per si podien facili- tar-me el material necessari per com¬ pletar l’exposició. I estic agra'ft a molts d’ells, ja que em van donar el material que necessitava i a més em van fer des- cobrir un món que desconeixia. El re- bost deis cinemes. Eren sales plenes de cartells, guies, cartelleres... Al principi, «Els Oscars de Ho¬ llywood» va estar en cartell del 19 de setembre al 2 d’octubre de 1995, a la ciutat de Sabadell; d’allí va viatjar a Vila- franca del Penedés, Sant Hilari Sacalm, Bescanó, Capmany i Figueres. Podem imaginar el nostre col-leccionista con- vertit en comissari d’exposicions i pun- tualitzant la seva tasca a cops de dicci- onari: arxiu de cinema: «Institució o Lluís Benejam, 2018. Foto: Claudi Valentí. 5 ENCESA LITERARIA 91 Lluís Benejam, 2018. Foto: Claudi Valentí. particular que col-lecciona i conserva material de cinema»; col-leccionador: «Persona que col-lecciona»; coldeccio - nisme: «Es una afició que consisteix en Pagrupació i organització d’objectes d’una determinada categoria». Ara bé, la idea de Lluís Benejam no sembla que sigui acumular objectes peí plaer de fer- ho; ell exposa: «Ais anys noranta varen comentar a funcionar les multisales i molts cinemes antics anaven tancant per la impossibilitat de poder competir amb aquests nouvinguts, i aixó volia dir que, per a la majoria del material guardat, el seu destí era la deixalleria [...] Veia que era necessari salvaguardar aquet material, i aixó va motivar-me per comentar un arxiu de cinema». Aquest afany de preservar la memo¬ ria del cinema converteix la imatge en un fons documental en qué s’aprén. Després deis programes de má, que ja hem comentat en qué consistien, convé parlar d’al tres formats i objectes salvats de Foblit: un cartell és un full gran creat per fixar-lo en espais públics. S’utilitza- va per anunciar les pel-lícules i, fins a fináis deis anys setanta, la seva edició era sufragada pels distribu’fdors de cada pa¬ ís, cosa que va propiciar una riquesa ar¬ tística i personalitzada deis cartells se- gons el país en qué es distribuía la pel-lícula. Les guies publicitáries o press- books eren el material que les distribui¬ dores facilitaven ais crides cinematogra¬ fíes i ais empresaris de les sales d’exhibició: cada guia contenia una fit- xa técnica i argumental de la pel-lícula. La matéria primera que es feia servir era el paper, matéria que ha estat substitui¬ da per suports digitals, que, atesa la ca- pacitat d’emmagatzematge que tenen, contenen moka més informado. Els fotocroms o lobbycards eren fulls en qué es podia contemplar algu¬ na escena de la pel-lícula i que es deixa- ven a F entrada deis cinemes. Del génere documental o deis su¬ ports VTR (vídeo o DVD), TV, dises de vinil i CD, hi ha poca cosa a afegir que el lector no sápiga; tampoc faré menció deis llibres dedicáis al cinema, biografíes o assajos saberuts, els llibres de guions literaris mereixerien ser es- mentats; pero, pensant que moltes de les narracions fílmiques son adaptaci- ons d’obres literáries, prefereixo convi¬ dar el lector a llegir, per exemple, Doctor Jivago, de Borís Pasternak, i, tot seguit, a submergir-se en el guió literari de la seva adaptado cinematográfica, per continuar una tarda de cinema mirant la pel-lícula i completar Fexperiéncia amb una navegació per Farxiu de Lluís Benejam. Asseguro al lector, a Fespecta- dor i a Finternauta que viuran una ex- periéncia d’aprenentatge completa. 92 ENCESA LITERARIA 5 Em queden per esmentar els muráis: es coUocaven sobre les portes deis cine- mes, ben iUuminats perqué es poguessin veure des de lluny. En la col-lecció de Lluís Benejam destaquen els muráis de Farrista A. Borja, de 2 x 3 m aproxi- madament, que pintava a má a principis deis anys seixanta del segle passat. L’ar¬ tista alacantí cobrava per cada mural unes cent pessetes, uns 0,60 €, actuáis. Molts artistes son valorats un cop ha passat el seu temps; mentre viuen, creen i ens deixen el testimoni de la seva crea¬ do en les obres, sembla que la resta no importa. Abans de passar al desenlia^ d’aquest argument, necessito buscar en la meva memoria aquell temps de la meva joventut primerenca, en el qual era assidu a les sales de cinema, un temps en qué els nostres somnis es cons- tru’fen, en part, amb les pel-lícules d’art i assaig que anávem a veure: a la taquilla del cinema, amb F entrada, la taquillera adjuntava una quartilla, on figurava succintament la sinopsi argumental de la pel-lícula, que invariablement es pro- jectava en versió original i amb subtítols en castellá. Quan ens vam posar al dia amb el visionament de To be or not to be, de Lubitsch, o El gran dictador, de Cha- plin, vam comentar el viatge de la nos- tra educado fílmica amb la nouvelle va¬ gue i, així, després di Els quatre-cents cops, de Truffaut, entre d’altres vam descobrir Rainer Werner Fassbinder amb Les amargues llagrimes de Petra von Kant, El matrimoni de María Braun o Berlín Ale- xanderplatz. Aquella educado, de joves a la recerca del seu destí, ens va portar a organitzar un cineclub de barri, en qué Fépica de Per qui toquen les campanes ens va permetre visionar i analitzar pel- lícules molt anteriors al nostre naixe- ment. També, quan vam voler compar¬ tir el nostre aprenentatge incipient projectant Els oblidats, de Luis Buñuel, vam aprendre diversos significáis, el pri¬ mer, la incomprensió deis assistents a la projecció. Vam veure molt cinema i, a mesura que ens anávem fent grans, Fart i assaig es va anar difuminant, com la nostra joventut, fins a fondres en negre. Ara, que vaig molt poc al cinema, em ve a la memoria la tornada d’una can^ó de Luis Eduardo Aute: «Cine, cine, cine, más cine por favor, que tota la vida es cine y los sueños cine son». I, d’aquesta manera, recordó la tar¬ da que vaig passar amb Lluís Benejam. Abans d’acomiadar-nos, em va do¬ nar la guia impresa del seu arxiu. Li vaig preguntar per un moble vell que tenia, a manera ddattrezzo, en el qual es guardaven els ploms que utilitzaven els caixistes de les velles linotípies. Ens di- rigim a la porta de sortida i al carrer, el cel havia deixat de plorar. Vaig caminar a poc a poc. Quan vaig arribar a casa vaig llegir un article de Sebastiá Roig, al Diari de Girona: «Tenim gent noble i idealista que, quan se’ls regira la testa, son capados de deixar-se la salut en tas¬ ques grandioses». Aqüestes paraules publicades el 22 d’abril de 2009 defi- neixen la persona generosa que és Lluís Benejam, al treball del qual es pot ac- cedir per mitjá del seu portal informá- tic: wwu). archivocine.com I 5 ENCESA LITERARIA 93 Colaboración m publicaciones ^ aposiciones La finalidad del archivo de cine es la de colaborar, sin ánimo de lucro, con personas que realizan trabajos o exposiciones sobre el séptimo arte con la voluntad de facilitarles imágenes Participación en exposiciones colectivas Mayo - Septiembre 2001 Julio, Agosto, Septiembre 2005 Participación en exposiciones colectivas: Un recorregut cinematografíe i televisiu per la ciutat de Girona #gironaplató til Del 18 de juny al 30 de setembre i del 29 d’octubre al 6 de novembre de 2016 9 Casa Pastors Plaga de la Catedral, 2 O Horaris: - De juny a agost, de dllluns a dlssabte, d’ll a 18 h; dlumenges i festlus, d’ll a 14 h - Setembre, de dimarts a dissabte, d’ll a 18 h, dlumenges i festlus, d’ll a 14 h - Del 29 d’octubre al 6 de novembre, d’ll a 18 h Junio, Noviembre 2016 Museu del Cinema Col lecció Tomás Mallol I ' ■ Museu del Cinema - el Sequía, 1 - 17001 Girona - Tel: 972 412 777 - Fax: 972 413 047 ale: museu_cinema@ajgirona.org Julio 2016 - Enero 2017 Participación en exposiciones colectivas: Exposición itinerante "El cine español en 20 carteles" O Jameson CineFest ¿M 7 11» Miskolc International FHm Festival Xíjsgf 1 SEPTEMBÉR12-21, 2014 Jameson tínefest - ÍVSiskolc (Hungría) - del 12 aK 21 de septiembre 2014 Instituto Corvantes PRAGA Instituto Corvantes MA1MILA del 2 febrero al 1 de abril 2015 del 7 al 30 de octubre 2015 Septiembre 2014 - Octubre 2015 ClNE V EMOCIONES 1 cínema UN ylAÍf l m LA iNFANCiA fe ' ■ * i EMOCiONS UN ViATBE A IA iNFANCiA Ohra Sortnl "laCaixíf bé* Septiembre 2017 - Octubre 2020 irÍTicrnnlf que ir | hihI r;i ttr m I.i % *í<Ic* C'alttt 1’ i n n i ¡h" fairona* ZaraE.oiü, Sl^íIIü, Harct L l[m:t. lCridn, Tarragona, r;ilni;i y Mj drill Participación en exposiciones colectivas ll i¡i Participación en exposiciones colectivas Le Carear** Clan Pí-h Bato Coiwi fin RcxK^llan mi Pgrpiflnsii d octubre ~-j La Raca d Altera TH4N5FR0N TEREH DE NOVELEÓ t CLNEHA FíEGRES ED1CIO Laro<due ctes Albires V \ f Saint-And ré r.-yi COlliOUM Lü Beu'L-j s gg ffiL c SKSíírr" jiK o ih,?~ L’ £3 Octubre 2017 MACC MOSTRA DANIMAOlO I CUflTMETFATGES CA 55 A OE LA SELVA DE L’l AL 4 DE FEBRER DE 2018 VUITIMIG.CAT facebook.com/vuitimig Divendres 2 Inaugurado de l’exposició Cartells de pel lícules Disney de 1’Arxiu-CoMecció Lluís Benejam Lloc: Can Trinxeria - Hora: 20.00 h Exposició oberta el cap de setmana de la MACCA Participación en publicaciones: LLUÍS MOLINAS Llibreria Ulyssus G i roña 2009 SEBASTIÁ ROIG Editorial Duxelm Barcelona 2006 Luis E. Parés (coord.) Instituto Cervantes Madrid 2012 SEBASTIÁ ROIG Diputació de Girona Girona 2012 Participación en publicaciones: SuidirK in KpaniOi £ l-aÉin Am^rkan Clrnrm4J> í Formetiy: Sluidlc-n ín llupimic CIdculu) Ygilimir lh"iiir J Aproximación a la distribución internacional de cine español en los inicios del siglo XXI MARINA DÍAZ LÓPEZ r S «fados <*> Áf^rlíTürt df IrJjtTI fl »\m "Kil i- VWV« &Tñc Pmp i J¡rt k?t >4 Httq t^nnu H 4i nwg ■ Ih Í3 h *yfltFidi Corwf MCvflfi !>**■** Ara*,. ¡. Un UN 101 I SH b^dli ^ rtC E->: IM> i [tu wtim. ■I Muí fyw il tifrin JORDI ROIG, ENRIC PUJOL, DAVID GUIXERAS Editorial Efadós - Col lecció L'Abans El Papiol (Barcelona) 2015 Renovación de la Sala Edison, en un Arte y poder en la posguerra española Centro de Cultura Contemporánea MUSEO NACIONAL CENTRO DE ARTE JULI SANJUAN PALMA REINA SOFÍA Madrid 2016 Participación en publicaciones El cine mexicano en España, 1933-1948 ÁNGEL MIQUEL Universidad Nacional Autónoma de México, México 2016 Características Edición DVD Una producción de Kronos Plays & Films. Editada por CAMEO Fecha de lanzamiento: 21/09/16 Estimado Huís: Le envío la revista número 95 de historias, donde aparece la imagen que muy amablemente nos prestó Saludos cordiales y nuevamente muchas gracias por la imagen. Atentamente Ramón Vetárquez Gorman Asistente de historias itl-r i *!HI «‘I I frlll* || i istorias 95 cJirel di la película Un ¿ilvtnét m pnífagCifiíKKb fxir Pardavé* 1942. Calpián LLuis Btnojam. Esplín. www, jridi i vodrií\'£um. Copyright phoiography Ari-hn u4^iL-LsHvti t J^n-. Htfnq*TK¡ fue* 1<4 EL SECREÍO -I L sH Kh lfJ IN üwh üitmiv ^■ juniBMi-yiiSy UPU Mhl Hútti un i.' H UW*kT MVkll UiUr'V.lM ... Libro realizado por encargo de las bodegas Marqués de Riscal por la editorial Penguin Random House Vina historia verdadera Le invito a leer una historia real de dos personas que no se conocían Xochitepec vs. Capmany: El mundo es un pañuelo Xochitepec: Municipio mexicano que se localiza en el poniente del estado de Morelos a una altura de 1.109 metros sobre el nivel del mar. Capmany: Pequeño municipio español de la comarca catalana del Alto Ampurdán, en la provincia de Girona. A una altitud de 110 metros sobre el nivel del mar. El 19 de julio de 2014 recibí un e-mail desde México. Su remitente era Ángel Francisco Miguel Rendón, profesor de historia del arte y del cine. También poeta y escritor y especialista en el estudio de la cultura mexicana de la primera mitad del siglo veinte. Fue profesor en la Universidad Nacional Autónoma de México, en la Universidad de Guadalajara (México) y actualmente ejerce en la Facultad de Artes de la Universidad Autónoma del Estado de Morelos. Ángel estaba preparando un libro sobre las películas mexicanas que se estrenaron en las pantallas españolas entre los años 1930 y 1948. Para ampliar la información gráfica, se dirigió a Marina Díaz López, Técnica en Cine y Audiovisuales del Instituto Cervantes, Marina conocedora del archivo de cine que estoy realizando, facilitó a Ángel mi dirección de correo electrónico, para que se pusiera en contacto conmigo por si podía colaborar en encontrarle las imágenes que necesitaba. Tras concretar qué imágenes eran de su interés, me pidió el importe que le cobraría. Le dije que mi colaboración sería desinteresada y que intentaría conseguir más imágenes de los años en que realizaba su estudio. A partir de este día entre los dos surgió una amistad virtual. Durante el año 2014 y mediados del 2015, fui mandándole imágenes de películas mexicanas que le podían servir para el libro, y de vez en cuando, le escribía algún mensaje hablando de temas generales para podernos conocer mejor. En uno de los correos, le comenté que vivía en Capmany y le pedí desde donde me escribía el. Me dijo que me escribía desde Xochitepec, un municipio del estado de Morelos. Entonces fue cuando Ángel me dió una noticia que demuestra que el mundo es un pañuelo. El suegro de Ángel se llama Josep Ribera Salvans, y uno de sus mejores amigos, Pau Ruiz i Gusils, tenía residencia en Capmany. La casa en concreto está construida en la Vinyassa, un terreno donde años atrás hubo un viñedo propiedad de mi suegro, Juan Collgrós, y que yo mismo había ido a vendimiar. El terreno, en 1985 lo adquirió Reinhard Gorka, un alemán afincado en Capmany. En el año 1939, Pau Ruiz i Gusils se marchó a México, con la avalancha de catalanes del exilio político que los llevó a dicho país, cuando el presidente Lázaro Cárdenas abrió las fronteras como resultado de la Guerra Civil en España. Su padre era Ruiz Poinseti, nacido en las Islas Baleares, hizo la vida en Catalunya llegando a ser consejero de la Generalitat. Pau era muy joven cuando llegó a México y se integró en la entidad catalana, VOrfeó Catata de Méxic, institución fundada en 1906 y que acogió a los catalanes que llegaron como refugiados políticos. Su amigo Josep Ribera Salvans llegó a México en 1947, para reunirse con su padre y también se integró a I ’Orfeó fue allí cuando conoció Pau, donde iniciaron una estrecha amistad que duró toda la vida. Pau Ruiz bailó en el primer Esbart Dansaire de l’Orfeó y también participó en las diversas actividades y secciones de VOrfeó. Con los años, Josep Ribera se convirtió en presidente de la entidad en los momentos posteriores a la muerte de Franco, y Pau fue el secretario del Consejo Directivo. Fueron protagonistas de los años de transición política en Catalunya y fue interesante vivir las repercusiones en México donde recibieron y conocieron personajes como Jordi Pujol, Narcís Serra, Miquel Roca Junyent, Lluís Prenafeta o Heribert Barrera en el campo político. Del mundo artístico, convivieron también con Antoni Ros Marbá, Núria Espert, Victoria de los Ángeles, Raimon, Terenci Moix entre otros. Pau Ruiz estudió la carrera de ingeniero agrónomo en la Escuela Nacional de Agricultura y se estableció en Ixtapalapa, en el Distrito Federal, como avicultor. Posteriormente llegó a ser uno de los empresarios más importantes en el sector de la exportación de miel en Alemania y en Estados Unidos. Pau, catalanista a ultranza, se casó con Carmen Largo, hija de Largo Caballero, con quien tuvo dos hijas, Greta y Mariana. Más tarde, en segundas nupcias, se casó con Stephie Drewes, con quien realizó el sueño del retorno a Catalunya de donde no le quedaban prácticamente recuerdos. Como no tenía un recuerdo, con su esposa Stephie, en el coche que se trajeron de México, buscó por nuestra geografía. Viajaron por diferentes lugares de Catalunya, buscando un lugar donde comprar una casa. Pau, le hubiera gustado comprar una masía del siglo XVII, pero los precios eran más altos de lo que estaban dispuestos a pagar por lo que buscaban un terreno donde construirse la vivienda. Finalmente Pau, escogió la comarca de l’AIt Empordá para construirse la vivienda, porque consideraba que era la comarca de la cuna de la catalanidad. Un día del mes de abril de 1990 visitaron Capmany y, en la parada de autobús, se encontraron con el vecino del pueblo, Francisco Serra Oliveres, y éste les habló de la Vinyassa. Fueron a verla, les gustó y entonces hablaron con Reinhard Gorka con quien llegaron a un acuerdo de compra del terreno. Al año siguiente, otro "catalán de México", Enric Nort, propietario en México de una fábrica téxtil y también dedicado al mundo del turismo, visitó a Pau y Stephie y decidieron hacerse una casa uno al lado del otro. Pau poco lo pudo disfrutar, ya que murió a principios del 2003 en un viaje a México. Final de la historia continua en la página siguiente Ribera i Salvans, Josep (Terrassa, Valles Oriental, 1932). Químico y promotor cultural. Hijo de Ignacio Ribera y Vilaseca. Al exiliarse su padre en 1939, permaneció en Terrassa con sus tíos y abuelos. Estudió el primer curso de ingeniero químico y en 1947 embarcó hacia México para reunirse con su padre. Entre 1951 y 1955 reanudó sus estudios de la carrera de ingeniero químico en la Universidad Nacional Autónoma de México. Asimismo se incorporó a las actividades del Orfeó Catata de Méxic. Fue miembro fundador de la Juventut de l’Orfeó Catalá (JOC) y de su órgano, la revista Sembra y miembro del Grupo Excursionista. Presidió I ’Orfeó Catalá del año 1980 al 1983. Profesio¬ nalmente trabajó como gerente en la compañía Artefactos de Hule, Ebonita y Plástico. Después en la empresa química multinacional Du Pont (1959) y se especializó en tecnología de elastómeros. Poste¬ riormente fue nombrado director general de Colorquim, del grupo Du Pont (1989 ) hasta su jubilación. Fue uno de los fundadores del Grupo Hulero Mexicano. Colaboró en La Nova Revista y Pont Blau, de México, y publicó el libro Sense paraules (México, 1960), versos tiernos, evocadores y nostálgicos. Ruiz i Ponsetí, Estalisnau 1N. • - rtmjEf* OC IBtNtrrtCA&eifi 1 * , -s'.é r V t-e i o 0*1 ÍÍtLtk.5 (Maó, Menorca, 1889 - México, DF, 1967). Político, profesor y editor. Cursó estudios de ciencias exactas en la Universidad de Barcelona, donde en 1913 se doctoró, y en la Escuela de Ingenieros Industriales (1915). Fue profesor en la Universidad de Barcelona (1912-1914) y también en la Escuela Industrial. Ocupó cargos importantes en diversas empresas y tradujo o corrigió obras técnicas. Fue director de la Escuela Industrial (1936) y de la Escuela del Trabajo de Barcelona (1937). Dirigente de la Unión Socialista de Catalunya y del Partido Socialista Unificado de Catalunya, fue diputado en el Parlamento de Catalunya (1932-1939), vocal del Consejo de Economía de Catalunya (1936-1939), y subsecretario de Economía de la Generalitat (1937- 1939). Durante la guerra civil dió varias conferencias, algunas de las cuales fueron publicadas. En 1939 emigró a México y creó escuelas y museos o dirigió y administró empresas editoriales como UTEHA, desde donde ayudó a decenas de intelectuales catalanes y españoles exiliados. Fue padre de seis hijos. Portada de la revista de YOrfeó Caíala de Méxic. La nevada del 1992, en la Vinyassa. 1993. Pau Ruiz en Capmany. 2016. Las casas de Pau Ruiz y Enric Nort en la Vinyassa. 2016. La casa de Pau y Stephie en la Vinyassa. Esta historia no la hubiera podido vivir si, cuando Ángel al pedirme las imágenes, hubiéramos llegado a un acuerdo económico. Conclusión: En la vida no todo es el dinero y, cuando pasan anécdotas como la que os he contado, uno se da cuenta que la vida es agradecida si das, ya que el retorno siempre es más de lo que uno mismo pueda imaginar. Arxiu-Col-lecció Huís Benejam www.archivocine.com /A lo largo de los años he visitado diversas salas de cine antiguas, donde he podido recuperar numeroso material almacenado el cual ha sido de gran ayuda para realizar el archivo de cine. Interesados en contactar con Archivo-Colección Huís Benejam http://archivocine.com/index.php/contacto Coleccionar no e$ comprar o i/< e$ crear memoria 'ender.